Vés al contingut

Jonca marítima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuJonca marítima
Bolboschoenus maritimus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Color de les florsbrownish (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN164276 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaCyperaceae
TribuBolboschoeneae
GènereBolboschoenus
EspècieBolboschoenus maritimus Modifica el valor a Wikidata
(L.) Palla[1]
Nomenclatura
BasiònimScirpus maritima Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Bolboschoenus maritimus
  • Reigera maritima (L.) Opiz
  • Schoenoplectus maritimus (L.) Lye
  • Scirpus maritimus L.[2]
Distribució
Endèmic de

La jonca marítima, jonca marina o jonc boval (Scirpus maritimus) és una espècie de planta aquàtica que pertany a la família Cyperaceae que habita a les ribes de rius, aiguamolls, freqüentment en aigües salines o salobroses, a una altitud de 0-1.400 metres a Amèrica, Àfrica, Hawaii i Euràsia fins a l'Índia, possiblement també a Malàisia. Dispersa arreu de la península Ibèrica i Balears.

Morfologia

[modifica]

És una planta amb rizomatosa fins de 5 mm de diàmetre. Tiges de 10-115 cm, d'1-7,5 (11) mm de diàmetre, agudament trígons, generalment escàbrids cap a l'àpex, verdes o alguna cosa glaucs, amb un corm de 5-20 (27) mm de diàmetre. Fulles 2-7,5 (9,5) mm d'amplada, planes, carenades o plegades, generalment antrorso-escábrides a les vores i en el nervi mitjà pel revers; àpex de la cara ventral de la beina amb una àrea triangular lliure de nervis, de textura escariosa o herbàcia, de vegades tenyida de fosc, molt rarament els nervis no divergeixen i aquesta àrea no existeix; beines basals àfiles que rarament es conserven.

Inflorescència formada per un fascicle d'1-10 espiguetes sèssils, o a antelació, en què, en general, la majoria de les espiguetes són sèssils o gairebé, en aquest últim cas, la inflorescència està formada per 7-15 (30) espiguetes, de les quals 1-6 (15) estan disposades en 1-3 (4) fascicles pedunculats, sobre radis de 10-35 (47) mm, cadascun dels quals porta 1-4 espiguetes; bràctees 1-2 (3), planes o carenades, la inferior de 40-240 (330) × 1-4 (5,5) mm, erecta a patent; espiguetes 7-40 (80) x 3-8,5 (10) mm, de contorn ovat a ovat-lanceolat, més rarament oblong o linear oblong, amb 12-46 (60) flors. Quatre glumes de 4,5-8,5 × 2-4,4 mm, el·líptiques o ovades, d'àpex asimètricament emarginat i mucronat, amb l'escotadura de 0,3-1,7 (2,1) mm, gens de les dents aguts i mucró d'1-2,8 (3,2) mm, antrorso-escábrido, de 0,1-0,5 mm d'amplada en la base, de textura generalment escariosa, de vegades amb els marges antrorso-escàbrids, excepcionalment hialins, de color marró a marró groguenc, més rarament marró fosc, amb el nervi mitjà més clar. Anteres grogues, apiculats, amb el mucró antrorsoescàbrid, de vegades tenyit de marró-vermellós, igual que el connectiu. Estil amb (2) 3 estigmes. Aquenis 2,1-3,2 (3,4) × (1) 1,5-2,6 mm, de contorn obovat, amb menor freqüència suborbicular o obpiriforme, pla-convexos, més rarament obtusament trígons o biconvexos, de vegades amb la cara adaxial alguna cosa còncava, marrons o de color marró fosc en estat madur, groguencs quan joves, llisos, brillants; exocarp format per cèl·lules de longitud com a mínim dues vegades més gran que l'amplada, de gruix 2-3 vegades més gran que el mesocarp, més rarament subigual, de vegades variable dins del mateix aqueni; truges periàntiques 4-6, retrorso-escàbrides, marrons, vermelloses o groguenques, menors o iguals que l'aqueni, més rarament una mica més grans, que es desprenen en caure l'aqueni de l'espigueta, encara que en algunes ocasions poden romandre 1-3 (4).[3]

Referències

[modifica]
  1. Bolboschoenus maritimus va ser descrita per (L.) Palla i publicat a Synopsis der Deutschen und Schweizer Flora 3: 2531. 1905, vegeu «Scirpus maritimus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  2. Scirpus maritimus en PlantList
  3. Scirpus maritimus en Flora Vascular

Bibliografia

[modifica]
  • AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  • Browning, J. & K. D. Gordon-Gray. 1992. Studies in Cyperaceae in southern Africa. 19: The genus Bolboschoenus. S. African J. Bot. 58(5): 380–385.
  • Browning, J., K. D. Gordon-Gray & S. G. Smith. 1995. Achene structure and taxonomy of North American Bolboschoenus (Cyperaceae). Brittonia 47(4): 433–445.
  • CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. 23: i–xxiv, 1-608. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Gonzalez. 2007. Sinopsis de Scirpus s.l. (Cyperaceae) para México. Acta Bot. Mex. 82: 15–41.
  • Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
  • Koyama, T. 1979. Studies in the Cyperaceae of Thailand II. Miscellaneous taxa of Fimbristylideae, Rhynchosporeaea, Scirpeae, and Sclerieae. Brittonia 31(2): 284–293.
  • Marhold, K., M. Duchácek & Z. Hraudová. 2006. Typification of three names in the Bolboschoenus maritimus group (Cyperaceae). Willdenowia 36(1): 103–113.
  • Müller, C., G. K. Müller & P. Gutte. 1981. Neufunde für die peruanische Flora: Gramineae, Cyperaceae. Willdenowia 11(2): 333–341.
  • Smith, G. S. & G. Yatskievych. 1996. Notes on the genus Scirpus sensu lato in Missouri. Rhodora 98(894): 168–179.
  • Flora of China Editorial Committee. 2010. Fl. China 23: 1–515. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis

Enllaços externs

[modifica]