José María Peris Polo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r novembre 1889 Cinctorres (els Ports) |
Mort | 15 agost 1936 (46 anys) Almassora (Plana Alta) |
Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
52è Rector del Seminari Conciliar de Barcelona | |
gener 1933 – 15 agost 1936 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, director de cor, organista, compositor |
Membre de | |
Professors | Felip Pedrell i Sabaté, Eduardo Torres Pérez i Vicent Ripollès i Pérez |
Alumnes | Vicente García Julbe |
Enaltiment | |
| |
Festivitat | 15 d'agost |
José María Peris Polo (Cinctorres, Els Ports, 1 de novembre de 1889 - 15 d'agost de 1936) va ser un religiós, clergue catòlic, organista, compositor i director de cor valencià.[1][2]
Va estudiar en el Col·legi de Sant Josep de Tortosa, regentat per la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, on ingressà el 1901,[3] amb onze anys. L'octubre de 1912 va ingressar en aquesta Germanor. Va rebre el subdiaconat el dia 17 de maig de 1913. El 19 de desembre de 1913 va ser ordenat diaca. I el 6 de juny de 1914 fou ordenat sacerdot.[4] Va exercir en el Col·legi de Vocacions Eclesiàstiques de Tortosa durant catorze anys, i després com a rector del seminari de Còrdova entre 1926 i l'estiu del 1932,[5] i del Seminari de Barcelona a partir de 1933.[2][6] L'1 de juliol de 1914 va ser enviat a València per perfeccionar els seus estudis de música sota la direcció del mestre de capella, musicòleg i compositor Vicent Ripollès Pérez.[1]
En començar la guerra va marxar al seu poble, refugiant-se a casa del seu germà Daniel, president local de la Comunió Tradicionalista. El 13 d'agost es van presentar uns milicians per detenir-los.[7] Daniel va aconseguir fugir, però no així José María, que dos dies més tard, el 15 d'agost, va ser capturat i conduït a Almassora, a la Plana Alta. A les tàpies del cementiri d'aquesta població va ser assassinat la matinada del dia de l'Assumpció de 1936, amb quaranta-sis anys.[1]
El papa Joan Pau II, el va beatificar l'1 d'octubre de 1995 al costat d'altres vuit sacerdots de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans, tots rectors i mestres en Seminaris.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 López Teulón, Jorge «Beato José María Peris». Religión en Libertad, 08-07-2013 [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «José María Peris Polo, Beato Presbítero y Mártir, 15 de agosto». Catholic.net [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Misser i Vallès, Salvador. Perfil monogràfic de Mn. Josep Maria Peris i Polo, Rector del Seminari Conciliar de Barcelona, 1933-1936. Barcelona: [nom de l'editorial no identificat], 1983, p. 13.
- ↑ Un Seminario mártir : notas biográficas e históricas : el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (en castellà). Barcelona: Seminario Conciliar, 1940, p. 27. OCLC 807823122.
- ↑ Castellfort, Joaquim de. Beat Josep Maria Peris: prevere i màrtir (1889-1936). Barcelona: [Nom de l'editorial no identificat], 1995, p. 9.
- ↑ «Beato José María Peris Polo, rector martir del Seminario de Barcelona». Hispania Martyr. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2020 [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Castelltort (1995), p. 25
- Clergues catòlics
- Compositors valencians del segle XX
- Directors de cor
- Rectors del Seminari Conciliar de Barcelona
- Beats morts durant la Guerra Civil espanyola
- Beats valencians contemporanis
- Afusellats
- Cinctorres
- Persones dels Ports
- Morts a la Plana Alta
- Morts pel bàndol republicà durant la GCE
- Compositors valencians contemporanis
- Directors valencians
- Màrtirs catòlics
- Organistes valencians contemporanis
- Naixements del 1889