Jorge Riechmann Fernández

Jorge Riechmann Fernández
	;
Biografia
Naixement	24 març 1962 (62 anys); Madrid
Formació	Universitat Complutense de Madrid ; Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat Nacional d'Educació a Distància ; Universitat Humboldt de Berlín
Director de tesi	Joan Botella Corral
Activitat
Ocupació	matemàtic, polític, professor d'universitat, traductor, sociòleg, poeta, escriptor, ambientalista
Ocupador	Universitat Autònoma de Madrid
Partit	Podem
Membre de	Ecologistes en Acció ; Izquierda Anticapitalista ; Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica
Gènere	Poesia i assaig
Influències	Ivan Illich i Manuel Sacristán Luzón
Participà en
13 novembre 2019	Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
26 març 2019	Manifest de ciutadans i insubmisos que s'auto-inculpen a Madrid amb "els Jordis"
març 2019	Manifest per un nou internacionalisme a Europa
18 desembre 2014	Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem!
14 gener 2014	Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític
	Tabakalera
Lloc web	tratarde.org

Jorge Riechmann Fernández (Madrid, 24 de març de 1962) és un poeta, traductor, assagista, matemàtic, filòsof, ecologista i doctor en ciències polítiques espanyol. Com a autor d'una extensa obra poètica, està vinculat amb el grup de poetes de la poesia de la consciència.^[1]

Biografia

D'avi patern alemany arribat a Espanya el 1919 i casat amb una andalusa de Ronda, Jorge Riechmann va ser un lector precoç i un dels escolars induïts a escriure gràcies als premis de redacció escolar de Coca-cola i el INLE, Institut del Libro Español. El seu amic, el poeta i sacerdot José Mascaraque Díaz-Mingo el va fer decantar definitivament a la poesia i va publicar la seva primera obra el 1977, en el número 1 de la revista Cuadernos Literarios Síntesis.^{[cal citació]}

Desperta a la vida política a la primera meitat dels anys vuitanta, amb la campanya contra la permanència d'Espanya a l'OTAN. Des de llavors romandrà lligat als moviments ecopacifistes.^{[cal citació]} En aquesta línia, el 2024 estava encausat per haver-se involucrat en protestes contra la inacció climàtica del govern espanyol.^[2]

Tradueix literatura francesa i alemanya al castellà. El 1985 va publicar la seva primera traducció, també per mediació de Mascaraque, una antologia bilingüe de René Char, Solitario y múltiple (Pliegos de Estraza, Madrid, 1985). Més endavant segueix traduint extensament la poesia de Char. En aquests anys va conèixer a Luis Antonio de Villena, qui va llegir obra inèdita seva i la va incloure a la seva antologia Postnovísimos de 1986, i a Jesús Munárriz, editor de Hiperión. Durant la mateixa època va començar a traduir a Heiner Müller, un altre autor important per a ell. Va ser redactor de la revista En pie de paz des de 1987 fins a 1994.^{[cal citació]}

Es va llicenciar en Matemàtiques per la Universitat Complutense el 1986. També va estudiar Filosofia a la UNED (1984-1986) i literatura alemanya a la Universitat Wilhelm von Humboldt de Berlín Oriental (1986-1989). És doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre el partit verd alemany. Des de 1990 fins a 2008 va pertànyer al departament de Sociologia i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona; des de 1995 va ser professor titular de filosofia moral en la mateixa universitat.^{[cal citació]}

Entre 1990 i 2003 va ser redactor de la revista de ciències socials i reflexió política Mientras Tanto. De 1996 a 2008 va formar part del Departament Confederal de Medi ambient del sindicat Comissions Obreres, com a responsable de biotecnologies i agroalimentación. Entre 1998 i 2005 va dirigir, juntament amb José María Parreño, la col·lecció de poesia Hoja por ojo en l'editorial valenciana Germanía.^{[cal citació]}

Entre 2001 i 2008 va ser investigador en qüestions mediambientals de l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) de Comissions Obreres. També va ser membre del Consell de Greenpeace d'Espanya entre 2002 i 2006. En el curs 2008-2009 va ser professor convidat a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). El 2009 es va incorporar al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) com a professor titular de filosofia moral.^{[cal citació]}

Milita a Ecologistes en Acció i a Esquerra Anticapitalista, i és membre de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica. Des de febrer de 2015 és membre del Consell Ciutadà de Podem a la Comunitat de Madrid.^[3]

Estil literari

L'obra poètica de Jorge Riechmann s'enclava dins de la poesia de la consciència dins de les grans línies d'expressió de la poesia espanyola contemporània més recent i sarcàstica, i la seva estètica, compromesa, rep alguna influència de l'expressionisme. Quant a la seva estètica, Riechmann exigeix per a la poesia una funció correctora i "de resistència" davant l'espectacle immoral del seu temps, una poesia que afirmi i no es deixi guanyar pel pessimisme.^{[cal citació]}

Premis

Ha obtingut premis de poesia com els següents: Hiperión (1987) per Cántico de la erosión (ex aequo amb Miguel Casado), "Feria del Libro de Madrid-Parque del Buen Retiro" (1993), nacional "Villafranca del Bierzo" (1996), Premi Jaén (1997), Internacional Gabriel Celaya (2000), Stendhal de traducción (2000), Ciudad de Mérida (2008), entre d'altres.^{[cal citació]}

Referències

↑ «Jorge Riechmann». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
↑ «T'interessa: 'Dissidència i Versos', un col·loqui sobre la repressió de la “dissidència ecològica", a càrrec de Jorge Riechmann». Ajuntament de Barcelona, març 2024. Arxivat de l'original el 25 de març 2024. [Consulta: 25 març 2024].
↑ «Alegre gana por la mínima la Secretaría regional de Podemos», Europa Press, 14 de febrero de 2015.

Bibliografia

BRANDSTETTER, Silvia, Jorge Riechmann: Ein spanischer Dichter der Gegenwart, Tesina (Diplomarbeit zur Erlangung des Magistergrades an der Geisteswissenschaftlichen Fakultät der Universität Salzburg), Univ. de Salzburgo (Austria), 2000.
CAHILL, Paul, "Globalizing Good and Evil in the Poetry of Jorge Urrutia and Jorge Riechmann", MLN, 125.2 (marzo de 2010), pp. 457-476.
CANDAU, Antonio, "Jorge Riechmann y la metamorfosis de la experiencia", España Contemporánea, 13.1 (2000), pp. 7-36.
CASADO, Miguel, "Jorge Riechmann: poesía del desconsuelo", Ínsula, 534 (junio de 1991).
CASADO, Miguel, "Para recuperar los nombres. Sobre la poesía de Jorge Riechmann", Cuadernos Hispanoamericanos, 544 (octubre de 1995).
CRESPO MASSIEU, Antonio, "El espejo y la puerta", en AA.VV., Artes, género y dominación, Castellón, Universitat Jaume I, 2003, pp. 143-180.
GARCÍA DE LA CONCHA, Víctor, "Material móvil de Jorge Riechmann", ABC, 11 de febrero de 1994.
MASCARAQUE, José, "Jorge Riechmann Fernández, o un siglo de oro en quince años recién cumplidos", Cuadernos Literarios Síntesis 1, Torrejón de Ardoz, 1977.
ORTEGA, Antonio, "El ejercicio de realidad de Jorge Riechmann", Ínsula, 582-583 (junio-julio de 1995).
PARAÍSO, Isabel, "Rescoldos de belleza: Cántico de la erosión", Ínsula, 501 (septiembre de 1988).
SUÑÉN, Juan Carlos, "Hablarle a la herida abierta", El Urogallo, 97 (julio de 1994).
SAVATER, Fernando: "El escándalo de renunciar". Babelia, 5 de junio de 2004, p. 10.

[1] «Jorge Riechmann». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[2] «T'interessa: 'Dissidència i Versos', un col·loqui sobre la repressió de la “dissidència ecològica", a càrrec de Jorge Riechmann». Ajuntament de Barcelona, març 2024. Arxivat de l'original el 25 de març 2024. [Consulta: 25 març 2024].

[3] «Alegre gana por la mínima la Secretaría regional de Podemos», Europa Press, 14 de febrero de 2015.

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	Dialnet (1)