John Nelson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1941  (83 anys)San José (Costa Rica) | ||
| Formació | Wheaton College Wheaton College Conservatory of Music (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Julius Herford | ||
   
| |||
John Wilton Nelson (San José (Costa Rica), 6 de desembre de 1941 és un director d'orquestra estatunidenc.
Biografia
[modifica]Fill de pares nord-americans, va néixer a San José (Costa Rica). Va romandre la seva infància en aquest país fins als onze anys, edat en la qual va partir al costat dels seus pares, que exercien com a missioners de la Missió Llatinoamericana (Església protestant).[1]
Va estudiar al Wheaton College d'Illinois i posteriorment a la Juilliard School of Music amb Jean Morel. Va ser Director Musical de l'Orquestra Simfònica d'Indianapolis entre 1976 i 1987, amb la qual va realitzar dos enregistraments d'algunes composicions d'Ellen Taaffe Zwilich i Charles Martin Loeffler per al segell New World Records. A l'Opera Theatre of Saint Louis va ser Director Musical entre 1985 i 1988 i Director Principal entre 1988 i 1991. També va ser director del Caramoor Festival de 1983 a 1990.[2] El setembre del 1998, va ser nomenat Director Musical de l'Ensemble Orchestral de Paris fins al 2008.[3]
És àmpliament reconegut com a gran intèrpret d'obres monumentals del període romàntic, per les seves interpretacions operístiques (en particular les del compositor Hector Berlioz), així com les de composicions del període Barroc.
Regularment dirigeix orquestres en la majoria de les ciutats més importants del món. Als Estats Units ha dirigit l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, l'Orquestra de Filadèlfia i les orquestres simfòniques de Boston, Chicago, Pittsburgh, Sant Francisco i Cleveland. A Amèrica Llatina ha dirigit l'Orquestra Simfònica Nacional i el Cor Simfònic Nacional (Costa Rica) en diverses oportunitats.[4][5] A Europa ha dirigit totes les orquestres de Londres, l'Orquestra Estatal Saxona de Dresden, l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, l'Orquestra de París i les orquestres de Colònia, Stuttgart, Róterdam, Oslo i Estocolm.
John Nelson també és reconegut pel seu interès en el música coral i actualment és director musical de l'organització artística Soli Deo Gloria, la qual té la finalitat de promoure la música coral sacra en escenaris en els quals ens és habitualment escoltada.[6]
En 1994 va obtenir el Premi Grammy al Millor enregistrament d'òpera per la producció de 1993 de l'òpera Sèmele de Georg Friedrich Händel.[7]
Referències
[modifica]- ↑ "John Nelson ‘Si tengo un hogar, ese es Costa Rica’" La Nación, 19 de mayo de 2011
- ↑ "John Nelson Resigns As Caramoor Director".
- ↑ "US Conductor John Nelson to quit Paris ensemble after 10 years".
- ↑ «"Hito memorable.». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ "Reverencia agnóstica" Arxivat 2016-12-28 a Wayback Machine..
- ↑ https://web.archive.org/web/20130503021636/http://sdgmusic.org/vision/ourvision
- ↑ http://www.grammy.com/nominees/search?artist=John+Nelson&title=&year=1993&genre=5
Enllaços externs
[modifica]- Orquestra Simfònica de Indianapolis discografia del seu lloc web fins a 1997
- "On-line interview article with John Nelson". Culture Kiosque, per Joel Kasow, 21 de juliol de 1997.
- Bolg de John Nelson
- Entrevista amb John Nelson per Bruce Duffie, 4 d'octubre de 1993.