Jordi Metoquita
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1250  |
| Mort | c. 1328 (77/78 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia |
| Ocupació | diaca |
| Família | |
| Fills | Teodor Metoquita |
Jordi Metoquita (en llatí: Georgius Metochita, en grec antic: Γεώργιος ὁ Μετοχίτης) va ser diaca magne de Constantinoble al segle xiii.
Va recolzar l'emperador Miquel VIII Paleòleg i va ser un dels pocs eclesiàstics grecs que advocava per la reunificació de les esglésies grega i llatina. Més tard Andrònic II Paleòleg, contrari a aquesta unió, el va deposar i exiliar. Va morir a l'exili en data desconeguda.
Va escriure diverses obres, algunes recollides i traduïdes al llatí per Lleó Al·laci:
- Ἀντίρρησις, o Refutatio trium Capitum Maximi Planudis.
- Ἀντίρρησις, o Responsio ad ea quae Manuel Nepos Cretensis publicavit.
- Fragmentunn ex Oratione de Unione Ecclesiarum.
- Fragmentum ex Oratione de Dissidio Ecclesiar.
- Tractatus de Processione Spiritus Sancti Patrumque húc in re Sententiis.
- Oratio Antirrhetica contra Georgium Cyprium Patriarcham.
- Oratio de Sacris Mysteriis.
- Explicatiu Regularum S. Nicephori.
Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, vol.II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1068.