Johann Peter Salomon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1745  Bonn (Alemanya) | ||
| Mort | 25 novembre 1815 (70 anys) Londres | ||
| Causa de mort | mort accidental, caiguda d'un cavall | ||
| Sepultura | Abadia de Westminster | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra, concertino, compositor, violinista | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Alumnes | Franz Anton Ries | ||
| Instrument | Violí | ||
    
 | |||
Johann Peter Salomon (20 de febrer de 1745 [bateig] – 18 de novembre de 1815) fou un violinista, compositor, director d'orquestra i empresari musical alemany. Tot i que fou un violinista prestigiós, hui és conegut sobretot per portar Joseph Haydn a Londres i dirigir les simfonies que Haydn va compondre durant la seua estada a Anglaterra. També treballà amb Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven .
Biografia
[modifica]Johann Peter Salomon fou el segon fill de Philipp Salomon, un oboista a la cort de Bonn. Tot i que era una família jueva, fou batejat a les poques setmanes de nàixer.[1][2] La seva casa natal fou a la Bonngasse 515, casualment la mateixa casa on posteriorment nasqué Beethoven.[3] El 1758, amb tretze anys, ja era violinista de l'orquestra de l'elector Clemens August a Bonn.
Set anys més tard, Salomon feu una gira i viatjà a Berlín i Frankfurt. Després arribà a Rheinsberg, on aviat esdevingué el concertista i compositor de l'orquestra del príncep Enric de Prússia. Va compondre diverses obres per a la cort, entre elles quatre òperes i un oratori. Amb l'orquestra del príncep Enric, estrenà algunes les obres de Joseph Haydn. Es traslladà a Londres a principis de la dècada de 1780, on treballà com a compositor i tocà el violí com a solista i en un quartet de corda. El 1786 organitzà una sèrie de concerts a les Hanover Square Rooms, presentant simfonies de Haydn i Mozart.[1]
Mentre estava a Londres, Salomon va compondre dues òperes per a la Royal Opera, lieder, diversos concerts i peces de música de cambra, encara que hui és més conegut com a organitzador i director de concerts.
El 1790 Salomon viatjà per Europa reclutar cantants d'òpera italiana. Com que el príncep Nikolaus Eszterházy havia faltat recentment, anà a posta a Viena a convéncer Haydn de viatjar a Anglaterra, cosa que feu els anys 1791–92 i 1794–95. En una sèrie de concerts que van van dirigir junts a Londres, s'estrenaren nombroses obres de Haydn composades per a la ocasió, especialment les seues últimes dotze simfonies, també coneguides com a Simfonies de Salomon o Simfonies de Londres. També es diu que Salomon va proporcionar a Haydn el model original per al text de La creació. Fou un dels membres fundadors de la Societat Filharmònica i va dirigir l'orquestra en el seu primer concert el 8 de març de 1813.[1]
També es creu que Salomon donà el sobrenom de Júpiter a la Simfonia núm. 41 de Wolfgang Amadeus Mozart.[4]
Salomon va morir als 70 anys a sa casa de Westminster,[5] com a conseqüència d'un accident a cavall que havia tingut a l'estiu de 1815.[6] Està soterrat als claustres de l'Abadia de Westminster.[7]
Valoració
[modifica]
Salomon era molt apreciat com a violinista en els seus dies. Segons H. C. Robbins Landon, "Salomon no només era un empresari intel·ligent i sensible, també era generós, escrupolosament honest i molt eficient en qüestions empresarials". Beethoven, que coneixia a Salomon des dels seus dies a Bonn, va escriure a Ries en assabentar-se de la seua mort: "La mort de Salomó m'afligeix molt, perquè era un home noble, i el recorde des que era menut".[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Clarke, 1895, p. 242-243.
- ↑ Clark i Day-O'Connell, 2019, p. 182–184.
- ↑ Robbins Landon, 1976, p. 24.
- ↑ Heartz, 2009, p. 210.
- ↑ «Windsor and Eton Express», 26-11-1815, p. 4.
- ↑ Morning Chronicle, 30-11-1815, p. 3.
- ↑ Website de «Westminster Abbey», sense data.
- ↑ Robbins Landon, 1976, p. 24–27.
Bibliografia
[modifica]- Clark, Caryl i Day-O'Connell, Sarah, (ed.): The Cambridge Haydn Encyclopedia, Cambridge 2019, doi:10.1017/9781316422847, ISBN 978-1-107-56742-9, [consultat el 22-11-2022].
- Clarke, A. M. Biographical Dictionary of Fiddlers in: Musical standard 3 (1895), no. 64: p. 242–243, ProQuest.
- Heartz, Daniel: Mozart, Haydn and Early Beethoven 1781–1802, Norton 2009, ISBN 978-0-393-06634-0
- Morning Chronicle (London), 30 de novembre de 1815, p. 3, art. «J.P. Salomon Esq.»
- Robbins Landon, HC (1976) Haydn: Crònica i obres . Bloomington: Indiana University Press.
- Unverricht, Hubert. «Salomon, Johann Peter». Grove Music Online. (en anglès; cal subscripció).
- Warrack, John; West, Ewan: The Oxford Dictionary of Opera, Oxford 1992, ISBN 0-19-869164-5
- Website de Westminster Abbey, article «Johann Peter Salomon», consultat el 04-02-2025.
- Windsor and Eton Express, 26 de novembre de 1815. p. 4, art. «Died»