José Benito de Churriguera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Benitocamela de Churriguera Navarro  21 març 1665 Madrid |
| Mort | 2 març 1725 (59 anys) Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, escultor |
| Gènere | Estil xorigueresc |
| Família | |
| Fills | Nicolás Churriguera |
José Benito de Churriguera (Madrid, 21 de març de 1665 - Las Palmas de Gran Canaria, 2 de març de 1725) fou un arquitecte i escultor espanyol d'origen català.[1]
Bioagrafia
[modifica]Es va formar amb el seu pare, l'escultor català Josep Simó Xoriguera i Elies, que es castellanitzà el cognom quan s'establí a Madrid. Una de les seves primeres obres fou a la capella del Sagrario de la catedral de Segòvia (1686-90), i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa. El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova (1693) i en el retaule de l'altar major de l'església de San Esteban (1693), de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals. A Madrid, elaborà una part de la façana de l'església de San Cayetano, la de l'església de Santo Tomás, el palau de Goyeneche (avui Academia de San Fernando), que fou modificat posteriorment, i el conjunt de Nuevo Baztán (1709-13), projecte urbanístic molt ambiciós que segueix en part directrius de Palladio i Herrera.
El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hispànic tardà coneguda com a xoriguerisme, bé que aquest artista no en fou pas precisament el conreador més fervent.
Obres de Xoriguera
[modifica]| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Foto exterior | Foto interior |
|---|---|---|---|---|---|
| 1689 | Retaule de la capella del Sagrario (Catedral) | Segòvia |  | ||
| 1689 | Cadafal per a Maria Lluïsa d'Orleans a l'església de l'Encarnación | Madrid | De caràcter efímer, es desmuntà passats els funerals. Desaparegut, se'n conserven dibuixos i gravats. |  | |
| 1692 | Retaule major del convent de San Esteban | Salamanca | Sis columnes salomòniques cobertes de decoració vegetal, a banda i banda del tabernacle central, en forma de templet; en dues fornícules, Sant Domènec i Sant Francesc, escultures de Xoriguera. Al segon cos, pintura de Claudio Coello amb el martiri de Sant Esteve. |  |
 |
| 1690 ca. - 1761 | Església de San Millán y San Cayetano | Madrid | Continua les obres començades en 1669 per Marcos López; després les continuaren Pedro de Ribera i Francisco de Moradillo. | _06.jpg) |
 |
| 1697 | Capella del Colegio Mayor de Cuenca | Salamanca | Desaparegut el 1810, arran de la Guerra del Francès. | ||
| 1700-1707 | Retaule de l'església de San Esteban | Fuenlabrada | La pintura central és de Claudio Coello. | Retaule | |
| 1701-1720 | Retaule de l'església de San Salvador | Leganés | Retaule major i els dos del creuer. |  |
 |
| 1709-1713 | Urbanització, església, palau i habitatges | Nuevo Baztán |  |
 | |
| 1713 ca. | Palacio de los Goyeneche | Illana | En runes, només se'n conserva part de la façana. | Fotografia | |
| 1720-1724 | Retaules de l'església de la Concepció Real de Calatrava | Madrid | Retaule major i els dos del creuer. |  |
 |
| 1725 | Palacio de Goyeneche | Madrid | Avui, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Acaba el projecte d'Alberto de Churriguera; modificat i reformat després per Diego de Villanueva, que li treu bona part dels trets barrocs. |  |
 |
Referències
[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.112. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].