Marika
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) María del Carmen Vila Migueloa  16 juliol 1949 (75 anys)Barcelona | ||
| Formació | Escola Massana | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | autora de còmics, il·lustradora | ||
| Ocupador | Selecciones Ilustradas Planeta DeAgostini | ||
_(cropped_2024).jpg)
Marika (Barcelona, 16 de juliol de 1949), nom artístic de María del Carmen Vila Migueloa, és una divulgadora, il·lustradora i dibuixant de còmics catalana, a més d'una destacada activista en defensa dels drets de la dona. Gran part de la seva carrera professional l'ha dedicat a analitzar la presència de la dona en el món del còmic.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar sociologia i dibuix per l'escola Massana i a mitjans dels anys 1960 va començar a realitzar il·lustracions de forma esporàdica per al mercat exterior, sobretot a través de l'agència Selecciones Ilustradas i Norma. El 1973, aconsellada per Miguel Fuster, es va llançar també a dibuixar còmics romàntics. Des de 1978, conrea el còmic d'autor en revistes com Troya, Butifarra! o Rambla, en les quals també exerceix tasques de direcció.[2] Altres publicacions amb les quals també va col·laborar foren Totem, Interviú, El Papus o El Jueves, entre d'altres.[1]
A mitjans dels anys 1980 es va incorporar a Planeta-DeAgostini com a tècnica editorial i va participat en produccions de dibuixos animats com Mofli, l'últim koala i en campanyes publicitàries.
El 2000 va dirigir el projecte Iconikas, centrat en la il·lustració. El 2009 es va llicenciar en Humanitats i el 2017 va defensar la seva tesis doctoral El cos okupat: iconografies del cos femení com a espai de la transgressió maculina en el còmic, dirigida per Marta Segarra i publicada el 2024 en una edició adaptada. El 2019, juntament amb Andreu Martín, va publicar la novel·la gràfica Mata Hari, que tenia com a base la sèrie homònima per a la revista Totem.
Posteriorment, es va dedicar a la docència i a la divulgació, publicant articles teòrics sobre l'activisme feminista per a diversos mitjans de comunicació i exercint de comissària d'exposicions, com per exemple l'exposició Feminismes! (CCCB, 2020).[1]
El 2024, per la seva llarga trajectòria en el món del còmic, fou recompensada amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona.[3]
Publicacions
[modifica]Novel·la gràfica
[modifica]- Mata Hari (amb Andreu Martín) (Isla de Nabumbu, 2019).
Assaig
[modifica]- Desokupar el cuerpo: las voces de las autoras en el cómic español (Mamotilla, 2024).
Exposicions
[modifica]- Feminismes. El cos com a conflicte (CCCB, 2019).
- Amb veu propia: dones cos a cos (Museu del Còmic de Sant Cugat, 2020).
- Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022 (Museu d'Art de Cerdanyola, 2024).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Salvà, Bernat «La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona ». El Punt Avui, 03-05-2024 [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ ECHEVARRÍA, Paula (11/04/2010). "El cómic rosa no es nada romántico, es una formación prosaica de reglas para conquistar a un señor"[Enllaç no actiu], Noticias de Navarra.
- ↑ Serra, Xavi. «Marika Vila, referent del còmic feminista, Gran Premi d’Honor del Comic Barcelona». Ara, 03-05-2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
