Jorge Zabalza
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Jorge Pedro Zabalza Waksman 30 novembre 1943 Minas (Uruguai) |
| Mort | 23 febrer 2022 (78 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Causa de mort | càncer d'esòfag |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | MPP (Front Ampli) |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Verónika Engler |
| Pare | Pedro Zabalza Arrospide |
| Germans | Ricardo Zabalza |
Jorge Pedro Zabalza Waksman, també conegut pel pseudònim «El Tambero», (Minas, 1943 - Montevideo, 23 de febrer de 2022) va ser un polític uruguaià, militant del Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros, i regidor de la Junta Departamental de Montevideo.[1]
Trajectòria
[modifica]Va ser fill de Pedro Zabalza Arrospide, dirigent del Partit Nacional amb una destacada actuació al departament de Lavalleja. El seu germà, Ricardo, també tupamaro, va morir durant una acció armada organitzada pel grup el 8 d'octubre de 1969. Jorge va ser empresonat pels militars en temps de la Dictadura militar de l'Uruguai (1973-1985), per a ser alliberat més endavant.[1]
El 1994 va ser elegit regidor pel departament de Montevideo i va arribar a ser president de la Junta. El 1997 es va oposar a una mesura política del llavors intendent del departament, Mariano Arana, la qual cosa va provocar la renúncia de Tabaré Vázquez a la presidència de la coalició política esquerrana del Front Ampli. El llibre Cero a la izquierda, de Federico Leicht, narra la seva història, sobretot en relació estreta amb l'extradició de tres ciutadans bascos acusats de pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA).[2]
Durant els seus darrers anys de vida va formar part del moviment polític Assemblea Popular. El novembre de 2019, en plena campanya de la segona volta de les eleccios presidencials, va manifestar davant les càmeres, durant el recorregut que feia el candidat frontamplista Daniel Martínez Villamil pel barri de Santa Catalina, que l'obra inconclusa de la regasificadora Gas Sayago va fer perdre 150 milions de dòlars a l'estat uruguaià.[3] També es va convertir en un gran crític de l'expresident José Mujica, a qui acusava de transformar el seu passat en un «relat èpic» i d'haver-se convertit en un «operador del capitalisme».[4] En particular, va ser molt crític amb la «història esbiaixada» que es relata a la pel·lícula d'Emir Kusturica El Pepe, una vida suprema.[5] A finals de 2019 va publicar el llibre La leyenda insurgente.[6]
Va morir a la 1:45 hores del 23 de febrer de 2022, a l'Hospital de Clínicas de Montevideo, per causa d'un càncer d'esòfag.[7][8] Internat des del gener i en fase terminal, va passar els seus darrers dies al centre mèdic malgrat que la intenció de la família era poder-lo traslladar al seu domicili del barri de Santa Catalina.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Jorge Zabalza polemiza con Mujica» (en castellà). LaOndaDigital.com. Arxivat de l'original el 28 novembre 2012. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Entrevista d'Alain Labrousse amb Adolfo Garcé, publicada a Labrousse, Alain (2009), Les Tupamaros. Des armes aux urnes, París, ed. du Rocher, 446 pàg., p. 113
- ↑ Fernández, Nelson. «El abominable de Santa Catalina y el bozal de "los derechos"» (en castellà). ElObservador.com.uy, 09-11-2019. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Haberkorn, Leonardo. «"Mujica transformó su pasado en un relato épico; hoy es operador del capitalismo"» (en castellà). ElObservador.com.uy, 20-01-2020. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Zabalza, su relato de la Toma de Pando y su encuentro con el hijo del civil asesinado» (en castellà). ElObservador.com.uy, 04-03-2020. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Un libro para futuros revolucionarios» (en castellà). Brecha.com.uy, 12-12-2019. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Almendras, Jean Georges. «El "Tambero" Zabalza ya no está, nos dejó su muy firme huella de revolucionario» (en castellà). Antimafiadosmil.com. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Falleció Jorge Zabalza uno de los fundadores del movimiento Tupamaro y rehén de la dictadura» (en castellà). LR21.com.uy, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
Bibliografia
[modifica]- Leicht, Federico. Cero a la izquierda. Una biografía de Jorge Zabalza (en castellà). Letraeñe ediciones, 2007. ISBN 978-99-74805-61-3.