José Cendón
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Manuel Cendón Docampo  2 agost 1974 (50 anys)Caracas (Veneçuela) |
| Residència | Santiago de Compostel·la Kigali Addis Abeba |
| Formació | Universidad Carlos III de Madrid - llicenciatura |
| Activitat | |
| Ocupació | fotoperiodista |
| Ocupador | treballador independent |
| Gènere | Fotoperiodisme |
| Premis | |
| |
José Manuel Cendón Docampo (Caracas, 2 d'agost de 1974) és un fotoreporter gallec i activista pels drets humans,[1] que treballa com a freelance;[2] guanyador de premis i mencions internacionals per la seva tasca desenvolupada com a reporter gràfic.[3][4]
Nascut a Veneçuela on els seus pares d'origen gallec havien emigrat, quan tenia tres anys van tornar a Santiago de Compostel·la.[2][3] Va estudiar Econòmiques, Cinema i Periodisme i el 2002 començà a treballar com a reporter i fotògraf professional sobretot a Colòmbia i Veneçuela a l'Amèrica Llatina[3] on, entre d'altres, s'integrà a la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional colombià per fer els seus reportatges,[1] i a l'Orient Mitjà a Israel i Palestina.[5] Després de sis mesos als Territoris Palestins,[1] el 2004 va començar a treballar a l'Àfrica, primer a Darfur, al Sudan, per l'agencia Associated Press, i després de manera habitual per la francesa France Presse i per altres mitjans de comunicació d'Itàlia i el Regne Unit,[3] cobrint Ruanda, Uganda, Burundi i la República Democràtica del Congo,[6] però també d'altres zones com Sud-àfrica, on convisqué amb bandes de «pandilleros» de Ciutat del Cap per realitzar el seu treball.[1] El novembre de 2008 fou segrestat a Bosasso i retingut a les muntanyes somalís durant quaranta dies, amb Colin Freeman, periodista de The Sunday Telegraph,[7] quan feia un fotoreportatge sobre la pirateria al país;[4] d'aquest incident va escriure el llibre Billete de ida: los 40 días de secuestro de un reportero español en tierra de piratas.[1] Va romandre al continent africà, establert a Kigali, fins al 2010.[5][6]
Per la seva tasca com a fotògraf a hospitals de salut mental de la regió dels Grans Llacs d'Àfrica va guanyar, el 2007, els premis World Press Photo, Pictures of the Year i una menció al Leica Oskar Barnack;[1][3][5] pel reportatge titulat Somalia en el fin del mundo i publicat al Magazine de La Vanguardia l'1 de febrer de 2009, amb text i fotografies seves,[4] se li concedí el Premi Ortega y Gasset el 2010.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rodríguez, Salvador. «El áfrica de José Cendón». Faro de Vigo. Grupo Editorial Prensa Ibérica. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Los 125 gallegos más influyentes: TOP 20 COMUNICACIÓN». El Correo Gallego. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 EFE. «El fotógrafo Jose Cendón, liberado tras más de un mes de secuestro». eldia.es. Editorial Leoncio Rodríguez, S.A. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Contra el abuso de poder, periodismo». El País. EDICIONES EL PAÍS S.L..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «José Cendón, un fotógrafo incansable». 20 minutos. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Estévez, José Luis. «"No me atraen los sitios que marchan bien"». El País. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ Cendón, José. «José Cendón: "Pégame un tiro, le dije gesticulando enfurecido"». La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones S.L.. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ «Premio al periodismo de denuncia». El País. [Consulta: 5 octubre 2015].