Jordi Teixidor i Martínez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1939  Barcelona |
| Mort | 16 març 2011 (71 anys) Barcelona |
| Formació | Liceu Francès de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teatre |
| Ocupació | dramaturg, escriptor |
| Família | |
| Germans | Ramon Teixidor i Martínez |
Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 16 de juliol de 1939 - 16 de març del 2011) va ser un dramaturg català. L'any 1968 guanyà el Premi Josep Maria de Sagarra amb l'obra El retaule del flautista, estrenada l'any 1970 i que arribà a superar les mil representacions consecutives.[1][2] Al 1971, la representació de la versió castellana de l'obra a Madrid fou prohibida per l'autoritat governativa franquista l'endemà de l'estrena al Teatro Victoria.[3]
Teixidor va néixer poc abans que la seva família s'hagués d'exiliar a França en acabar la Guerra Civil. Va fer els estudis primaris a Periguers (Aquitània) i va tornar a Catalunya l'any 1950, on continuà estudiant al Lycée Français de Barcelona fins al 1953.[4] Després feu estudis de comptabilitat, dibuix, pintura i finalment de decoració publicitària.[5]
El 1963 va fundar el grup de teatre independent El Camaleó, juntament amb el seu germà Ramon i Francesc Candel, entre altres. Es guanyà la vida de moltes formes, entre les quals la d'autor teatral. Tingué dues filles i tres netes.
Escriví una vintena d'obres de teatre, feu adaptacions i traduccions teatrals, i també conreà altres gèneres, com la narració i l'assaig. Fou director, actor i autor a l'Institut del Teatre. Es va iniciar com a dramaturg en alguns grups independents de la rodalia de Barcelona. Les seves peces teatrals han estat representades en diversos teatres de Barcelona, com el Poliorama, la Sala Beckett o el Villarroel. Al llarg de la seva carrera va rebre el premi Ignasi Iglésias de teatre en tres ocasions, el premi Ciutat de Granollers en dues ocasions, el premi Ciutat de València - Eduard Escalante, el premi Crítica Serra d'Or i el premi Xavier Fàbregas d'investigació i assaig sobre les arts de l'espectacle.
El 16 de març de 2011 Teixidor morí a Barcelona a l'edat de 71 anys a causa d'una parada cardiorespiratòria.[6]
Obra
[modifica]Teatre
- El retaule del flautista (1970). Premi Josep Maria de Sagarra de teatre, (1968).
- Mecano-Xou (1972)
- La jungla sentimental (1975).
- Dispara, Flanagan (1976). Premi de teatre Ciutat de Granollers, (1975).
- Rebombori-2 (1978)
- El drama de les camèlies o el mal que fa el teatre (1984). Premi de teatre Ciutat de Granollers, (1981).
- Rují, sobre textos de Juli Vallmitjana. Estrenada per La Sínia teatre.
- David, rei (1986). Premi Ignasi Iglésias, (1985).
- La ceba. Premi Ciutat de València - Eduard Escalante de teatre, (1987).
- Residuals (1988). Premi Ignasi Iglésias, Premi Crítica Serra d'Or, (1988).
- El pati (1992).
- Magnus. Premi Ignasi Iglésias, (1992).
- Führer (2001).
Assaig
- El drama, espectacle i transgressió. Premi Xavier Fàbregas, 1988
- L'estructura del drama clàssic (2002).
Narrativa
- Marro (1988).
- A.B. Magnus (1995).
- Cromos. Històries de Barcelona (2000).
Altres
- Manual de la rima (2005).
Enllaços externs
[modifica]Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Jordi Teixidor, 1939-2011. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Biografia i obra de Jordi Teixidor Martínez, al web de l'XTEC.
- ↑ «'El Retaule del Flautista' (1970), de Jordi Teixidor. Censura, recepción, pervivencia y patrimonialización de una obra popular, Francesc Foguet (2022), pàg.17.». [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ «Mor Jordi Teixidor». Ara, 16-03-2011.
- ↑ Diari Avui, Mor el dramaturg Jordi Teixidor als 71 anys
- ↑ «…i es veu en Jordi Teixidor!». diari Ara, 16-03-2011. Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 18 març 2011].