Vés al contingut

José Antonio de Orozco y Zúñiga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Antonio de Orozco y Zúñiga
Biografia
Naixement25 maig 1810 Modifica el valor a Wikidata
Manila (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1881 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
18 abril 1878 – 7 maig 1881
Circumscripció electoral: Lleida
Capità General de Navarra
11 novembre 1865 –
← Rafael Acedo-Rico y Amat
Capità general de les Bascongades
6 maig 1864 –
← José Ramón Mackenna Muñoz
Capità general de València
1r juny 1860 – 28 abril 1863
← Rafael Echagüe y BerminghamJuan de Lara → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Antonio de Orozco y Zúñiga (Manila, 25 de maig de 1810 - Madrid, 7 de maig de 1881) fou un militar espanyol, Capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya i senador durant la restauració borbònica.

Ingressà a l'èxèrcit en 1822 i el 1829 va venir a al Península. Durant la primera guerra carlina fou ferit en la serralada de Burgos (1834) i participà en la batalla de Mendigorria i a la batalla de Luchana, per les que fou ascendit a tinent en 1836. En 1837 va obtenir la creu de Sant Ferran per la presa d'Andoain i després de la batalla de Perecamps en 1840 fou ascendit a tinent coronel.[1] En acabar la guerra fou destinat a Valladolid com a cap d'Estat Major i en 1841 fou ascendit a coronel. En 1846 ascendí a Brigadier i en 1850 fou comandant general de la província de Sòria, en 1852 de la de Càceres, en 1853 de la de Lugo i en 1854 fou ascendit a mariscal de camp.

En 1855 fou segon cap a Catalunya i en 1860 va participar en la batalla de Tetuan de la Guerra d'Àfrica, on fou guardonat amb una nova creu de Sant Ferran. De 1860 a 1863 fou Capità general de València i de 1863 a 1864 del País Basc, càrrec que deixà per motius de salut.[2]

Després de la restauració borbònica fou president del Consell Suprem de Guerra i Marina, senador per Lleida de 1878 a 1881 i gentilhome de Sa Majestat.[3]

Referències

[modifica]