Vés al contingut

Jordi Voltas Nadal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Voltas i Nadal
Imatge
Biografia
Naixement2 de gener del 1935
Barcelona
Activitat
OcupacióDramaturg, escenògraf, director d'escena i director teatral
GènereTeatre
LlenguaCatalà
Família
CònjugeMaria Teresa Teruel Mas
ParesJosep Voltas i Pagès  i Paquita Nadal Font

Jordi Voltas i Nadal (Barcelona, 2 de gener del 1935) és un dramaturg, escenògraf, director d'escena i director teatral català centrat, sobretot, en el públic infantil i juvenil.

Família i formació

[modifica]

Va néixer al barri barceloní del Camp de l'Arpa del Clot, al districte de Sant Martí, en una família d'ambient musical, catalanista i cristià. Forma part, de fet, d'una nissaga artística: és net del compositor Josep Voltas i Viñas,[1][2] cofundador de l’Orfeó Martinenc i de La Lira Martinenca, i és fill del també compositor Joaquim Voltas i Pagès.[3]

Els seus primers anys de vida els va marcar la guerra civil a la rereguarda; l'absència del pare, que era al front, i la presència de l'avi patern, que, ja a la postguerra, li feia classes de música i li facilitava llibres en català. Les seves primeres incursions al teatre les va fer de ben petit a l'Orfeó Martinenc i al col·legi de les monges paüles, on va participar en nombroses representacions amateurs.

Novici claretià, va estudiar Humanitats a Cervera i a Barbastre, Lògica i Filosofia a Solsona i Teologia a Valls, on va rebre l'ordenació sacerdotal el 1960. Graduat en Filosofia i Lletres per la UAB, va exercir de pedagog als anys 60: va impartir Literatura Castellana i Dibuix al col·legi Cor de Maria Sabastida (els Padres), al districte barceloní de Nou Barris, on havia cursat batxillerat, i al col·legi Claret de Sabadell.

A principis dels anys 70, va deixar el sacerdoci i la docència per dedicar-se a la seva autèntica passió, el teatre, i, també, al disseny d'espais no teatrals: d'interiors, de mobles i d'estands. A finals de la dècada, va formar una família amb Maria Teresa Teruel i els seus quatre fills.

Activitat i obra teatral

[modifica]

A Sabadell, ha col·laborat amb la companyia Palestra,[4] ha estat director general de l'entitat de teatre amateur sabadellenca Joventut de la Faràndula[5] i s'ha fet càrrec de l'escenografia de diversos espectacles de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell.[6] També ha promogut el teatre entre el públic infantil i juvenil amb la creació de companyies de teatre joves com Amphora, a Barcelona, o el taller de teatre Miguel Hernández, a la ciutat vallesana.[7]

Voltas es defineix com a “home de teatre”. Ha dirigit uns 20 espectacles i, en algunes ocasions, n'ha estat intèrpret. Ha creat l'escenografia o el vestuari de prop de 25 muntatges, i ha escrit o adaptat al voltant de 35 obres per al teatre;[8][9] la meitat, infantils, si bé sempre amb un nivell de lectura adult, i, sobretot, en llengua catalana, però també en castellà. Més enllà dels escenaris, ha dut el teatre a la televisió i a la ràdio amb guions per a TVE i a RNE. L'SGAE l'ha reconegut com a autor pels més de 50 anys a l'entitat,[10] i forma part de l'associació Agrupació Dramàtica de Barcelona.[11]

Va dirigir diversos espectacles commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a Sabadell entre el 2002 i el 2013.[12][13] Va formar part del nucli promotor de la pel·lícula La Santa Espina, dirigida per Héctor Romance i estrenada el 2014. La seva última estrena teatral ha estat, el 2015, Magda, una òpera catalana, al Teatre Principal de Barcelona, amb llibret propi i música de Ramon Ribé.[14][15]

Ha rebut diversos premis per la seva obra dramàtica. Entre els quals, destaquen el Premi Ciutat de Sabadell (1981), per Oh, la guerra... Quin joc de disbarats!;[16] el Premi Fundació Teatre Principal dels Premis Ciutat d'Olot, amb Estança oberta (1982),[17] o el Premi Joan Santamaria, amb Passió 1984.[18]

Com a escriptor, arts escèniques a banda, ha cultivat la poesia[19] i la novel·la des dels anys 40 i 50, i ha adaptat i traduït obres alienes; és soci fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Amb la seva adaptació per a joves del clàssic Faust, de Goethe, publicada tant en català com en castellà, va guanyar el 7è Premi d'Adaptació Literària Biblioteca Teide.[20]

Referències

[modifica]
  1. «Josep Voltas i Viñas». enciclopèdia.cat. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 31 desembre 2024].
  2. «Voltas Viñas, Josep». Fons i col·leccions. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2024].
  3. «L’Esbart Català de Dansaires ha rebut el fons musical de Joaquim Voltas Pagès». Esbart Català de Dansaires, 17-11-2024. [Consulta: 31 desembre 2024].
  4. Ventura, Francesc «La modernització del teatre a Sabadell». Arraona, 2015, p. 70-97 [Consulta: 31 desembre 2024].
  5. «Ràdio Sabadell EAJ-20». Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. UAB, 29-12-1991. [Consulta: 31 desembre 2024].
  6. «Cavalleria rusticana». Guiarte. Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música, 07-10-1992. [Consulta: 31 desembre 2024].
  7. «Estrena de ‘Magda, una òpera catalana’ a Barcelona». Revista Musical Catalana, 21-09-2015 [Consulta: 31 desembre 2024].
  8. Voltas, Jordi. Oh, la guerra... Quin joc de disbarats!. Barcelona: La Galera, 1987, p. 1. ISBN 978-84-246-5036-0. 
  9. «Biblioescènic». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 31 desembre 2024].
  10. «La SGAE homenatja els socis catalans que porten 50 anys a l’entitat». Cultura 21, 22-11-2021 [Consulta: 31 desembre 2024].
  11. «Premi Frederic Roda de teatre». Cultura. Diputació de Barcelona, 2024. [Consulta: 31 desembre 2024].
  12. Nonell, Laia «Ofemsò conmemora la Diada Nacional en Sabadell con la representación 'El timbaler del Bruc'». El Periódico, 14-09-2012 [Consulta: 31 desembre 2024].
  13. «“Un dels bressols de l’òpera ha de fer una òpera en català”». iSabadell, 27-12-2013 [Consulta: 31 desembre 2024].
  14. «L'òpera "Magda" de Ramon Ribé i Jordi Voltas i la plataforma "Barcelona Obertura"». Notes de clàssica. Catalunya Música, 06-07-2015. [Consulta: 31 desembre 2024].
  15. Cia, Blanca «Ópera catalana en el Teatre Principal». El País, 12-09-2015 [Consulta: 31 desembre 2024].
  16. Fàbregas, Maria-Rosa «Notes de teatre». Serra d'Or, 11-1981, p. 59-60 [Consulta: 31 desembre 2024].
  17. «Premis Literaris Ciutat d'Olot». Olot Cultura. Ajuntament d'Olot. [Consulta: 31 desembre 2024].
  18. «Premis Joan Santamaria». Penya Joan Santamaria, 28-04-2008. [Consulta: 31 desembre 2024].
  19. «Concert: "Poesia Catalana en concert" del compositor Ramon Ribé i Queralt». Biblioteca de Catalunya, 26-06-2014. [Consulta: 31 desembre 2024].
  20. «Otorgado el VII Premio de Adaptación Literaria Biblioteca Teide». Lápiz Andante. José Vásquez, 21-01-2017. [Consulta: 31 desembre 2024].