John Leech
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1926  Weybridge (Anglaterra) |
| Mort | 28 setembre 1992 (66 anys) Fiord de Clyde (Escòcia) |
| Formació | Universitat de Cambridge (1954–1959) King's College (1946–1950) Trent College (–1946) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Stirling (1968–1980) Atlas Computer Laboratory (1967–1968) Universitat de Glasgow (1959–1967) Ferranti (1950–1954) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Jenifer Haselgrove |
John Leech (Weybridge, 21 de juliol de 1926 - Fiord de Clyde, 28 de setembre de 1992) va ser un matemàtic britànic.
Vida i obra
[modifica]Leech va estudiar al Trent College de Derbyshire i al King's College, Cambridge, on es va graduar en matemàtiques el 1950. Després de treballar uns anys a l'empresa d'electrònica Ferranti de Manchester, desenvolupant els primers ordinadors, el 1954 va tornar a Cambridge com a estudiant de recerca. El 1959 va ser nomenat professor de la universitat de Glasgow. Els anys 1967/68 va ser investigador a l'Atlas Computer Laboratory a Harwell (Berkshire). El 1968 va anar a la recentment fundada universitat de Stirling, on es va jubilar anticipadament per motius de salut el 1980.
Leech va patir un atac de cor i va morir a bord del vaixell de vapor PS Waverley mentre navegava entre Rothesay i Largs al fiord de Clyde en l'últim viatge de la temporada. Leech formava part del grup de suport de l'històric vapor que encara funciona en el 2023.[1] Es va casar amb la també matemàtica Jenifer Wheildon Brown, qui va utilitzar els seus cognoms de casada: primer Haselgrove i, després, Leech.
Leech es va fer famós pel seu descobriment el 1964 del reticle de Leech, una xarxa per empaquetar esferes en 24 dimensions, en la qual cada esfera és tangent de 196.560 altres esferes.[2] La importància d'aquest reticle rau en el fet que és la base per a la construcció de tres grups simples esporàdics, feta per John Horton Conway qui va derivar-los com a grups de simetria del reticle de Leech.[3] Aquests tres grups van jugar un paper notable en la classificació dels grups finits.
També va fer altres aportacions notables en teoria de nombres, geometria[4] i teoria de grafs, camp en el que destaquen els arbres de Leech.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Paddle Steamer Waverley
- ↑ Erickson, 2011, p. 14.
- ↑ Bradley, 2006, p. 39-40.
- ↑ MacLeod, 2005, p. 271.
- ↑ Székely, Wang i Zhang, 2005, p. 37 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Bradley, Michel J. Mathematics Frontiers (en anglès). Chelsea House Publishers, 2006. ISBN 978-0-8160-5427-5.
- Erickson, Martin. Beautiful Mathematics (en anglès). Mathematical Association of America, 2011. ISBN 978-0-88385-576-8.
- MacLeod, Allan J. «On a problem of John Leech» (en anglès). Expositiones Mathematicae, Vol. 23, Num. 3, 2005, pàg. 271-279. DOI: 10.1016/j.exmath.2005.01.018. ISSN: 0723-0869.
- Székely, László; Wang, Hua; Zhang, Yong «Some non-existence results on Leech trees» (en anglès). Bulletin of the Institute of Combinatorics and its Applications, Vol. 44, 2005, pàg. 37-45. ISSN: 1183-1278.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Leech» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Weisstein, Eric W. «Leech Lattice» (en anglès). Mathworld. [Consulta: 2 setembre 2023].
- «John Leech» (en anglès). The Herald, 1992. [Consulta: 2 setembre 2023].
- «John Leech» (en anglès). UKRI Science and Technology Facilities Council. [Consulta: 2 setembre 2023].