José María Castro Calvo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1903 Saragossa (Espanya) |
Mort | 25 juliol 1987 (83/84 anys) Barcelona |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Metge i literat |
Membre de |
José María Castro Calvo (Saragossa, 1903 - Barcelona, 25 de juliol de 1987) fou un metge i literat aragonès, catedràtic de la Universitat de Barcelona i acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Biografia
[modifica]Fill de José María Castro y Millá, metge d'Azanuy. Es doctorà en medicina i filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa el 1931 amb la tesi Contribución al estudio de Miquel Servet.[1] El 1942 va obtenir la càtedra d'Història de la Llengua i Literatura Espanyoles a la Universitat de Barcelona, alhora que feia classes a l'Escola de Bibliotecàries.[2] Des d'aleshores s'ha dedicat a escrit diversos treballs sobre l'obra de Joan Manuel de Castella i a temes aragonesos (l'obra dels germans Argensola, les justes poètiques saragossanes del segle XV). També ha escrit poesia evocativa, irònica i sovint patètica influïda per Azorín.[3] El 1953 ingressà com a acadèmic a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Durant els anys 1980 col·laborà també amb Radio Zaragoza a Barcelona.[4]
Obres
[modifica]- Historia de la literatura española (1967)
- Mi gente y mi tiempo (1968)
- Ante el misterio y otros ensayos (1955)
- El agualí (1972)
Referències
[modifica]- ↑ Breve historia del Servetismo
- ↑ "José María Castro y Calvo". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 160-161
- ↑ «José María Castro Calvo». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
- ↑ Una espiga de trigo para Castro y Calvo, de Joaquín Callabed. Revista Andalán, 14 de juny de 2012
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Lluís-Carles Viada i Lluch |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXIII 1953-1987 |
Succeït per: Jesús Lalinde Abadia |