Vés al contingut

Jorma Panula

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJorma Panula

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Jorma Juhani Panula Modifica el valor a Wikidata
10 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Kauhajoki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic direcció d'orquestra
1973 – 1993 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Sibelius Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició musical, direcció d'orquestra i ensenyament Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, professor d'universitat, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorConservatori Reial d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlbert Wolff i Leo Funtek Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEsa-Pekka Salonen, Jukka-Pekka Saraste, Osmo Vänskä, Sakari Oramo, Susanna Mälkki, Mikko Franck, Atso Almila, B. Tommy Andersson, Matthias Manasi i Tarmo Peltokoski (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHelena Haavisto (1952–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsTerhi Panula, Anu Panula Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0659917 TMDB.org: 2126716
Spotify: 6F5qpnsKmlsYVbh8iB4TCi Musicbrainz: 05d462ef-9ee6-4575-8bb3-8595cce62747 Discogs: 1264644 Allmusic: mn0000576968 Modifica el valor a Wikidata

Jorma Panula (Kauhajoki, 10 d'agost de 1930) és un director d'orquestra finlandès. Ha estat mentor de molts directors finlandesos, com Esa-Pekka Salonen, Mikko Franck, Sakari Oramo, Jukka-Pekka Saraste, i Osmo Vänskä.

Carrera

[modifica]

Panula va néixer a Kauhajoki. Va estudiar música i direcció religiosa a l'Acadèmia Sibelius. Entre els seus professors hi havia Leo Funtek, Dean Dixon, Albert Wolff i Franco Ferrara. A part de la direcció, ha compost una gran varietat de música. Les seves òperes Jaakko Ilkka i la Òpera del Riu van establir un nou gènere anomenat "òpera de performance", que fusionava música, art visual i art de la vida quotidiana. Les altres composicions de Panula inclouen musicals, música eclesiàstica, un concert per a violí, capricci de jazz i nombroses peces de música vocal.

Panula va ser el director artístic i director principal de l'Orquestra Filharmònica Turku del 1963 al 1965, de l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki del 1965 al 1972 i de l'Aarhus Symphony Orchestra del 1973 al 1976. També ha dirigit la seva pròpia òpera Jaakko Ilkka a l'Òpera Nacional de Finlàndia.

Panula ha estat professor de direcció a l'Acadèmia Sibelius d'Helsinki del 1973 al 1994 i al "Royal College of Music" d'Estocolm i a la "Royal Danish Academy of Music de Copenhaguen"".[1] Com a pedagog, Panula ha estat professor i mentor de molts directors finlandesos, inclosos Esa-Pekka Salonen, Mikko Franck, Sakari Oramo, Jukka-Pekka Saraste, Osmo Vänskä,[2] Daniel Raiskin i Dalia Stasevska.

Ha impartit cursos de direcció a tot el món, com a París, Londres, Amsterdam, Moscou, Nova York, Tanglewood, Aspen, Ottawa i Sydney. Panula va figurar com una de les "60 persones més poderoses de la música" que apareix al número de novembre de 2000 de la BBC Music Magazine. Panula va ser guardonat amb el premi Rolf Schock el 1997.[3] Va dirigir l'Orquestra Simfònica de la Ciutat de Hèlsinki en l'estrena el desembre de 1971 de la primera simfonia d'Aulis Sallinen.[4]

Al març del 2014, Panula va causar controvèrsia en una entrevista televisiva finlandesa amb comentaris que denigraven la capacitat de les dones per dirigir compositors particulars i que les dones eren adequades per dirigir una música "prou femenina", com Debussy, però que no eren adequades per a dirigir Bruckner. Va afirmar que "les dones [conductores]... Per descomptat, ho intenten! Algunes d'elles estan fent cares, suant i fent xivarri, però no millora - només pitjor... No és un problema - si trien el correcte Si prenen música més femenina... Aquesta és una qüestió purament biològica".[5] Altres directors, com el seu antic alumne Salonen, van respondre críticament a les declaracions de Panula.[6]

Referències

[modifica]
  1. Cori Ellison (22 February 1998). "Making Maestros for the World". New York Times. Consultat 1 Març 2009.
  2. Reader's Digest (Finland), November 1998.
  3. "Kungl. Vetenskapsakademien - Rolf Schock Prizes". Kungl. Vetenskapsakademien. The Royal Swedish Academy of Sciences. RConsultat 21 de gener 2021.
  4. Aulis Sallinen, Catalogue, January 1987, Novello, London, UK
  5. Vincent, Michael (5 abril 2014). "Editorial: CBC Classical music gender gap article poses new questions"
  6. Mia Paavonen (31 març 2014). "Jorma Panulan rajut kommentit naiskapellimestareista saavat täystyrmäyksen". Ilta Samonat. Consultat 14 desembre 2014.