Vés al contingut

Jorge Giménez Bech

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaJorge Giménez Bech
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1956 Modifica el valor a Wikidata
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata

Jorge Giménez Bech (Irun, Guipúscoa, 15 de gener de 1956 - ibidem, 20 de desembre de 2023) va ser un escriptor, traductor i editor basc.[1] Va ser un dels fundadors de l'editorial Alberdania, president de l'Associació d'Editors Bascos i autor de nombroses traduccions, especialment des del basc al castellà.

Origen i família

[modifica]

Jorge Giménez va néixer a Irun, el 15 de gener de 1956. El seu pare, José Giménez Mayoral (1915-1982), era guàrdia civil, nascut a Catalunya. Va treballar en l'oficina del segur internacional de vehicles o «carta verda», a Irun. Va ser assassinat per ETA en 1982, en un atemptat perpetrat a Behobia.[2] La seva mare va ser Celia Bech Vilaseca, natural de Catalunya. A més de Jorge, eren altres dos germans més, Joan Manuel i Rosa Mari.

Es va casar amb Mertxe Etxebeste i van tenir un fill, Oier.[3]

Biografia

[modifica]

Va ser responsable del servei de basc de l'Ajuntament d'Irun durant gairebé deu anys, des de 1984 fins a 1993.[4] Dins de les seves responsabilitats, va treballar com a periodista en la revista trimestral Plazara, durant set anys, des de maig de 1985 fins a la publicació del seu últim número en 1992.[5][6]

Després de diverses col·laboracions en mitjans de comunicació (Euskadi Irratia, El Diario Vasco) i com a redactor del Diccionari Enciclopèdic Lur, va ser presentador del programa «Zeuk erabaki», emès per Euskal Telebista entre setembre i desembre de 1993, i dialoguista de la sèrie «Goenkale» (1994-1995).[7][8]

En 1993, va fundar l'editorial Alberdania, al costat de l'escriptor i editor Inazio Mujika Iraola.[9]

En 1997, va ser designat president de l'Associació d'Editors Bascos, càrrec en el qual va exercir durant catorze anys, fins a 2013.[4][10]

Entre 2013 i 2017, va ser director de recerca i coordinació de la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc, amb Patxi Baztarrika com viceconseller i Cristina Uriarte com a consellera.[11]

Durant aquesta mateixa època (2013-2017), va ser secretari del Consell Assessor de l'Èuscar, període en el qual es va redactar l'informe Eta hemendik aurrera, zer? ―I a partir d'ara, què?, reflexió sobre les estratègies per al desenvolupament de la llengua basca―, es va posar en marxa el Sistema d'Indicadors del Basc (EAS),[12] i es va fer la VI. Enquesta Sociolingüística.[13][14]

Jorge Giménez va morir a Irun, a causa d'una malaltia, el 20 de desembre de 2023, quan comptava 67 anys.[1]

Editor

[modifica]

L'editorial Alberdania va ser creada amb l'objectiu de fomentar la creació literària i oferir literatura de qualitat per a totes les edats.[15] Després d'uns primers anys d'expansió, la crisi econòmica de 2013 va obligar l'editorial a fer un recés fins a 2016, encara que sense desaparèixer per complet del mercat editorial.[16] A partir de llavors, en 2017, Jorge Giménez va assumir les funcions d'editor i director de l'editorial. En 2018, l'editorial comptava amb 615 títols en el seu catàleg.[9]

Escriptor

[modifica]

Encara que és poc coneguda la seva faceta d'escriptor, Jorge Giménez va guanyar en 1995 el concurs de contes «Gabriel Aresti», que concedeix l'Ajuntament de Bilbao, amb l'obra «Trenaren zain» (Esperant al tren).[17][18]

Traductor

[modifica]

Entre les seves tasques professionals, Jorge Giménez va destacar sobretot en la traducció, especialment per traduccions literàries fetes del basc al castellà. Va traduir obres de Aingeru Epaltza, Hasier Etxeberria, Anjel Lertxundi, Inazio Mujika Iraola, Garazi Goia, Jokin Muñoz, Joxean Sagastizabal, Arantxa Iturbe i Yurre Ugarte, entre altres. A més de literatura, va traduir al castellà un assaig de Patxi Baztarrika.[19]

De les seves traduccions destaquen, entre altres, Letargo[20] (Bizia lo, Jokin Muñoz, 2005), Tiempo de cerezas[21] (Gerezi denbora, Inazio Mujika Iraola, 2006), Ai, madre![22](Ai, ama!, Arantxa Iturbe, 2006), Felicidad perfecta[23] (Zorion perfektua, Anjel Lertxundi, 2006), Línea de fuga[24] (Ihes betea, Anjel Lertxundi, 2007), Las últimas sombras[25] (Otto Pette, Anjel Lertxundi, 2007) i Fuego de paja[26] (Lasto sua, Aingeru Epaltza, 2008). En una entrevista realitzada en 1999 juntament amb l'escriptor Anjel Lertxundi, Jorge Giménez va explicar algunes dels fonaments i perspectives de la seva labor traductora [27] Va assenyalar, entre altres coses:

« Per tant, jo relativitzaria aquestes categories d'escriptor/traductor. Dit amb tota humilitat, crec que el traductor és també, d'alguna manera, un autor que, sense ser-ho en propietat, deu al cap i a la fi crear amb la seva traducció una peça literària prèviament inexistent. D'igual forma, l'autor és traductor a la força, especialment quan és capaç d'escriure amb facilitat en dues llengües. »

Un silenci de 39 anys

[modifica]

Jorge Giménez va ser, successivament, militant del partit Euskal Iraultzarako Alderdia (Partit de la Revolució Basca), Euskadiko Ezkerra.[28] i d'Euskal Ezkerra.[29] El 9 d'octubre de 1982, el pare de Jorge, José Giménez Mayoral, capità retirat de la guàrdia civil, va ser assassinat a tirs per ETA en Behobia, quan esperava a l'autobús per a tornar a casa.[2]

Després d'haver guardat sempre silenci sobre l'assassinat del seu pare, el 31 d'octubre de 2021 va publicar en els mitjans de comunicació una carta oberta, sota el títol «El que mai es degué emparar».[30][31] Entre altres coses, reconeixia haver arribat a sentir-se «assassí del meu pare» i demanava perdó a les víctimes d'ETA:

« (...) jo també haig de demanar perdó a totes les víctimes d'ETA. Perquè no he alçat la veu a favor seu amb l'energia que m'era exigible; perquè no he denunciat amb la necessària nitidesa i honestedat l'amoralitat del discurs construït pels qui exercien la violència i els qui mamaven de la mística d'aquests. »

Així mateix, reconeixia que la declaració feta per l'esquerra abertzale el 18 d'octubre de 2021[32] va ser el principal desencadenant de la seva carta. De fet, la carta estava dirigida als membres d'aquest sector polític, dels propòsits del qual feia la següent valoració:

« Perquè he vist amb claredat que no albergueu cap rastre de duel. Perquè heu recorregut a un raonament més propi de successos accidentals –«mai degué ocórrer»–, en lloc de reconèixer amb honestedat autocrítica la vostra veritable responsabilitat –«mai deguérem fer/canalitzar/facilitar/emparar una cosa semblant»–. »

En una entrevista posterior, va confessar que amb l'assassinat del seu pare es va veure «expulsat de la realitat».[33]

El 17 de maig de 2022, va oferir una entrevista a Sant Sebastià, organitzada per Gogoan - Per una memòria digna, amb preguntes de l'activista i sindicalista Sabin Zubiri, sota el títol de «El que mai deguérem emparar. El final d'un silenci».[34]

Llista de traduccions

[modifica]

Aquestes són les traduccions publicades per Jorge Giménez:

autor any títol llengues títol original ISBN
Lertxundi, Anjel 2023 Capitán Fracasa eu–es Kapitain Frakasa ISBN 978-8491096719
Lertxundi, Anjel 2022 Sombras en el espejo eu–es Itzuliz usu begiak ISBN 978-8498687118
Lertxundi, Anjel 2021 Última función eu–es Gilles de Rais ISBN 978-8498686494
Ugarte, Yurre 2021 Fascinable eu–es Lilurabera ISBN 978-8498686517
Lertxundi, Anjel 2018 Este muro de hielo eu–es Horma ISBN 978-8491092827
Castro, Francisco 2018 Sinbad deitzen zidan gl–eu Chamádeme Simbad ISBN 978-8498684216
Muñoz, Jokin 2014 Letargo eu–es Bizia lo ISBN 978-8476818343
Atxaga, Bernardo; Mujika Iraola, Inazio; Saizarbitoria, Ramon; Zaldua, Iban; Muñoz, Jokin; Rodriguez, Eider; Montoia, Xabier; Iturbe, Arantxa; Jaio, Karmele; Cano, Harkaitz; Apalategi, Ur; Aingeru, Epaltza; Gabilondo, Joseba 2014 Nuestras guerras: relatos sobre los conflictos vascos [Antología] eu–es sin datos ISBN 978-8483812105
Lertxundi, Anjel 2013 El huésped de la noche eu–es Piztiaren izena ISBN 978-8495589132
Lertxundi, Anjel 2012 Non omnis moriar eu–es|en Non omnis moriar ISBN 978-8461593828
Arroitajauregi, Jone 2012 Literatura infantil y juvenil vasca actual: Un catálogo = Contemporary Basque Literature for Children and Young People: A Catalog eu–es|en Egungo euskal haur eta gazte literatura: katalogo bat ISBN 978-8461623129
Lertxundi, Anjel 2011 Los trapos sucios eu–es Etxeko hautsa ISBN 978-8498682915
Goia, Garazi 2011 Dos palabras eu–es Bi hitz ISBN 978-8498682748
Lertxundi, Anjel 2010 Vida y otras dudas eu–es Eskarmentuaren paperak ISBN 978-8498681925
Baztarrika, Patxi 2010 Babel o barbarie eu–es Babeli gorazarre ISBN 978-8498680959
Lertxundi, Anjel 2009 Vete al infierno, cariño eu–es Zoaz infernura, laztana ISBN 978-8498680645
Muñoz, Jokin 2008 El camino de la oca eu–es Antzararen bidea ISBN 978-8498680454
Apaolaza, Uxue; Aristi, Pako; Borda, Itxaro; Cano, Harkaitz; Erro, Anjel; Jimenez, Edorta; Juaristi, Felipe; Landa, Mariasun; Lertxundi, Anjel; Rodriguez, Eider; Zaldua, Iban 2008 Leyendo: Once escritos literarios sobre la lectura [Antología] eu–es Irakurri: Hamaika idazki literario irakurtzeari buruz [Antologia] ISBN 978-8493596439
Atxaga, Bernardo; Cano, Harkaitz; Cillero, Javi; Garzia Garmendia, Juan; Iturbe, Arantxa; Lertxundi, Anjel; Linazasoro, Karlos; Lizarralde, Pello; Montoia, Xabier; Mujika Iraola, Inazio; Oñederra, Lourdes; Rozas, Itziar; Sarrionandia, Joseba; Zaldua, Iban 2008 Pintxos: nuevos cuentos vascos [Antología] eu–es An anthology of Basque Short Stories ISBN 978-8467231601
Lertxundi, Anjel 2007 Línea de fuga eu–es Ihes betea ISBN 978-8496643901
Muñoz, Jokin 2007 Sin vosotros eu–es Joan zaretenean ISBN 978-8496643956
Epaltza, Aingeru 2007 Fuego de paja eu–es Lasto sua ISBN 978-8496643925
Lertxundi, Anjel 2006 Felicidad perfecta eu–es Zorion perfektua ISBN 978-8496643109
Iturbe, Arantxa 2006 ¡Ay, madre! eu–es Ai, ama! ISBN 978-8496643079
Mujika Iraola, Inazio 2006 Tiempo de cerezas eu–es Gerezi denbora ISBN 978-8496310643
Txiliku 2006 El tío Bin Floren eu–es Osaba Bin Floren ISBN 978-8467354881
Iturbe, Arantxa 2005 Ya ni siquiera es tarde eu–es Lehenago zen berandu ISBN 978-8496310513
Muñoz, Jokin 2005 Letargo eu–es Bizia lo ISBN 978-8476818343
Atxaga, Bernardo; Cano, Harkaitz; Cillero, Javi; Garzia Garmendia, Juan; Iturbe, Arantxa; Lertxundi, Anjel; Linazasoro, Karlos; Lizarralde, Pello; Montoia, Xabier; Mujika Iraola, Inazio; Oñederra, Lourdes; Rozas, Itziar; Sarrionandia, Joseba; Zaldua, Iban 2005 Pintxos: nuevos cuentos vascos [Antología] eu–es An anthology of Basque Short Stories ISBN 978-8496080560
Etxeberria Canales, Hasier 2002 Cinco escritores vascos: entrevistas de Hasier... eu–es Bost idazle ISBN 978-8495589576
Lertxundi, Anjel 2001 El huésped de la noche eu–es Piztiaren izena ISBN 978-8476817902
Lertxundi, Anjel (2001) 2001 Los días de la cera eu–es Argizariaren egunak ISBN 978-8420442518
Lertxundi, Anjel 2001 Cuaderno de tierra firme eu - es Lehorreko koadernoa ISBN 978-8420442204
Mitxelena, Koldo 2001 Koldo Mitxelena entre nosotros eu–es Koldo Mitxelena gure artean ISBN 978-8495589286
Iturbe, Arantxa; Mitxelena, Jokin 2001 Yo lo hago sentado eu–es Nik eserita egiten dut, eta zer? ISBN 978-8424660567
Lertxundi, Anjel 1998 Un final para Nora eu–es Azkenaz beste ISBN 978-8420429946
Lertxundi, Anjel 1996 Las últimas sombras eu–es Otto Pette ISBN 978-8496643345

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Goyoaga, Ander. «Un editor vasco contra la desmemoria» (en castellà). La Vanguardia, 21-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-21. [Consulta: 9 gener 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «José Jiménez Mayoral - Mapa del terror». web.archive.org, 27-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-09-27. [Consulta: 4 gener 2024].
  3. ↑ «D. Jorge Giménez Bech - Funeraria Irun», 31-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-31. [Consulta: 9 gener 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Arretxe, Jurdan. «Fallece el histórico editor de Alberdania, Jorge Giménez Bech». Noticias de Gipuzkoa. web.archive.org, 20-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-21. [Consulta: 4 gener 2024].
  5. ↑ «Plazara - Ayuntamiento de Irun». web.archive.org, 22-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-22. [Consulta: 4 gener 2024].
  6. ↑ «Plazara aldizkaria» (en basc). Ibinagabeitia Proiektua. web.archive.org, 26-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-26. [Consulta: 4 gener 2024].
  7. ↑ «Jorge Gimenez: «Ez daukat telebistan profesionalki aritzeko asmorik»» (en basc). Argia. web.archive.org, 10-10-1993. Arxivat de l'original el 2024-01-01. [Consulta: 4 gener 2024].
  8. ↑ «I Conferencia Internacional sobre Politicas Culturales - Jorge Giménez Bech». web.archive.org, 10-11-2005. Arxivat de l'original el 2024-01-04. [Consulta: 4 gener 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 Ayerbe Sudupe, Mikel. «Alberdania argitaletxea – MHLI» (en basc). Universidad del País Vasco. web.archive.org, 25-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-25. [Consulta: 4 gener 2024].
  10. ↑ «Jorge Gimenez Bech, "editorea" hil da» (en basc). Euskal Editoreen Elkartea. web.archive.org, 20-12-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-02. [Consulta: 4 gener 2024].
  11. ↑ «Irekia Eusko Jaurlaritza - Gobierno Vasco :: Jorge Giménez Bech». web.archive.org, 07-05-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-07. [Consulta: 4 gener 2024].
  12. ↑ «Qué es EAS - Servicios Elebide - Política Lingüística - Euskadi.eus». web.archive.org, 07-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-07. [Consulta: 9 gener 2024].
  13. ↑ Govern Basc (Viceconsejería de Política Lingüística) - Govern de Navarra (Euskarabidea - Instituto Navarro del Euskera) - Euskararen erakunde publikoa - Office public de la langue basque. VI Encuesta Sociolingüística. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2019. ISBN 978-8445735039. OCLC 1163876920. 
  14. ↑ Govern Basc (Viceconsejería de Política Lingüística) - Govern de Navarra (Euskarabidea - Instituto Navarro del Euskera) - Euskararen erakunde publikoa - Office public de la langue basque. «VI Encuesta Sociolingüística - Comunidad Autónoma de Euskadi» (en castellà), 14-10-2016. Arxivat de l'original el 2023-05-07. [Consulta: 12 gener 2024].
  15. ↑ «La editorial – Alberdania». web.archive.org, 04-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-01-04. [Consulta: 4 gener 2024].
  16. ↑ Bereziartua, Gorka. «Zertan da Alberdania argitaletxea? - Boligrafo gorria» (en basc). Argia. web.archive.org, 06-06-2013. Arxivat de l'original el 2023-01-30. [Consulta: 4 gener 2024].
  17. ↑ «bilbao.eus, Gabriel Aresti XXXIX. Ipuin Lehiaketa», 29-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-29. [Consulta: 9 gener 2024].
  18. ↑ «Aresti Segurola, Gabriel - Auñamendi Eusko Entziklopedia», 24-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 9 gener 2024].
  19. ↑ EIZIE. «NorDaNor». Asociación de Traductores, Correctores e Intérpretes de Lengua Vasca. web.archive.org, 30-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-30. [Consulta: 4 gener 2024].
  20. ↑ Muñoz, Jokin; Giménez Bech, Jorge. Letargo (en castellà). Alberdania, 2005. ISBN 978-84-96310-46-9. 
  21. ↑ Mujika Iraola, Inazio; Giménez Bech, Jorge. Tiempo de cerezas (en castellà). Alberdania, 2006. ISBN 978-84-96310-64-3. 
  22. ↑ Iturbe, Arantxa; Giménez Bech, Jorge. ¡Ay, madre! (en castellà). Alberdania, 2006. ISBN 978-84-96643-07-9. 
  23. ↑ Lertxundi, Anjel; Giménez Bech, Jorge. Felicidad perfecta (en castellà). Alberdania, 2006. ISBN 978-84-96643-10-9. 
  24. ↑ Lertxundi, Anjel; Giménez Bech, Jorge. Línea de fuga (en castellà). Alberdania, 2007. ISBN 978-84-96643-90-1. 
  25. ↑ Lertxundi, Anjel; Giménez Bech, Jorge. Las últimas sombras (en castellà). Alberdania, 2007. ISBN 978-84-96643-34-5. 
  26. ↑ Epaltza, Aingeru; Giménez Bech, Jorge. Fuego de paja (en castellà). Alberdania, 2007-10. ISBN 978-84-96643-92-5. 
  27. ↑ Egia, Gotzon. «Anjel Lertxundi eta Jorge Giménez Bech: idazlea eta bere itzultzailea — EIZIE» (en basc). web.archive.org, 1999. Arxivat de l'original el 2023-12-30. [Consulta: 4 gener 2024].
  28. ↑ Enzunza Mallona, Olatz. «Jorge Gimenez Alberdania argitaletxeko editorea hil da» (en basc). Berria, 20-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-20. [Consulta: 9 gener 2024].
  29. ↑ «Candidaturas presentadas para las Elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, convocadas por Real Decreto 534/1993, de 12 de abril.». Boletín Oficial del Estado, 05-05-1993 [Consulta: 9 gener 2024].
  30. ↑ Giménez Bech, Jorge. «Lo que nunca se debió amparar». El Correo. web.archive.org, 31-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-18. [Consulta: 4 gener 2024].
  31. ↑ La versió en basc es va publicar tres díes després. Veure «Inoiz babestu behar ez zena».
  32. ↑ Oskar Bañuelos. «Otegi, a les víctimes d'ETA: "Sentim el seu dolor. No s'hauria d'haver produït mai"». Diari Ara. web.archive.org, 20-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-12-01. [Consulta: 4 gener 2024].
  33. ↑ Javier Vizcaíno. «“El asesinato de mi padre fue como una coz de caballo para mí”». Noticias de Gipuzkoa. web.archive.org, 09-10-2022. Arxivat de l'original el 2023-12-29. [Consulta: 4 gener 2024].
  34. ↑ Gogoanmemoria. «Jorge Giménez Bech». Gogoan-por una memoria digna. web.archive.org, 04-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 4 gener 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jorge_Giménez_Bech&oldid=34013511»