José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 març 1667  Vegas de Matute (província de Segòvia) | ||
| Mort | 17 desembre 1746 (79 anys) Cap Horn (Xile) | ||
 Virrei del Perú | |||
| Ambaixador d'Espanya a la República de Venècia | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Administració colonial i diplomàcia | ||
| Lloc de treball | Catalunya Venècia Lima | ||
| Ocupació | Va ser marquès, cavaller i virrei | ||
| Altres | |||
| Títol | Marcgravi | ||
Signatura  | |||
José Antonio de Mendoza Caamaño i Sotomayor, tercer marquès de Vilagarcía de Arousa, cavaller de l'Ordre de Cavallers de Sant Jaume va ser fill de l'ambaixador d'Espanya a Venècia i Virrei de Catalunya (1705).
Va estar casat amb Clara de Monroy. L'any 1735, amb seixanta-vuit anys, ja ancià i vidu, va ser nomenat Virrei del Perú per Felip V d'Espanya, viatjant amb ell els famosos mariners Jordi Joan i Antonio de Ulloa que formaven part de l'expedició de Charles-Marie de La Condamine per mesurar la Línia equatorial.
Entre 1735 i 1745, temps en què va romandre al capdavant del virregnat peruà, es va ocupar especialment de millorar la hisenda i la producció minera. Reprimir les revoltes de 1739 i 1742 i a partir d'aleshores va tractar de controlar la corrupció que, juntament amb l'esclavitud eren les pràctiques a què estava sotmesa la població indígena pel sistema de la Mita i l'incompliment de les ordenances reals havien provocat les esmentades revoltes. D'altra banda, Caamaño i Sotomayor, tenint en compte el conflicte bèl·lic existent amb Anglaterra, l'anomenada guerra de l'orella de Jenkins (1739-1748), va haver d'afrontar nombrosos problemes defensius per la presència activa dels vaixells comandats per l'almirall Anson a les costes del virregnat i de l'almirall Vernon a l'àrea del Carib, que van arribar a provocar el saqueig de Paita i la caiguda de Portobelo. També a les fronteres terrestres va haver d'afrontar alguns conflictes amb els portuguesos de Brasil.
Després de demanar la seva substitució, va morir durant la navegació del seu viatge de tornada a Espanya, deixant una impressió de bon govern en el territori de la seva jurisdicció.
Vegeu també
[modifica]
| Precedit per: José de Armendáriz |
Virrei del Perú 1736-1745 |
Succeït per: José Antonio Manso de Velasco |
Enllaços externs
[modifica]- Dades sobre la seva administració Arxivat 2007-05-19 a Wayback Machine.
- Successos durant la seva administració Arxivat 2005-10-28 a Wayback Machine.