Vés al contingut

José D'Elía Correa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé D'Elía

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosé D'Elía Correa
21 juny 1916 Modifica el valor a Wikidata
Departament de Treinta y Tres (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 2007 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord, Montevideo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUruguaiana
Activitat
Ocupaciósindicalista i polític.
PartitPartit Socialista de l'Uruguai
Front Ampli Modifica el valor a Wikidata

José D'Elía Correa (Treinta y Tres, 21 de juny de 1916Montevideo, 29 de gener de 2007[1][2]) fou un sindicalista i polític uruguaià, doctor honoris causa per la Universitat de la República.[3]

Biografia[modifica]

Va donar suport a la Segona República Espanyola durant la guerra civil. També, des de molt jove, es va oposar als moviments feixistes i nazis. El 1945 va participar de la creació de la Federació Sindical Mundial i va integrar el Partit Socialista de l'Uruguai durant els primers anys de la seva trajectòria política.[4]

Després del cop d'Estat de 1973, i durant la dictadura militar, la qual va acabar el 1985, D'Elía va ser perseguit pels militars, encara que mai no va ser empresonat, a diferència d'altres companys revolucionaris com a José Alberto Mujica Cordano i Líber Seregni, entre d'altres. El 1971 va participar de la fundació del Front Ampli, partit esquerrà, i el 1984 va ser candidat vicepresidencial al costat del socialista Juan José Crottogini Darré.[5]

El 1993 va renunciar a la presidència del moviment sindicalista PIT-CNT, essent nomenat president honorari del sector fins a la seva mort. Entre el 2000 i el 2003 va integrar la Comissió per la Pau, un òrgan que s'encarregava de cercar informació sobre els desapareguts i assassinats durant la dictadura militar uruguaiana.

El 2005 va rebre el títol de doctor honoris causa per part de la Universitat de la República, a Montevideo, en reconeixement per la seva "notable contribució a la cultura i el benestar del poble uruguaià". Aquest premi, el va convertir en un símbol i referent indiscutible del moviment obrer a l'Uruguai.[3][6]

Referències[modifica]

  1. (castellà) Nota del periòdic uruguaià El Espectador
  2. (castellà) El Espectador: "Multitudinaria despedida de José D'Elía"
  3. 3,0 3,1 (castellà) José D'Elía, doctor honoris causa Arxivat 2008-05-06 a Wayback Machine.
  4. (castellà) Associació d'Obrers i Empleats de Conaprole Arxivat 2010-08-18 a Wayback Machine.
  5. (castellà) Cort Electoral - Eleccions de 1984 Arxivat 2007-12-30 a Wayback Machine.
  6. (castellà) Memoria de la resistencia: "José D'Elía. Homenaje. A 30 días de su desaparición física"