Vés al contingut

Jordi Longarón i Llopart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jordi Longarón)
Plantilla:Infotaula personaJordi Longarón i Llopart
Biografia
Naixement29 desembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic, il·lustrador, pintor Modifica el valor a Wikidata
GènereCòmic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jordi Longarón i Llopart (Barcelona, 29 de desembre de 1933 - Barcelona, 10 de maig de 2019) fou un dibuixant de còmic, il·lustrador i pintor.

Biografia

[modifica]

Jordi Longaron i Llopart, va ser un dibuixant i il·lustrador reconegut principalment entre els professionals del còmic i la il·lustració, estudiosos i crítics, si bé la seva obra ha passat desapercebuda pel gran públic.[1]

Va estudiar tres mesos a l'escola de la Llotja[2] i va iniciar la seva carrera professional treballant per a editorials de Barcelona, com ara a Ediciones Toray, S. A., on va ser director d'estudi i per la qual [3] va crear la icona del soldat que apareixia a les portades del còmic Hazañas Bélicas.[3] També per a les diferents sèries d' Hazañas Bélicas i Hazañas del Oeste va fer portades i historietes.[1]

Com altres dibuixants barcelonins va treballar per a les agències del còmic i il·lustració que comercialitzaven la tasca artística per a països com Anglaterra, Suècia, França o Alemanya, perdent-se així la seva firma per al mercat interior.[1] Les agències per les que va treballar més freqüentment són Bardon Art, Selecciones Ilustradas[4] i Norma Editorial.

El seu estil de dibuix és reconeixible per l'ús del pinzell i un traç personal conseqüència de la tremolor a les mans que va patir al llarg de la seva vida. A més de dibuixar còmic va il·lustrar portades de llibres, principalment de gènere western, romàntic i bèl·lic.[1]

A finals de 1969 una mostra del seu treball va arribar als Estats Units d'Amèrica de la mà de Bardon Art per al Chicago Tribune New York News Syndicate (CTNYNS) que el va contractar per fer una nova sèrie de còmic per a premsa titulada Friday Foster.[5] Friday Foster es va començar a publicar com a tira diària el 18 de gener de 1970[1] i amb planxa de color en els suplements dels diumenges.[6]

El seu dibuix per a Friday Foster deixa molt palès el seu nivell gràfic: amb un traç realista i un pinzell segur i ferm, dotant d'energia els seus personatges.[1] Cal remarcar la composició de les seves vinyetes, en què destaca l'acurat ambient dels exteriors i un estudiat joc de contrastos entre llums i ombres.[1] Abans del tancament de la tira, Jordi Longaron va abandonar la sèrie i va ser substituït per altres professionals, com Frank Springer, Dick Giordano, Howard Chaykin o Gray Morrow.[1]

El 2011 el jurat del Saló Internacional del Còmic de Barcelona li atorgà el Gran Premi del Saló en homenatge al conjunt de la seva obra i en reconeixement a la seva llarga carrera professional.[7]

A partir de mitjans de la dècada dels 70 va compaginar el còmic i la il·lustració amb la pintura fins a la seva mort [5]

Va morir a Barcelona el 10 de maig del 2019 a l'edat de 85 anys.[8]

Personatges

[modifica]
  • El pequeño mosquetero, va ser un dels primers treballs publicats per l'Editorial Toray quan tenia només 16 anys. El guió fou obra de Salvador Dulcet, també membre de la plantilla de Toray. La història es desenvolupa durant el regnat de l'infant rei de França Lluís XIII i mostra les intrigues i les batalles entre els partidaris del jove rei i els partidaris de Maria de Medici, la seva mare i regent de França. Un jove, anomenat Mario s'enrola amb els mosqueters on amb els seus companys Aníbal i Víctor lluitaran dins del gènere de "capa i espasa"
  • Friday Foster, és el nom de la tira diària, dibuixada per Longaron i escrita per Jim Lawrence (escriptor de radionovel·les i llibres juvenils). La peculiaritat d'aquest personatge és que va ser la primera sèrie de premsa protagonitzada per una dona afroamericana.[1] Aquest fet pot ser degut a l'èxit de les pel·lícules anomenades blaxploitation, que eren films d'acció protagonitzats per afroamericans, i això pot tenir a veure amb l'elecció.[1] Foster, la protagonista, primer com a model i després com a ajudant d'un fotògraf, va sobreviure, amb arguments situats entre l'aventura, el policíac i el romanticisme, fins al 1974.[1]

Obra

[modifica]
Llistat de publicacions on Longarón ha participat en part o en la seva totalitat. (Tan sols s'hi llisten les obres editades a Catalunya i Espanya).[9] [8]
Anys Títol Guionista Enquadernació Format Mides Número Editorial
1948 Cuento de Hadas ? Grapa Quadern apaïsat 16 x 21 cm 8 ? Publicaciones Infantiles EMEGE
1949 Cuentos de la Abuelita Diversos Grapa Quadern 21 x 16 cm 32 Toray
1950 El Caballero Negro Longaron Grapa Quadern apaïsat 8 x 17 cm 16 A. FABREGAT
1951 El Pequeño Mosquetero Salvador Dulcet Grapa Quadern apaïsat 17 x 24 cm 21 Toray
1958 Narraciones y Aventuras de David Crockett ? Grapa Quadern 18 x 13 cm 12 Toray
1959 Hombres de Acción Joaquín Berenguer Artés Grapa Quadern 21 x 15 cm 16 Toray
1961-1971 Hazañas Bélicas, Novelas Gráficas de Diversos Grapa Quadern vertical 21 x 15 cm 252 Toray
1962-1971 Hazañas del Oeste Diversos Grapa Quadern vertical 21 x 15 cm 244 Toray
1962 Salomé Diversos Grapa Quadern vertical 20 x 14/17 x 12 cm 247 Toray
1965-1966 Poker Diversos Grapa Quadern vertical 17 x 12/21 x 15 cm 52 ? Toray
1965 Valor Flores Lázaro ? Quadern vertical 17 x 12/21 x 15 cm 56 Toray
1965 Sioux Diversos Grapa Quadern vertical 17 x 12/21 x 15 cm 184 Toray
1969 Boixcar. Obras Completas Boixcar Grapa Quadern Vertical 21 x 15 cm 110 Toray
1965 Conquistadores del Espacio Boixcar Grapa Quadern Apaïsat 17 x 24 cm 1 Ediciones Paulinas
1973-1988 Hazañas Bélicas Diversos Grapa Quadern Vertical i Apaïsat. 21x15 / 19x27 cm 187 Ediciones Ursus
1973 Zona de Combate Diversos Grapa Quadern Vertical 20 x 15 cm 9 Ediciones Ursus
1977 Blue Jeans Diversos Plegat Revista 27 x 21 cm 28 Nueva Frontera, S.A.
1979 Cimoc Diversos Grapa Revista 27 x 20 cm 10 Riego Ediciones, S.A.
1980-1981 Hunter Diversos Grapa Revista 17 x 21 cm 12 Riego Ediciones, S.A.
1981 Címoc Especial Diversos Rústica Llibre 27 x 21 cm 13 Norma Editorial, S.A.
1982-1983 Sargento Kirk Diversos Grapa Revista 27 x 21 cm. 14 Norma Editorial, S.A.

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Del Tebeo al Manga, una historia de los cómics.1.Los cómics en la prensa diaria: Humor y Aventuras (en castellà). nº 1. Pàg. 182. Panini España S.A., p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26. 
  2. «Edición del domingo, 11 abril 2021, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 15 maig 2021].
  3. 3,0 3,1 Jesús Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000. Pàg. 734 i 735. ISBN 978-84-96734-67-8. 
  4. Del Tebeo al Manga, una historia de los cómics. 7. El Cuaderno Popular: Viñetas de Género (en castellà). nº 7 Pàg. 89. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26. 
  5. 5,0 5,1 Roach, David. Masters Of Spanish Comic Book Art (en anglès). Dynamite Entertainment, 2017-04-05. ISBN 978-1-5241-0134-3. 
  6. Historia de los Comics (en castellà). 4 Pag.1057. Toutain Editor, S.A., 1983. ISBN 978-84-85138-69-2. 
  7. «'El invierno del dibujante', de Paco Roca, y Jordi Longaron, premios del Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 16-04-2011. «...el gran premio del salón en reconocimiento a la Trayectoria Profesional recae en Jordi Longarón (Barcelona, 1933), historietista, pintor e ilustrador, conocido sobre todo desde los años setenta por sus westerns y sus tebeos bélicos, y por ser uno de los primeros españoles que trabajó para mercados internacionales.»
  8. 8,0 8,1 Félix Cepriá y Manuel Díaz. Ampliada per Antonio Moreno i Javier Mesón. «Jordi Longarón i Llopart» (en castellà). Tebeosfera, 2008. [Consulta: 12 maig 2019].
  9. Jose Antonio Ortega Anguiano. Catálogo General del Cómic Español,1865-1993. Ediciones El Boletin, 1994. 

Bibliografia

[modifica]
  • Del Tebeo al Manga, una historia de los cómics. 1.Los cómics en la prensa diaria: Humor y Aventuras (en castellà). nº 1. Pàg. 182. Panini España S.A., p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26. 
  • Del Tebeo al Manga, una historia de los cómics. 7. El Cuaderno Popular: Viñetas de Género (en castellà). nº 7. Pàg. 89. Panini España S.A., p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-849885-22-26. 
  • Jesús Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000. Pàg. 734 i 735. ISBN 978-84-96734-67-8. 
  • Historia de los Cómics (en castellà). 4, Pàg. 1057. Toutain Editor, S.A., 1983. ISBN 978-84-85138-69-2. 

Enllaços externs

[modifica]