Vés al contingut

John Minton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Minton
Biografia
Naixement25 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Great Shelford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1957 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
FormacióReading School (en) Tradueix
St John's Wood Art School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escenògraf, il·lustrador, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentral School of Art and Design
Camberwell College of Arts Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 198983364 Modifica el valor a Wikidata

Francis John Minton (Great Shelford, Cambridgeshire, 25 de desembre de 1917 – Londres, 20 de gener de 1957) va ser un pintor, il·lustrador, escenògraf i mestre anglès. Després d'estudiar a França, es ser mestre a Londres, i al mateix temps va continuar produint obres. A més de paisatges, retrats i altres quadres, alguns d'ells d'una escala inusualment gran, va guanyar reputació com a il·lustrador de llibres.

A mitjans de la dècada de 1950, Minton no va trobar simpatia amb la tendència abstracta que després es va anar posant de moda, i se sentia cada vegada més marginat. Va patir problemes psicològics, es va automedicar amb alcohol, i el 1957 es va suïcidar.

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Minton va ser el segon dels tres fills de Francis Minton, advocat, i la seva dona, Kate, nascuda amb el nom de Webb.[1] De 1925 a 1932 va estudiar a Northcliff House (Bognor Regis, Sussex), i després des de 1932 fins a 1935 a l'escola de Reading (Berkshire).[1] Va estudiar art a St John's Wood Art School a partir de 1935 fins a 1938[2] i va ser influenciat en gran manera pel seu company d'estudis Michael Ayrton, que li va encomanar l'entusiasme per l'obra de pintors neoromàntics francesos.[1] Va passar vuit mesos estudiant a França, sovint acompanyat per Ayrton, i va tornar de París amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

L'octubre de 1939 Minton es va registrar com a objector de consciència, però el 1941 va canviar d'opinió i es va unir a Royal Pioneer Corps. Va ser comissionat el 1943, però va ser donat d'alta per raons mèdiques el mateix any.[1] A l'exèrcit, Minton dissenyava amb Ayrton el vestuari i l'escenografia per la producció de Macbeth (1942), de John Gielgud. La configuració de la peça la traslladava des del segle ix a "l'edat de missals il·luminats".[3] The Manchester Guardian va afirmar que l'obra "s'hauria de recordar durant temps".[2] En el mateix any, ell i Ayrton van dur a terme una exposició conjunta a les galeries Leicester de Londres. The Times va assegurar: "Es veu que el senyor Minton té un realisme ombrívol i encapotat, i molta intensitat de sentir el que expressa en colors foscos, tant en un curiós i eficaç autoretrat i en les pintures de carrers i edificis bombardejats".[4] La propensió inicial de Minton per esquemes de color fosc es pot veure a Landscape at Les Baux (1939), a la Tate Gallery.[5]

Mestre, pintor i il·lustrador

[modifica]

De 1943 a 1946 Mintonva ensenyar il·lustració al Camberwell College of Arts, i des 1946 a1948 va estar a càrrec de les matèries de dibuix i la il·lustració a la Central School of Art and Design.[6] Alhora, va continuar dibuixant i pintant, i va compartir un estudi durant alguns anys amb Robert Colquhoun i Robert MacBryde, i més tard amb Keith Vaughan.[1] En una crítica d'una exposició de 1944, The Times va afirmar que Minton estava "clarament" en la tradició de Samuel Palmer,[7] un fet observat amb freqüència per crítics posteriors.[1][6] La producció de Minton era considerable. Entre 1945 i 1956 va tenir set exposicions individuals a la galeria Lefevre, malgrat la seva feina com a tutor de l'escola de pintura del Royal College of Art el 1949, un càrrec que va ocupar fins a l'any abans de la seva mort.[6] L'aparença de Minton en aquest període es mostra en un retrat de 1952 de Lucian Freud,[8] així com en autoretrats.

L'àmbit de Minton va ser ampli. Encara que se'l recorda com a il·lustrador, també va treballar en una escala molt gran, amb pintures inusualment grans per a l'exposició Dome of Discovery del Festival of Britain i "dues grans peces" pel Royal College of Art.[6] També va elaborar per a la Royal Academy una enorme pintura dels soldats quadrats per a la túnica de Jesús, descrita per The Manchester Guardian com "una de les pintures més elaborades i importants amb un tema religiós produïdades de la guerra."[2] Va dissenyar tèxtils i papers de paret,[2] va produir cartells per a London Transport i Ealing Studios, i estava molt ben considerat com un pintor de retrats.[1] Va pintar escenes de Gran Bretanya, des del món rural a la decadència urbana, i va viatjar a l'exterior, produint escenes de les Índies Occidentals, Espanya i el Marroc. The Times va escriure: "Fins i tot quan eren ostensiblement d'Espanya i Jamaica, els paisatges de Minton recordaven Samuel Palmer pel seu estat d'ànim. Eren densament estampats i exuberants de color, i sempre era la plenitud i la riquesa de l'escena que atreia la seva atenció i que pintava amb aquest gaudi evident".[6]

La fama pòstuma de Minton és principalment com a il·lustrador.[1] Moltes de les seves comissions per il·lustracions van venir a càrrec de l'editor John Lehmann. Els dos eren homosexuals, i era tanta la seva companyia que algunes persones pensaven que eren parella, tot i que el biògraf Artemis Cooper pensa que és poc probable.[9] Per a Lehmann, Minton va il·lustrar A Book of Mediterranean Food i French Country Cooking (els dos primers llibres de cuina de l'escriptora Elizabeth David), llibres de viatges, com ara Time was Away – A Notebook in Corsica, d'Alan Ross, i ficció, entre ells The Commander Comes to Dine de Mario Soldati.[1] Altres editors per a qui va il·lustrar llibres van ser Michael Joseph, Secker and Warburg i Rupert Hart-Davis.

Encara que Mintonva ser respectat tant per la conservadora Royal Academy i el modernista London Group,[2] no va trobar simpatia amb la pintura abstracta que va començar a prevaler durant la dècada de 1950, i se sentia cada vegada apartat amb la moda actual. Va patir canvis d'humor extrems i es va convertir en alcohòlic. Es va llevar la vida el 1957 a la seva casa de Londres amb una sobredosi de pastilles per dormir.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Middleton, Michael.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bone, Stephen.
  3. ↑ "Macbeth", The Times, 9 July 1942, p. 6
  4. ↑ "Young Artists – Exhibition at Leicester Galleries", The Times, 16 October 1942, p. 6
  5. ↑ "Landscape at Les Baux", Tate Collection, accessed 25 November 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 "Mr. John Minton – The lyrical touch," The Times, 22 January 1957, p. 12
  7. ↑ "Art Exhibitions – Early Calm and Modern Unrest", The Times, 25 October 1944, p. 6
  8. ↑ «John Minton 1952». Arxivat de l'original el 2013-08-19. [Consulta: 19 agost 2013].
  9. ↑ Cooper, p. 152

Bibliografia

[modifica]
  • Cooper, Artemis (2000). Writing at the Kitchen Table – The Authorized Biography of Elizabeth David. London: Michael Joseph. ISBN 0-7181-4224-1.
  • Spalding, Frances (1991). Dance till the stars come down: A biography of John Minton. London: Hutchinson. ISBN 0-340-48555-8.(Reprint 2005 as John Minton: Dance till the stars come down) Lund Humphries, ISBN 0-85331-918-9)
  • Spalding, Frances (1994). John Minton 1917–1957: A selective retrospective. London: Royal College of Art. ISBN 1-870797-13-2.
  • Rigby Graham, 'John Minton as a Book Illustrator', in The Private Library; 2nd series 1:1 (1968 Spring), p.7-36
  • John Lewis, 'Book Illustrations by John Minton', in Image; 1 (1949 Summer), p.51-62
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Minton&oldid=34107174»