John Edgar Hoover

John Edgar Hoover
	(1961)
Biografia
Naixement	1r gener 1895 ; Washington DC
Mort	2 maig 1972 (77 anys); Washington DC
Causa de mort	insuficiència respiratòria
Sepultura	cementiri del Congrés
1r Director del Federal Bureau of Investigation
	1r juliol 1935 – 2 maig 1972 (mort de la persona) ; ← cap valor – Clyde Tolson →
5è Chief of the Bureau of Investigation (en)
	10 maig 1924 – 30 juny 1935 ; ← William J. Burns – Supressió del càrrec →
Dades personals
Religió	Presbiterianisme
Formació	Universitat de Georgetown ; Facultat de Dret de la Universitat George Washington ; Universitat George Washington - Bachelor of Laws, Màster en Dret ; Central High School
Activitat
Ocupació	oficial, bibliotecari, advocat, polític, guionista
Ocupador	Departament de Justícia dels Estats Units (1917–) ; Biblioteca del Congrés dels Estats Units
Partit	candidat independent
Premis
	(1939) Medalla del Benestar Públic; Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; James Cardinal Gibbons Medal (en) ;
	Signatura

John Edgar Hoover (Washington DC, 1 de gener de 1895 – Washington DC, 2 de maig de 1972) fou un advocat estatunidenc, fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI) en la seva forma actual i en fou el director des del 10 de maig del 1924, fins a la seva mort el 1972. Hoover fou nomenat director del FBI pel president Calvin Coolidge per reformar i netejar l'oficina, que es considerava un paradís per a la corrupció. Durant el seu mandat, Hoover assolí un poder extraordinari i una inusual autoritat, mentre també es guanyà l'enemistat de diversos adversaris. Fou a causa de Hoover que, a partir del seu mandat, els directors del FBI han tingut limitats els mandats a deu anys.

En els seus últims anys al front de l'FBI i després de la seva mort es va convertir en una figura polèmica en començar a sortir a la llum evidència d'algunes de les seves activitats secretes. Els seus crítics el van acusar d'haver-se extralimitat en les seves funcions.^[1] Va utilitzar l'FBI per perseguir i acosar dissidents i activistes polítics durant el maccarthisme, les protestes contra la guerra del Vietnam o el moviment afroamericà pels drets civils, a més d'acumular arxius secrets sobre la vida de nombrosos líders polítics i obtenir proves mitjançant procediments il·legals. En conseqüència, Hoover va acumular un gran poder, prou com per intimidar i amenaçar els vuit presidents amb els quals va conviure durant la seva vida com a director. Diversos presidents van intentar destituir-lo, sense èxit. No obstant això, el seu biògraf Kenneth Ackerman, manté que els arxius secrets de Hoover dels diferents presidents són un mite.^[2]

El propi president dels Estats Units, Harry Truman, va acusar Hoover de transformar l'FBI en una policia secreta privada. Truman va declara que «no volem una policia secreta Gestapo. L'FBI està avançant en aquesta direcció. Està intervenint en escàndols sexuals i usant el xantatge (...) J. Edgar Hoover donaria el seu ull dret per aferrar-se al càrrec, i tots els representants i senadors tenen por d'ell».^[3] Després de la seva mort, es va limitar el temps màxim que una persona pot exercir el càrrec de director de l'FBI.

Referències

↑ «J. Edgar Hoover» (en anglès). Microsoft Encarta. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 26 novembre 2014].
↑ Ackerman, Kenneth D. «Five myths about J. Edgar Hoover». The Washington Post, 09-11-2011 [Consulta: 26 novembre 2014].
↑ Summers, Anthony «The secret life of J Edgar Hoover». The Guardian, 01-01-2012 [Consulta: 26 novembre 2014].

Vegeu també

Hoover (pel·lícula)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Edgar Hoover

[1] «J. Edgar Hoover» (en anglès). Microsoft Encarta. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 26 novembre 2014].

[2] Ackerman, Kenneth D. «Five myths about J. Edgar Hoover». The Washington Post, 09-11-2011 [Consulta: 26 novembre 2014].

[Summers_1-3] Summers, Anthony «The secret life of J Edgar Hoover». The Guardian, 01-01-2012 [Consulta: 26 novembre 2014].

[1]

[2]

[3]