José Margulies
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1939  (85 anys)Buenos Aires (Argentina) |
| Ciutadania | siWD |
| Activitat | |
| Ocupació | Conseller Delegat Valente Corp Somerton Ltd |
| Esport | futbol |
| Altres | |
| Condemnat per | corrupció (2020) → (9.200.000 dòlars dels Estats Units llibertat condicional, confiscació) |
| Cronologia | |
| 27 maig 2015 | Implicat en el Cas Fifagate
|
José Margulies, també conegut com a José Lázaro o José Lázaro Margulies (Buenos Aires, 12 d'agost de 1939) és un empresari brasiler, directiu i principal accionista de Valente Corp. i Somerton Ltd., empreses de màrqueting i gestió d'esdeveniments esportius.[1]
Originari de l'Argentina, José Margulies va emigrar al Brasil de ben jove i durant més de vint anys va treballar per l'empresa Traffic Group en la venda i comercialització de drets de gestió i retransmissió de competicions esportives.[2]
José Margulies va ser, fins a l'any 2004, l'home de confiança de J. Hawilla, el poderós empresari brasiler fundador i propietari de Traffic Group.[3]
El maig de 2015 va ser acusat de diversos delictes de corrupció per la justícia estatunidenca i, el gener de 2020, va ser condemnat per un tribunal de Nova York a dos anys de llibertat condicional i a restituir més de nou milions de dòlars per la seva implicació en el cas Fifagate.[4][5]
Fifagate
[modifica]El 27 de maig de 2015, José Margulies va ser un dels cinc empresaris, dues empreses i nou alts executius de la FIFA acusats per l'FBI de diversos delictes de corrupció en el marc de l'operació coneguda com a cas Fifagate, que va conduir a l'arrest, per part de la policia suïssa, de set d'aquests executius a l'Hotel Baur au Lac de Zúric.[4] [6]
El 3 de juny de 2015, la interpol va emetre ordres de recerca i captura per a José Margulies i els altres empresaris i directius de la FIFA, implicats en el cas Fifagate, que es trobaven fugits de la justícia.[7][8]
El 18 d'abril de 2016, la justícia federal estatunidenca va fer públiques les confessions de José Margulies, fetes el novembre de 2015, en les que admetia la seva culpabilitat en la milionària corrupció del cas Fifagate i pactava amb la fiscalia la devolució dels milions de dòlars obtinguts il·lícitament.[9]
José Margulies va confessar el seu paper d'intermediari, a través de les seves empreses Valente Corp i Somerton Ltd, per transferir diners de suborns de les empreses Torneos i Traffic a dirigents esportius.[10][11]
El 25 de novembre de 2015, José Margulies es va declarar culpable dels delictes de crim organitzat, blanqueig de capitals i frau electrònic. Va pactar amb la fiscalia la restitució de 9,2 milions de dòlars.[12] La sentència definitiva va ser programada per al 21 de gener de 2020.[13]
El 21 de gener de 2020, el Tribunal del Districte Oriental de Nova York (EDNY) va condemnar-lo a dos anys de llibertat condicional i a no treballar durant aquest temps en empreses de màrqueting esportiu.[14] La jutgessa Pamela K. Chen va declarar que Margulies havia comès un delicte greu i que havia contribuït a destruir la credibilitat del futbol professional, però que el condemnava a penes lleus pel seu penediment i per lliurar-se i col·laborar amb la justícia estatunidenca.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Corrupción FIFA: quiénes son los implicados en Brasil» (en castellà). infobae (Argentina), 27-05-2015. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ «Hay un cuarto argentino envuelto en el escándalo de la FIFA» (en castellà). infobae (Argentina), 02-06-2015. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ Leister Filho, Adalberto. «Fifagate: Justiça adia sentença de dirigentes que confessaram propina» (en portuguès). R7 (Brasil), 03-04-2018. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Nine FIFA Officials and Five Corporate Executives Indicted for Racketeering Conspiracy and Corruption» (en anglès). The United States Department of Justice, 27-05-2015. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Sens, Eleonore. «Fifagate: Dos años de libertad condicional para empresario argentino-brasileño» (en castellà). Infobae, 21-01-2020. [Consulta: 22 gener 2020].
- ↑ «Caso Fifagate, un monstruo de varias cabezas» (en castellà). Huella forense, 26-08-2016. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Interpol emitió alertas rojas contra dos ex directivos de la FIFA y cuatro empresarios» (en castellà). La Estrella de Oriente, 03-06-2015. Arxivat de l'original el 2017-10-26. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ Seda, Vicente. «Interpol procura brasileiro e mais três suspeitos de corrupção no caso Fifa» (en portuguès). globoesporte, 02-06-2015. [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ Agència, AFP. «Desclasifican confesiones de Webb, Burzaco y Margulies en caso FIFA» (en castellà). RPC Panamá, 18-04-2016. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Siete claves para entender el escándalo de corrupción en la FIFA» (en castellà). TN (Argentina), 27-05-2015. [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ «Graphic Bribery Schemes» (en anglès). The US Department of Justice. [Consulta: 1r maig 2019].
- ↑ «Van por los bienes del exdirigente Luis Bedoya, que espera condena» (en castellà). El tiempo (Colombia), 04-12-2015. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Upcoming Court Dates» (en anglès). The Unites States Department of Justice, 17-12-2018. [Consulta: 1r febrer 2019].
- ↑ «FIFAgate: dos años de libertad condicional para empresario» (en castellà). ABC (Paraguay), 21-01-2020. [Consulta: 22 gener 2020].
Enllaços externs
[modifica]- FIFA Indictments: The United States Attorney Charges (U.S. District Court – Brooklyn Office May 20, 2015)
PDF (anglès) - FIFA Restitution Request: Attorneys for FIFA (Washington, D.C. March 15, 2016) PDF (anglès)
