José Mallol Alberola
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 gener 1912  Mutxamel | ||
| Mort | 15 febrer 1993 (81 anys) Alacant | ||
 Governador civil de la província d'Alacant | |||
| 28 març 1939 – 2 abril 1939 ← Manuel Rodríguez Martínez – Fernando de Guezala Igual → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | autor | ||
| Partit | Falange Española | ||
| Premis | |||
_pasador.svg){kind=small}
José Mallol Alberola (Mutxamel, 5 de gener de 1912 – Alacant, 15 de febrer de 1993) fou un farmacèutic i polític valencià, primer governador civil d'Alacant durant el franquisme.
Fill d'un mestre, va estudiar magisteri a Alacant i el 1933 es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Granada. Es va iniciar políticament a l'Agrupació Socialista de Mutxamel, però el 1933 va deixar el partit per integrar-se a la Falange Española i exercir com a vocal del Consell Nacional del Sindicato Español Universitario. Fou detingut per les autoritats republicanes en començar la guerra civil espanyola i va passar per diversos centre de detenció com el camp de concentració d'Albatera (aleshores un camp de treball) i el penal de Sant Miquel dels Reis. Fou alliberat el gener de 1939 i va intervenir decisivament en la instauració del nou règim franquista a la província d'Alacant. Juntament amb Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Pilar Millán Astray, Javier Pérez de Millán-Astray i el conserje del cementiri d'Alacant, Tomas Santonja van identificar i desenterrar les despulles de José Antonio Primo de Rivera de la fossa comuna d'Alacant.[1]
Fou nomenat governador civil d'Alacant a finals de març de 1939, però va dimitir poc després. També fou cap provincial del Movimiento Nacional i el novembre de 1940 delegat provincial de Sindicats, però fou destituït poc després durant les pugnes entre diversos grups falangistes. A les eleccions municipals d'Alacant de 1948 va encapçalar una llista falangista dissident de l'oficial, la qual cosa el va forçar a apartar-se de la política. Fins a agost de 1964 no tornaria a ser cap local de Falange a Alacant. Després també seria president del Col·legi de Farmacèutics d'Al·lacant.[2]
El 1989 va escriure La Estampida, Final de la Guerra Civil en Alicante, on exposa la seva versió dels fets esdevinguts en els darrers dies de la guerra civil espanyola a Alacant. Tanmateix, no fou publicat fins 2000.
Referències
[modifica]- ↑ Joan Maria Thomàs osé Antonio: Realidad y mito
- ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.334. ISBN 9788495484802.