Vés al contingut

José Monasterio Ituarte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Monasterio Ituarte
Biografia
Naixement2 abril 1882 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949
Capità general de la III Regió Militar
16 octubre 1945 – 2 abril 1950
← Miguel Abriat CantóGustavo Urrutia González →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Capità general de la V Regió Militar
1r abril 1939 – 16 octubre 1945 – Juan Bautista Sánchez González →
Comandant en cap
10 novembre 1937 – 1r abril 1939 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1903 Modifica el valor a Wikidata -
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra Espanyol
Cavalleria
Rang militar Tinent general
Capità General
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil espanyola
batalla de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Premis


José Monasterio Ituarte (Palma, 1882 - València, 4 de desembre de 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.[1] Era cosí germà de José Moscardó e Ituarte.[2]

Militar de cavalleria. Va combatre en la campanya del Marroc. Durant la República va ser ajudant del ministre de la Guerra, Gil-Robles en 1935.

Va col·laborar amb el general Cabanellas en la preparació del Cop d'Estat del 18 de juliol del 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola. En declarar-se la guerra estava destinat a Saragossa, on es va unir a la rebel·lió. Va aconseguir l'enllaç de l'Exèrcit del Nord amb l'Exèrcit del Sud en Arenas de San Pedro (província d'Àvila), el 9 de setembre de 1936. Va ser ascendit a general i nomenat cap de la Primera Divisió de Cavalleria durant tota la guerra. Va participar en nombrosos combats i va derrotar les forces de la República en el riu Alfambra (Terol) al febrer de 1938, on va dirigir el que s'ha considerat l'última càrrega de cavalleria de la història militar d'Espanya. Al mateix temps era Cap de les Milícies i conseller nacional de FET i de les JONS.

En 1940 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem. Va ser tinent general. Al setembre de 1943, va enviar una carta al General Franco, al costat d'altres oficials, en la que segons la seva opinió havia d'implantar-se la monarquia a Espanya. Malgrat això va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa) i de la III Regió Militar (València). Va ser procurador en Corts.[3]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • José Monasterio Ituarte Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine. (castellà)