José María Calatrava
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (es) José María Calatrava Peinado |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 febrer 1781 Mèrida (Província de Badajoz) |
| Mort | 16 gener 1847 (65 anys) Madrid |
| Sepultura | Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid |
| Regent del Regne d'Espanya | |
| 14 agost 1836 – 18 agost 1837 ← Francisco Javier de Istúriz – Baldomero Espartero → | |
.svg){kind=small} Ministre de Justícia | |
| 12 juny 1823 – 4 setembre 1823 ← Felipe Benicio Navarro Aliguer – José García de la Torre → | |
| Ministre de l'Interior d'Espanya | |
| 24 abril 1823 – 2 juny 1823 ← José Fernández Gascó – Salvador Manzanares Fernández → | |
| Diputat a les Corts de Cadis | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |
| President del Tribunal Suprem d'Espanya | |
 Ministre d'Estat | |
 Senador al Senat espanyol | |
| Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Sevilla |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Diplomàtic i polític |
| Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya |
| Partit | Partit Progressista |
 | |
José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol.
Estudiava dret a Sevilla quan va esclatar la guerra contra els francesos, participant molt activament en contra de l'ocupació militar des de la Junta Suprema d'Extremadura, on va ser elegit diputat a 1810 en representació de Badajoz, participant de forma important en les Corts de Cadis. Després de la restauració absolutista va ser pres i empresonat a Melilla fins que és amnistiat amb ocasió de l'arribada al poder dels liberals, sent nomenat magistrat del Tribunal Suprem i des de 1822 fins al 1823, Ministre de Gràcia i Justícia. La fi del Trienni liberal va suposar el seu exili a Portugal, Anglaterra i França, amb el seu germà, Ramon María de Calatrava. Amb la mort de Ferran VII i l'arribada de la regència de Maria Cristina torna a Espanya i després del Motí de la Granja de San Ildefonso fou nomenat President del Consell de Ministres, en substitució de Francisco Javier de Istúriz encarregant la cartera d'Hisenda a Juan Álvarez Mendizábal perquè completés la reforma de la hisenda pública. El 1837 cessà com a President en benefici d'Eusebio de Bardaxí y de Azara.
Enllaços externs
[modifica]- «José María Calatrava». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco Javier de Istúriz |
President del Consell de Ministres d'Espanya 1836 - 1837 |
Succeït per: Baldomero Espartero |
| Precedit per: Francisco Javier de Istúriz |
Ministre d'Estat_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1836-1837 |
Succeït per: Baldomero Espartero |
| Precedit per: Francisco Fernández del Pino |
President del Tribunal Suprem 1840 - 1843 |
Succeït per: Nicolás María Garelli y Battifora |
| Secretari d'Estat | |
|---|---|
| Ministre d'Estat | |
| Ministre de la Governació | |
| Ministre de Gràcia i Justícia | |
| Ministre d'Hisenda | |
| Ministre de Marina | |
| Ministre de Guerra | |