José Landero Corchado
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Landero y Corchado  1784 Alburquerque (Província de Badajoz) |
| Mort | 9 juny 1848 (63/64 anys) Madrid |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 14 d'agost de 1836 – 18 d'agost de 1837 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, jutge |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Francès |
José Landero Corchado (Alburquerque, 16 de desembre de 1784 - Madrid, 9 de juny de 1848) va ser un militar, jurista i polític liberal espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.
Com a militar, va combatre en la guerra del francès, la qual cosa va retardar la seva formació acadèmica, llicenciant-se en Dret en 1811.[1] Durant el regnat de Ferran VII es va unir als liberals, i fou jutge de Talavera de la Reina durant el Trienni Liberal. En 1823, restaurat l'absolutisme ferrandí, va marxar a França exiliat i no va tornar fins a l'amnistia de 1834.
Va ser escollit procurador en les Corts en 1836 i 1839 per la província de Badajoz,[2] i senador en 1839 i 1841, durant la minoria d'edat d'Isabel II. Home de confiança de Baldomero Espartero, va ser nomenat ministre de Gracia i Justícia en el gabinet de José María Calatrava d'agost de 1836, càrrec que va exercir fins a 1837. En 1847 va ser nomenat senador vitalici.[3]
Referències
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Barrio Ayuso |
Ministre de Gràcia i Justícia 1836-1837 |
Succeït per: Ramon Salvato de Esteve |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
