José Miguel de Carvajal y Manrique

José Miguel de Carvajal y Manrique

El duc de San Carlos, per Francisco de Goya y Lucientes. 1815. (Museu de Saragossa)
Biografia
Naixement	8 maig 1771 Lima (Perú)
Mort	27 setembre 1828 (57 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise
Majordom major del Rei d'Espanya
1805 – 1807
← Diego Ventura de Guzmán y Fernández de Córdoba Benito Fernández Correa y Sotomayor →
1808 – 1808
← Benito Fernández Correa y Sotomayor Pedro María Jordán de Urríes y Fuenbuena →
Majordom major del Rei d'Espanya
1814 – 1815
← Pedro María Jordán de Urríes y Fuenbuena Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Gonzaga →
Secretari d'Estat
4 de maig de 1814 – 15 de novembre de 1814
← José Luyando y Díez Pedro Cevallos Guerra →
Activitat
Ocupació	diplomàtic, militar, polític
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Carrera militar
Rang militar	Capità General de l'Exèrcit
Premis
Orde de Carles III Orde d'Alcántara Orde de Sant Jaume
Llista Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda

José Miguel de Carvajal, Vargas y Manrique (Lima, 8 de maig de 1771 - París, 27 de setembre de 1828), II duc de San Carlos, comte de Castillejo i VI comte del Puerto, fill de Mariano Joaquín de Carvajal y Brun, V comte del Puerto, net de Fermín Francisco de Carvajal Vargas, primer duc de San Carlos i Gran d'Espanya, va ser un militar i noble absolutista peruà, Secretari d'Estat d'Espanya durant el regnat de Ferran VII.

Biografia

Membre actiu de la Cort i amic molt proper al futur Rei Ferran VII al mateix temps que aquest era encara Príncep d'Astúries, amb tan sols 34 anys el Rei Carles IV el designa Majordom major en morir el marquès de Montealegre, tractant així d'aproximar-se al seu fill. A l'any següent i desconfiant d'ell el Rei, el cessa per nomenar al marquès de Mos.

El 1807 fou virrei de Navarra i ambaixador a París, Londres i Lisboa. Participa activament en el Motí d'Aranjuez contra Manuel Godoy en 1808 i, amb l'arribada al tron de Ferran, aquest el nomena com al seu primer Majordom major, també per un breu període, fins que es produeixen les abdicacions de Baiona i segueix el deixant de la família reial en l'exili a Valençay (França).

Al retorn del rei després de l'ocupació francesa d'Espanya, va ser nomenat Secretari d'Estat (Secretari de Despatx), ascendit a Tinent General i, per tercera vegada, va ser Majordom major del Rei.

Es va ocupar de la purga dels afrancesats en diverses institucions, dirigint amb poca fortuna la Reial Acadèmia Espanyola i el Banco de San Carlos. Va quedar relegat a membre del Consell d'Estat en el Trienni Liberal.

Distincions

Entre els honors i distincions que va rebre es trobaven els següents:

• Gran d'Espanya.
• Cavaller de l'Orde de Sant Jaume.
• Comanador de l'Orde d'Alcántara.
• Caballero gran creu de l'Orde de Carles III.

Bibliografia

• Diccionario histórico-biográfico del Perú, Tomo II. Lima, Imprenta de J. Francisco Solis, 1876, formado y redactado por Manuel de Mendiburu.

Enllaços externs

• Els ducs de San Carlos

Càrrecs públics
Precedit per: José Luyando y Díez	Secretari d'Estat (maig-novembre) 1814	Succeït per: Pedro Cevallos Guerra
Premis i fites
Precedit per: Ramón Cabrera y Rubio	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira R 1814-1828	Succeït per: Francisco Javier de Burgos y del Olmo