Vés al contingut

Jordi Joan Baños

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Joan Baños
Biografia
Naixement29 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Jordi Joan Baños (Sabadell, 29 de juliol de 1971)[1] és un periodista i escriptor català, autor de La ilusión de India. És corresponsal de La Vanguardia a l'Àsia amb seu a Bangkok, després de ser-ho a Istanbul, Nova Delhi i Lisboa. Es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona -a on també va estudiar Guió- abans de cursar el doctorat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.[cal citació]

Periodista

[modifica]

Va treballar al Diari de Sabadell i a la Fundació Mies van der Rohe,[2] de Barcelona, abans d'entrar a la secció de Cultura de La Vanguardia, a on va escriure intermitentment entre 2000 i 2003. Entre 2004 i 2006 va col·laborar amb el mateix diari des de Lisboa. Després es convertí en el primer corresponsal de La Vanguardia a Nova Delhi -i en el primer d'un diari en llengua espanyola- cosa que ha recollit en el llibre La ilusión de India. També va cobrir els altres països d'aquell subcontinent (Pakistan,[3] Bangladesh, Nepal o Sri Lanka).Des del març de 2017 va ser el corresponsal de La Vanguardia a Istanbul. Des de l'agost de 2023 és el corresponsal de La Vanguardia a Àsia amb seu a Bangkok.[cal citació]

Ha rescatat la figura quasi oblidada de Iordanus Catalani o Jordà de Catalunya, el frare dominicà que va dictar -probablement en català- una de les millors cròniques de l'Índia medieval, Mirabilia descripta (Meravelles descrites). Inclòs el seu periple des de Sicília, Grècia, Turquia, Tartària, Geòrgia, Armènia, Mesopotàmia i Pèrsia,[4] abans de ser nomenat bisbe de Columbus (Kollam) el 1329, cosa que el converteix en primer bisbe catòlic de la història de l'Índia.[5] N'ha restituït el text al català i l'ha prologat,[6] popularitzant Jordà de Catalunya com un Marco Polo català.[7][8]

També ha recuperat un altre cronista d'Àsia,[9] Sinibald de Mas, al traduir al català i prologar les seves impressions de l'Índia -a on va viure a la dècada de 1830-abans de fer carrera diplomàtica a les Filipines i la Xina i convertir-se en un atípic apòstol de la descolonització.

Abans ja havia fet algunes traduccions d'assaig i poesia, de l'anglès i del francès, com "La Jihad", Gilles Kepel, Empúries (2002).[10]

Poeta

[modifica]

Com a poeta, Jordi Joan Baños ha publicat en solitari "L'apamador d'aeròdroms" (2012), "La lluerna i l'escala"[11] (2007) i "L'alè d'Ariadna"[12] (2001). La seva obra ha estat presentada i elogiada per crítics com Manel Guerrero o el professor Antoni Marí, que la titlla de “poesia de l'exaltació i de l'afirmació dels sentits”.[13]

En contrast amb la depuració lírica de “La lluerna i l'escala”, “L'alè d'Ariadna” es pot adscriure a la poesia de l'experiència, amb influència de Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli o Konstandinos Kavafis, segons publicava La Vanguardia.[14]"El primer llibre parla sobretot del poeta. En el segon llibre, el poeta ha de deixar que sigui la poesia qui ocupi l'escenari", hauria escrit l'autor.[15] Alguns poemes d'aquesta obra han estat traduïts al turc.

“L'apamador d'aeròdroms” consta de tres seccions: A ‘L'apamador' hi torna a haver elements autobiogràfics; ‘L'aeròdrom', és una indagació sobre l'essència de la poesia; ‘Curset d'aviació', és joc verbal. La crítica l'ha saludat com una "exploració dels límits de la llengua que n'eleva el registre".[16] Quatre dels seus poemes ja havien aparegut a Reduccions.[17] Val a dir que els primers llibres de Jordi Joan estan signats només amb el primer cognom, mentre que el darrer recull incorpora el segon, tal com la seva signatura periodística, Jordi Joan Baños.

Publicacions

[modifica]
  • "La ilusión de India". Diëresis (Barcelona, 31/10/2024)[1]
  • "L'Índia i la Xina". Cròniques d'un enviat colonial partidari de l'autodeterminació, de Sinibald de Mas. Biblioteca del Núvol Ebook (Barcelona, 2018). Edició, pròleg i traducció parcial de L'Angleterre, la Chine et l'Inde (París, 1857).[18]
  • "Sinibaldo de Mas y los demás", dins d' "Encuentros culturales indo-españoles (1956-2016)", Universitat Jawaharlal Nehru-Ambaixada de l'Índia (Delhi, 2017).[19]
  • "'Meravelles descrites. Mirabilia descripta, de Jordà de Catalunya. Crònica catalana de l'Índia de fa set-cents anys". El Far, 24; Angle editorial (Barcelona, 2014). Traducció, edició i pròleg.[20]
  • "L'apamador d'aeròdroms". La Suda, 150; Pagès Editors (Lleida, 2012)[21]
  • "La lluerna i l'escala". Punts Cardinals, 4; Angle Editorial (Barcelona, 2007)
  • "L'alè d'Ariadna". Poesia, 54; Edicions 62-Empúries (Barcelona, 2001)
  • "Insolacions". Llibre col·lectiu de poetes joves; Caixa de Sabadell (Sabadell, 2000)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Biografia a Edicions 62
  2. ↑ Dades biogràfiques a ‘Barcelona Poesia' (Ajuntament de Barcelona)
  3. ↑ La Vanguardia, 3/12/2009 "Allí donde los talibanes se funden"
  4. ↑ Moret, Xavier «El Marco Polo català». El Periódico, 30-11-2014, pàg. 1.
  5. ↑ Massot, Josep «El Marco Polo català». La Vanguardia, 06-12-2014, pàg. 2.[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Jordà de Catalunya, el nostre Marco Polo». Vilaweb, 12-11-2014. [Consulta: 7 desembre 2014].
  7. ↑ Colomer, Víctor «"Jordanus Catalanus és molt més fiable que Marco Polo"». Diari de Sabadell. Cara a Cara (entrevista), 13-11-2014, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2014-12-10 [Consulta: 7 desembre 2014].
  8. ↑ Gaillard, Valèria «"El somni de les Índies va ser primer un somni català"». El Punt Avui, 23-01-2015, pp. 12-13.
  9. ↑ «Sinibald de Mas, el precursor català del dret d'autodeterminació». [Consulta: 8 gener 2019].
  10. ↑ Jordi Joan Baños al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  11. ↑ "La lluerna i l'escala", Punts Cardinals, Angle Editorial (2007)
  12. ↑ "L'alè d'Ariadna", Poesia, Edicions 62-Empúries (2001)
  13. ↑ Vilaweb, 20/6/2007 «De la renúncia i l'exaltació dels sentits».
  14. ↑ "Jordi Joan Baños debuta en la escena poética con el libro 'L'alè d'Ariadna'”La Vanguardia, 17/9/2013)
  15. ↑ "Googlebooks: Informació sobre “La lluerna i l'escala” i Jordi Joan .
  16. ↑ Crítica al suplement Cultures, de La Vanguardia [Enllaç no actiu]
  17. ↑ "Reduccions", núm. 91 (2008)
  18. ↑ «[Nou ebook Sinibald de Mas. Un precursor del dret a decidir]». Núvol.
  19. ↑ «Presentació del llibre a Casa Àsia». Arxivat de l'original el 2018-04-06. [Consulta: 6 abril 2018].
  20. ↑ de Catalunya, Jordà. Meravelles descrites (en catalana). Barcelona: Angle editorial, 11/2014, p. 124. ISBN 978-84-16139-25-5. 
  21. ↑ «L'apamador d'aeròdroms». Arxivat de l'original el 2014-05-31. [Consulta: 2 febrer 2013].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Joan_Baños&oldid=34265648»