Vés al contingut

Jonny Lang

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJonny Lang
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1981 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Fargo (Dakota del Nord) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoseville Area High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, cantautor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1995 Modifica el valor a Wikidata -
GènereBlues, rock i gòspel Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficConcord Records Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjonnylang.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0485796 TMDB.org: 115088
Facebook: JonnyLang X: jonnylangband Instagram: jonnylangband Youtube: UCvzK1-_h58gvKCNsYbfUVFQ Spotify: 5rX1EodZfwxmW4fQX2Caot Apple Music: 390133 Last fm: Jonny+Lang Musicbrainz: 6a60adeb-c68a-4efd-b16f-04da75a866a5 Songkick: 1053 Discogs: 343201 Allmusic: mn0000268700 Deezer: 3562 Modifica el valor a Wikidata

Jonny Lang, nom amb què es coneix Jon Gordon Langseth Jr. (Fargo, Dakota del Nord, 29 de gener de 1981), és un cantant, compositor i guitarrista estatunidenc de blues, gòspel i rock. Cinc dels seus discos han arribat als 50 primers de la llista Billboard 200, i va guanyar un Premi Grammy per l'àlbum Turn Around.[1] Va tenir també un cameo a la pel·lícula de 1998 Blues Brothers 2000.

Carrera musical

[modifica]

Lang va desenvolupar aviat un interès per la música, ja que sempre va estar envoltat d'aquesta: la seva mare cantava i els seus pares tenien molts discos, i va créixer escoltant Motown, Steely Dan, Stevie Wonder i Otis Redding.[2]

Als dotze anys va començar a tocar la guitarra per als seus amics, des d'èxits moderns fins a clàssics. Pel seu 13è aniversari el seu pare li va regalar una guitarra,[2] i poc després que el dugués a veure un concert de la Bad Medicine Blues Band, una de les poques bandes de blues de Fargo, Lang va començar a prendre classes de guitarra de la mà de Ted Larsen, el guitarrista de la banda;[2] uns mesos després es va unir a aquesta, que va passar a dir-se Kid Jonny Lang & The Big Bang. La banda llavors es va traslladar a Minneapolis (Minnesota) i va treure el disc Smokin (1995), que tingué molt d'èxit a nivell regional.[3] Un any més tard la discogràfica A&M Records, que llavors duia Janet Jackson i Soundgarden, va ser convidada a veure'l actuar en directe, i va acabar gravant el seu primer àlbum en solitari amb ells, Lie to Me (1997), que va ser multiplatí i que va aconseguir el número u en la categoria de nous artistes de la Billboard.[4]

Als 17 anys va treure un altre àlbum, Wander This World (1999), que va obtenir una nominació als Grammy,[1] i l'any següent va ser convidat a actuar a la Casa Blanca per a Bill (aleshores president dels EUA) i Hillary Clinton.[5] A aquest disc el va seguir Long Time Coming el 2003, molt més soul, i tres anys més tard va arribar Turn Around, molt espiritual i influït per la música gòspel,[6][7] i gràcies al qual va obtenir un Premi Grammy.

L'any 2004 va actuar al Crossroads Guitar Festival, de la mà d'Eric Clapton. El 2010 va publicar Live at the Ryman amb Concord Records, i tres anys més tard Fight for My Soul, el qual va arribar a número u a la llista d'àlbums de blues de Billboard. L'últim disc de Lang, Signs, va veure la llum el setembre del 2017 i té una forta càrrega política.[3][8][9]

Vida personal

[modifica]

Lang va passar la seva infantesa en la granja del seu pare als afores de Casselton (Dakota del Nord). Els seus pares es van divorciar quan ell tenia uns quatre anys; la seva mare vivia a Minneapolis i el seu pare vivia a Fargo, de manera que la seva germana petita i ell anaven constantment amunt i avall. Ella solia dur-los a l'església, però de petit mai no va tenir una relació amb Déu. Quan encara era un jove adolescent i va començar a tocar de manera professional se li van oferir moltes activitats per a adults,[2] que li van encaixar, ja que en aquells moments era un noi força rebel.[7]

Lang es va casar amb Haylie Johnson (membre del repartiment del programa infantil de televisió Kids Incorporated) el 8 de juny de 2001, i viuen a Los Angeles (Califòrnia) amb els cinc fills del matrimoni: els bessons Raimy Lee i Saylor Monroe, Rennix Belle, Lilou Jaymes i Tevi Flynn.[10]

Lang té dues germanes més grans, Stephanie i Heidi Jo, i una de menor, Jessica ("Jesse"), que va participar en la temporada 8 d'American Idol; i l'actriu Ashley Johnson (Growing Pains, What Women Want, Blindspot) és la seva cunyada.

Conversió al cristianisme

[modifica]

Lang havia començat a fumar amb onze anys, i es va iniciar en la beguda i la marihuana poc després d'unir-se a la banda als tretze anys; prenia altres tipus de droga, cada cop bevia més, fins que va esdevenir un problema d'alcoholisme.[2][7] Es va convertir al cristianisme el 2000[7][11] i va canviar completament de vida. En una entrevista amb Sara Groves a Christianity Today, Lang va donar detalls sobre la seva conversió, assegurant que va tenir una experiència sobrenatural amb l'Esperit Sant. Segons les seves pròpies paraules, va dir que abans "odiava el cristianisme"[12] i "menyspreava les coses de Déu", però que llavors volia compartir amb els altres l'amor de Jesús.[13]

Les cançons "Only a Man" i "Thankful" del seu àlbum Turn Around són sobre la seva creença en Déu.[7] També ha co-escrit un parell de cançons amb l'artista de música cristiana Steven Curtis Chapman, en particular "My Love Remains".[14]

Discografia

[modifica]
Àlbums d'estudi[15]
  • 1995: Smokin (amb Kid Jonny Lang & The Big Bang) (autoeditat)
  • 1997: Lie to Me (A&M Records)
  • 1998: Wander This World (A&M Records)
  • 2003: Long Time Coming (A&M Records)
  • 2006: Turn Around (A&M Records)
  • 2010: Live at the Ryman (Concord Records)
  • 2013: Fight for My Soul (Concord Records)
  • 2017: Signs (Concord Records)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Nominacions i premis Grammy de Jonny Lang
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Jonny Lang: Finding Peace in Amazing Grace». CBN [Consulta: 14 juliol 2019]. (anglès)
  3. 3,0 3,1 «Jonny Lang. Artist Biography by Stephen Thomas Erlewine». Allmusic. [Consulta: 14 juliol 2019]. (anglès)
  4. «Jonny Lang: No looking back for blues guitarist». Chicago Tribune. [Consulta: 14 juliol 2019]. (anglès)
  5. «Jonny Lang Plays For Clintons, Sets Dates With Jeff Beck». MTV. Arxivat de l'original el 2020-11-15. [Consulta: 14 juliol 2019]. (anglès)
  6. «Grammy-nominated artist Jonny Lang's Releases New Album 'Turn Around'». All About Jazz, 28-09-2006 [Consulta: 14 juliol 2019]. (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Jonny Lang: From the Blues Brothers to Christian brother - Jonny Lang». Crossrhythms.co.uk, 03-07-2007. [Consulta: 22 febrer 2014]. (anglès)
  8. «Jonny Lang – Signs». Blues Blast Magazine, 02-11-2017 [Consulta: 14 juliol 2019]. (anglès)
  9. «SPILL ALBUM REVIEW: JONNY LANG – SIGNS». Spill Magazine [Consulta: 14 juliol 2019]. (anglès)
  10. «Jonny Lang Recalls Debilitating Demons on ‘Fight For My Soul'». [Consulta: 3 octubre 2013]. (anglès)
  11. «Jonny Lang, Guitartist Johnny Lang, Blues guitarist Johnny Lang, Christian Johnny Lang». Beliefnet.com, 17-02-2011. [Consulta: 22 febrer 2014]. (anglès)
  12. Sara Groves. «'I Hated Christianity' - Sara Groves». Crosswalk.com, 25-09-2006. Arxivat de l'original el 2014-02-08. [Consulta: 22 febrer 2014]. (anglès)
  13. «Turning It Around | An Exclusive Interview With Jonny Lang». NewReleaseToday.com. [Consulta: 16 agost 2018]. (anglès)
  14. [1] Arxivat 29 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. (anglès)
  15. «Jonny Lang». Discogs. [Consulta: 14 juliol 2019].

Enllaços externs

[modifica]