En el seu palmarès s'hi troben tres títols individuals, arribant a ser número 4 del rànquing individual l'any 2017. Va esdevenir la primera tennista britànica en entrar al Top 10 en trenta anys, des de Jo Durie.
Va néixer a Sydney (Austràlia) de pares hongaresos immigrants, Gábor i Gabriella. Ambdós van emigrar a Austràlia per separat i es van conèixer allà.[1][2] El seu avi Tamás Kertész (1929-1989) va ser un jugador de futbol hongarès, i té una germanastra per part de pare, Eva Mumford. Als seus inicis esportius, va competir en atletisme i tennis com a australiana. Va traslladar-se amb la seva família a Eastbourne (Regne Unit) quan tenia catorze anys, tot i que durant quinze mesos va assistir a la Sánchez-Casal Tennis Academy de Barcelona.[3] El maig del 2012 va obtenir la ciutadania britànica, i des de llavors va jugar per Gran Bretanya a la Copa Federació, malgrat que conserva tres passaports, el britànic, l'australià i l'hongarès.
2011: Guanya el ITF Aegon GB Pro-Series de Woking, al juliol, vencent a Laura Robson. Després d'una lesió de dos mesos, s'imposa en el torneig $10.000 de Madrid, a Lucy Brown a la final. Aquell any va passar del lloc 248 al 305.
2012: Guanya el $25.000 de Rancho Mirage al febrer i arriba a la segona ronda del torneig WTA de Copenhaguen. Després d'obtenir la ciutadania britànica al maig, rep una invitació per a Wimbledon, i perd 10-8 en el tercer set contra Christina McHale. Finalista al $50.000 de Lexington. Es classifica pel US Open, on guanya a la número 59, Tímea Babos en primera ronda, en la seva primera victòria en un Grand Slam. Cau en segona ronda contra la belarussa Olga Govortsova. A final d'any acaba en el lloc 153 del rànquing.
2013: Debuta a la Fed Cup amb la Gran Bretanya guanyant a Bòsnia i Hercegovina. Al juny arriba a les semifinals del $75.000, ITF Aegon Trophy. Després guanya els ITF $25.000 de Winnipeg (Canadà), i el $100.000 ITF Odlum Brown Vancouver Open, i obté el lloc 115 de la classificació WTA.
2014: Entra directament als quadres de Wimbledon i del US Open perdent a la primera ronda en ambdós casos.
2016: A Austràlia, després de vèncer a Venus Williams i a Zhang Shuai, assoleix per primera vegada unes semifinals d'un Grand Slam. Al juliol aconsegueix el seu primer títol WTA a Stanford (Estats Units), guanyant a Venus Williams. Va viatjar a Rio de Janeiro en representació del Regne Unit als Jocs Olímpics, tant en individuals com en dobles femenins. En el torneig individual va caure als quarts de final contra l'alemanya Angelique Kerber.
2017: Comença l'any emportant-se el seu segon torneig WTA a Sydney, i a l'abril aconsegueix el seu trofeu més important fins al moment, a Miami. Aquests bons resultats la porten al número 7 del rànquing WTA.
2021: Va anunciar la seva retirada en finalitzar la temporada. Malgrat els problemes físics en els genolls, darrerament constants, el principal motiu de la retirada fou que no ja no podia suportar la dedicació que comporta el tennis professional.[4]
Inicialment es va formar a l'Acadèmia Sánchez-Casal de Barcelona, fins que els seus pares es van instal·lar a Anglaterra el 2005. El gener de 2011, va començar a entrenar a la Weybridge Tennis Academy d'Anglaterra sota la tutela de Justin Sherring. Va entrenar a la National Tennis Academy de Roehampton amb en Louis Cayer i, des de mitjans del 2012, amb en Julien Picot a qui va deixar a començaments del 2014 per raons personals.
Quan a l'agost del 2014 la Federació Britànica de Tennis exclou als jugadors d'elit de les seves instal·lacions, ella va començar a treballar amb l'espanyol Esteban Carril, i amb Juan Coto, des de finals del 2014, com a psicòleg. Les restriccions pressupostàries de la Federació el 2015 van motivar el seu trasllat a Gijón,[5] on entrena també amb Jose Manuel García.[6]
El desembre de 2016 va canviar d'entrenador i va començar a preparar la temporada 2017 al National Tennis Centre de Roehampton amb en Wim Fissette i Andrew Fitzpatrick.[7]