Johann Nepomuk von Fuchs
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Johann Nepomuk Fuchs  15 maig 1774 Selva Bavaresa (Alemanya) | ||
| Mort | 5 març 1856 (81 anys) Múnic (Alemanya) | ||
| Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 31″ N, 11° 33′ 48″ E / 48.125167°N,11.563417°E | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Múnic | ||
| Ocupació | químic, mineralogista, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Múnic | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Johann Nepomuk von Fuchs (15 maig de 1774 – 5 Març de 1856)[1] fou un químic i mineralogista alemany. Se'l coneix per les seves observacions mineralògiques i pel seu treball amb vidre soluble, nom amb què es coneixen els silicats de sodi i els de potassi i que ha trobat aplicacions en l'estereocromia.
Biografia
[modifica]Nasqué a Mattenzell, prop de Dennberg, Baviera. Va estudiar medicina a Heidelberg i Viena i química a. El 1807 esdevingué professor de química i mineralogia per a la Universitat de Landshut. El 1823 era responsable de les col·leccions de minerals de Múnic, on va exercir de professor de mineralogia durant 3 anys. De fet, una varietat de mica moscovita, s'anomena fuchsita en honor seu. Es va retirar el 1852 i dos anys més tard, el 1854, li fou atorgada la categoria de noble pel Rei Maximilià II de Baviera. Morí a Múnic el 5 de març de 1856.
Referències
[modifica]- ↑ «Johann Nepomuk Fuchs». Catholic Encyclopedia (anglès). [Consulta: 18 febrer 2007].