Vés al contingut

José Antonio Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Antonio Sánchez
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2015 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Madrid
Activitat
OcupacióMaquillatge, make up

José Antonio Sánchez (Madrid, 1940 - gener de 2015) és un maquillador de cinema espanyol, guanyador de 5 premis Goya al millor maquillatge i perruqueria. Fill del maquillador José María Sánchez, de ben jovenet va treballar com a ajudant del seu pare a Orgull i passió de Stanley Kramer. Fou deixeble també del maquillador Julián Ruiz “Julipi” i el 1963 fou cap del departament de maquillatge. El 1967 va casar-se amb la perruquera de cinema Paquita Núñez, amb qui ha compartit alguns dels premis Goya obtinguts.[1]

Va treballar a produccions internacionals com Salomó i la reina de Saba (1958), Espàrtac (1960). El Cid (1960), Doctor Jivago (1965) Patton (1970), Nicolau i Alexandra (1971) Els tres mosqueters (1973), Robin i Marian (1976) i Conan el bàrbar (1981).[2] Després va treballar en el make up de pel·lícules espanyoles, moltes d'elles amb Paquita Núñez com Gary Cooper, que estás en los cielos, La conquista de Albania (1984), El viaje a ninguna parte (1986), Don Juan, mi querido fantasma (1990), Goya en Burdeos (1999), El Lobo (2004), Torrente 3: El protector (2005), La caixa Kovak (2006) i de produccions internacionals com Conan el bàrbar de John Milius (1982) i Sahara (2005) de Breck Eisner. També ha treballat en les sèries de televisió El Quijote de Miguel de Cervantes (1991), Arnau (1994) i Makinavaja (1995).[3]

Nominacions i premis

[modifica]

Juntament amb Paquita Núñez va ser nominat al Goya al millor maquillatge i perruqueria el 1988 per El Dorado, el 1989 per El sueño del mono loco i el 2009 per El cónsul de Sodoma, i va obtenir el guardó el 1989 per El niño de la luna, el 1990 per ¡Ay, Carmela!, el 1994 per Canción de cuna i el 2003 per La gran aventura de Mortadelo y Filemón. En solitari fou nominat el 1986 per El viaje a ninguna parte i va obtenir el guardó el 1995 amb José Quetglas i Mercedes Guillot per El día de la bestia.[1][4]

Referències

[modifica]