Jordi Molina i Membrives

Jordi Molina i Membrives
Biografia
Naixement	12 març 1962 (62 anys); Blanes (Selva)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Jordi Molina i Membrives (Blanes, Selva, 12 de març de 1962) és intèrpret de tenora i compositor.

Biografia

Estudià clarinet i tenora al col·legi Santa Maria de Blanes, seu de la cobla del mateix nom, on debutà. Amplià la formació amb Ricard Viladesau (tenora), i estudiant clarinet i harminia al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

A partir del 1981 tocà a la cobla la Principal de Barcelona abans d'entrar, el 1983, a la Cobla-orquestra Els Montgrins, on substituí Josep Gispert i es consolidà com un dels grans tenores de l'època.^[1] De la Montgrins passà a l'Orquestra Maravella (1996-1999). Al 2000 esdevingué el director de la cobla Marinada i posteriorment, després de innovar amb la incorporació de la tenora en formacions com l'Elèctrica Dharma o Kaulakau, ho fou també de la Flama de Farners. A finals de la dècada del 2000 col·laborà en tasques de documentació sardanística amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.^[2] Actualment és director de la Cobla Orquestra montgrins i ha realitzat dues obres discogràfiques amb la formació Jordi Molina grup: Matèria del Temps (2016) i Retrat en groc (2018). Ambdues obres recullen elements de les arrels de la música tradicional catalana i els combina amb les influències de gèneres com el jazz o el folk, on la tenora és protagonista de composicions on s'innova amb aquest instrument.

Molina ha estat autor d'una setantena d'obres per a cobla, moltes d'elles enregistrades repetidament.^[3] A banda de diverses distincions per a obres concretes, Jordi Molina obtingué l'any 2000 el Premi a la Singularitat Interpretativa de l'Obra del Ballet Popular i el 2004, de la mateixa entitat, la medalla al Mèrit Musical «per la seva tasca constant i obstinada de donar relleu a un dels instruments més emblemàtics de la cobla, la tenora, tot obrint un nou camí com a solista d'aquest instrument, demostrant la seva versatilitat i treballant per incorporar-la a tota mena de formacions, obrint-la a estils musicals allunyats de la formació de cobla clàssica i donant-la a conèixer a través de concerts arreu del món».^[4] A l'any 2011 rebé el Premi Agustí Borgunyó «per la seva trajectòria com intèrpret de tenora i compositor, per la recerca de noves sonoritats de l'instrument i per la internacionalització de la tenora resultant de les seves propostes artístiques» ^[5] i, al 2013, el Premi a l'Excel·lència Sardanista juntament amb el seu germà.^[6]

Obres

(selecció)

Per un camí comú (2000), per a tenora i trio de jazz ^[5]

Sardanes

Als quatre vents (1999), 2n. premi Ceret-Banyoles, enregistrada
Calella, ciutat pubilla (1996), sardana del pubillatge, enregistrada
Capvespre (1992), premi Ramon Serrat per a joves compositors, enregistrada
Cercant la nostra història (1992), versió per a tres cobles, enregistrada
Espurnes perpètues (2002), per a tres cobles
Festa d'argent a Palamós (2005), premi Federació de La Sardana de l'Any
Laia (1986), primera sardana, enregistrada
La nina del cingle (2002), sobre un poema de Jacint Verdaguer
Per un mateix camí (1989), amb lletra de Josette Aspinàs Belluch, enregistrada
Santi i Jordi, sardanova dedicada a Santi Arisa
Sentor de balada (1993), obligada de tenora dedicada a Josep Maria Bernat, enregistrada
El silenci del Far (2015), la Sardana de l'Any, premi de la Crítica
Els tres tenores (2000), sardana obligada per a tres tenores

Altra música per a cobla

Dels ous ferrats a la cendra, cantata empordanesa (2015), per a cor, cobla i percussions
Goigs de Nostra Senyora de la Llibertat (2014), per a cobla, percussió i cor, peça d'encàrrec per al premi Ceret-Banyoles, lletra de Vicenç Pagés i Jordà
Pinya de Rosa (2003), per a dues cobles i percussió, dedicada a l'obra homònima de Joaquim Ruyra, enregistrada
Suite del Paral·lel (2018)
Suite Dharma, per a dues cobles, dedicada a la Companyia Elèctrica Dharma

^[3]

Enregistraments

Cobla la Bisbal Jove; Cobla La Flama de Farners. Almer. Sardanes de Jordi i Xavi Molina. Barcelona: Picap, 2014.
Cobla Marinada. Jordi Molina 2. Barcelona: Tram, 2001.
Cobla Els Montgrins. Jordi Molina. Primeres sardanes. Sabadell: Alternativa, 1994.
Cobla Els Montgrins. Jordi Molina. Sardanes. Barcelona: Picap, 2007.

Referències

↑ Daviu, Damià «Cobla-orquestra Montgrins, 125 Anys (1884-2009)(II)». Som, núm. 262, 2009, pàg. 14-16.
↑ Sató, Santi «Molina, Jordi. La sardana, avui». Emporion, núm. 48, 12-2010, pàg. 15-20.
↑ ^3,0 ^3,1 «Obres de Jordi Molina per a cobla, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 5 agost 2020].
↑ Juvanteny, Montserrat «Jordi Molina rebrà la Medalla al Mèrit Musical de l'OBP». Diari de Girona, 15-10-2004 [Consulta: 23 gener 2016].^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^5,0 ^5,1 «"Premi Agustí Borgunyó, edició 2011", al web de l'Associació Sabadell més Música». [Consulta: 5 agost 2020].
↑ Roqué, Robert «Aplec internacional». Diari de Girona, 02-08-2013 [Consulta: 23 gener 2016].^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

Web personal

[1] Daviu, Damià «Cobla-orquestra Montgrins, 125 Anys (1884-2009)(II)». Som, núm. 262, 2009, pàg. 14-16.

[2] Sató, Santi «Molina, Jordi. La sardana, avui». Emporion, núm. 48, 12-2010, pàg. 15-20.

[boig-3] 3,0 ^3,1 «Obres de Jordi Molina per a cobla, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 5 agost 2020].

[obp04-4] Juvanteny, Montserrat «Jordi Molina rebrà la Medalla al Mèrit Musical de l'OBP». Diari de Girona, 15-10-2004 [Consulta: 23 gener 2016].^{[Enllaç no actiu]}

[premiAB-5] 5,0 ^5,1 «"Premi Agustí Borgunyó, edició 2011", al web de l'Associació Sabadell més Música». [Consulta: 5 agost 2020].

[aplec13-6] Roqué, Robert «Aplec internacional». Diari de Girona, 02-08-2013 [Consulta: 23 gener 2016].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]