Jonathan Speelman

Jon Speelman

Nom original	Jonathan Simon Speelman
Biografia
Naixement	2 octubre 1956 (68 anys) Londres
Nacionalitat	Anglaterra
Formació	Worcester College, Oxford
Activitat
Camp de treball	Escacs
Ocupació	• Jugador d'escacs  • Matemàtic  • Escriptor
Nacionalitat esportiva	Anglaterra
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1978) Gran Mestre Internacional (1980) FIDE Senior Trainer (2015)
Punts Elo (màx.)	2.645 (1988)<
Identificador FIDE	400033
Trajectòria   Equip Competició - Schachgesellschaft Solingen - Lübecker Schachverein
Participà en
2006	Olimpíada d'escacs de 2006
2004	Olimpíada d'escacs de 2004
2002	Olimpíada d'escacs de 2002
2000	Olimpíada d'escacs de 2000
1998	Olimpíada d'escacs de 1998
1996	Olimpíada d'escacs de 1996
1994	Olimpíada d'escacs de 1994
1992	Olimpíada d'escacs de 1992
1990	Olimpíada d'escacs de 1990
1988	Olimpíada d'escacs de 1988
1986	Olimpíada d'escacs de 1986
1984	Olimpíada d'escacs de 1984
1982	Olimpíada d'escacs de 1982
1980	Olimpíada d'escacs de 1980
Altres
Títol	Gran Mestre (1980) 3 cops Campió de la Gran Bretanya
Cònjuge	Lyndsey Thomas

Jonathan Simon "Jon" Speelman (nascut el 2 d'octubre de 1956), és un matemàtic i jugador i escriptor d'escacs anglès, que té el títol de Gran Mestre des del 1980.

A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2022, hi tenia un Elo de 2503 punts, cosa que en feia el jugador número 8 (en actiu) d'Anglaterra. El seu màxim Elo va ser de 2655 punts, a la llista de gener de 1989 (posició 4 al rànquing mundial).

Biografia

Speelman es formà a Oxford, on hi estudià matemàtiques, i s'hi doctorà.

Resultats destacats en competició

Tres cops guanyador del campionat britànic els anys 1978, 1985 i 1986, Speelman va ser regularment membre de l'equip nacional anglès a les olimpíades d'escacs durant els anys 1980 i 1990.

Es va classificar per dos Torneigs de Candidats:

• Al cicle 1989–1990, Speelman s'hi va classificar tot sent tercer a l'Interzonal de 1987 a Subotica, Iugoslàvia. Després de superar Yasser Seirawan a la primera ronda, per 4–1, i Nigel Short a la segona, per 3½–1½, va perdre contra Jan Timman a les semifinals per 4½–3½.
• Al següent cicle, 1990–93, va perdre per 5½–4½ a la primera ronda contra Short, que finalment seria el finalista i aspirant a la corona de Garri Kaspàrov.

El 1989, va babre Kaspàrov en un torneig televisat de partides ràpides, i guanyà el torneig.

El març de 2019, fou membre de l'equip anglès que va quedar segon al Campionat del món per equips a Astana.

Estil de joc

Destaca pel seu estil imaginatiu, sovint triant vies no evidents per fer tirar endavant les partides. Això ha fet que en anglès sigui conegut per la premsa especialitzada amb el malnom d'«Spess», abreviació d'«specimen».

Escriptor d'escacs

Ha escrit diversos llibres d'escacs, inclosos alguns sobre finals, entre els quals els coneguts Analysing the Endgame (1981), Endgame Preparation (1981) i Batsford Chess Endings (amb altres autors, 1993).

D'entre els seus altres llibres destaquen Best Games 1970–1980 (1982), una anàlisi de gairebé cinquanta partides dels millors jugadors de la dècada 1970-1982, i l'obra molt aclamada Jon Speelman's Best Games (1997).

Obres

(Llista parcial)

• Speelman, Jonathan (1981). Analysing the Endgame. Batsford (Londres, England). 142 pages. ISBN 978-0-7134-1909-2.
• Speelman, Jonathan (1981). Endgame Preparation. B.T. Batsford (Londres, England). 177 pages. ISBN 978-0-7134-4000-3.
• Speelman, Jon (1982). Best Chess Games, 1970-80. Allen & Unwin (Londres, England; Boston, Massachusetts). 328 pages. ISBN 978-0-04-794015-6.
• Speelman, Jonathan; Tisdall, Jon; Wade, Bob. (1993). Batsford Chess Endings. B.T. Batsford (Londres, England). 448 pages. ISBN 978-0-7134-4420-9.
• Speelman, Jon (1997). Jon Speelman's Best Games. B.T. Batsford (Londres, England). 240 pages. ISBN 978-0-7134-6477-1.