José Aranguren de Aviñarro
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 maig 1821 ![]() Bilbao (Biscaia) ![]() |
Mort | 13 març 1903 ![]() |
Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista, compositor, musicòleg ![]() |
Ocupador | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
José Aranguren de Aviñarro (Bilbao, Euskadi, 1821 - 1902) fou un compositor i pianista basc.
Estudià en el Conservatori de Madrid (1843), on guanyà per oposició una càtedra de composició (1861) en la qual va tenir entre altres alumnes el madrileny Julio Francés. És autor de diversos tractats, com ara el Mètode de piano (1855), el Promptuari pels cantants i instrumentistes (1861) o el Nou Mètode complet per a piano (1849), obres declarades de text en el Conservatori, així com d'una guia practica per facilitar l'estudi del Tractat d'harmonia del mestre Eslava i d'un gran nombre de composicions religioses que encara avui (2013) s'executen en moltes esglésies d'Espanya.[1][2]
Es conserven obres seves als fons musicals de la basílica de Santa Maria d'Igualada (SMI) i de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (SEO).[3]
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 875 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ «Aranguren de Aviñarro, José». Enciclopèdia Espasa, Vol. 5, p. 1211. (ISBN 84-239-4505-7).
- ↑ «Obres de José Aranguren de Aviñarro a l'IFMuC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya». IFMuC - Inventari dels Fons Musicals de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2023].