José Palanco Romero
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1887 Talavera de la Reina (província de Toledo) |
| Mort | 16 agost 1936 (48/49 anys) Granada (Espanya) |
| Causa de mort | ferida per arma de foc |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
| 8 maig 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Granada | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 16 març 1936 – 31 març 1936 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Granada | |
| Alcalde de Granada | |
| 30 setembre 1932 – 31 març 1933 ← Jesús Yoldi Bereau – Ricardo Corro Moncho → | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 11 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Granada (província) | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Granada |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Granada |
| Ocupació | Catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Granada |
| Partit | Acció Republicana |
| Família | |
| Cònjuge | Lola Burgos |
José Palanco Romero (Talavera de la Reina, província de Toledo, 1889 - Granada 16 d'agost de 1936) fou un catedràtic d'Història a la Universitat de Granada, alcalde de Granada i parlamentari per Izquierda Republicana. Militant actiu del catolicisme social i un dels homes de confiança de Manuel Azaña, va ser assassinat en la matinada del 16 d'agost de 1936.[1]
Biografia
[modifica]Catedràtic d'Història d'Espanya en la Universitat de Granada des de 1911, on va ocupar també els llocs de Vicerector (1922-1924) i Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres (1930-1934).[2] Fou regidor de l'Ajuntament Republicà de Granada d'abril de 1931 a desembre de 1933, i des de llavors alcalde de Granada. Era casat amb Lola Burgos, pertanyent a una família de l'alta societat amb grans propietats rurals.
Va ser escollit Diputat de les Corts Constituents per la circumscripció de Granada, amb un paper molt actiu a les Corts Constituents i en els debats sobre la reforma agrària. A les eleccions generals de 1936 va ser candidat per Izquierda Republicana obtenint l'acta de diputat per Granada amb 99.005 vots. La votació va ser anul·lada per la Comissió d'Actes i repetida el 3 de maig obtenint 206 646 vots d'un total de 260.448.[3] Pocs dies després del cop d'estat del 18 de juliol que va donar lloc a la guerra civil espanyola fou detingut pels sublevats, maltractat brutalment davant de la seva família,[2] En la matinada del 16 d'agost fou afusellat en les tàpies del cementiri de San José de Granada.[4][5]
Fons de José Palanco Romero
[modifica]La documentació ha romàs a casa dels descendents de la família Palanco fins a la seva donació a l'Arxiu de la Universitat de Granada, per part de la seva nora, realitzada per mediació d'alguns professors de la Facultat de Filosofia i Lletres.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Palanco · ELPAÍS.com
- ↑ 2,0 2,1 Luis, García Montero «Palanco». ElPais.com, 12-01-2008.
- ↑ Buscador Històric de Diputats
- ↑ Hugh Thomas (1976); Historia de la Guerra Civil Española, pág. 291
- ↑ Leandro Álvarez Rey (2009); Los Diputados por Andalucía de la Segunda República 1931-1939, pág. 86
- ↑ Fondo de José Palanco Romero - AUG
Bibliografia
[modifica]- Miguel Gómez Oliver: José Palanco Romero. La pasión por la Res Pública (Universitat de Granada). LIBRERIAS MARCIAL PONS: Detall del llibre: José Palanco Romero la pasión por la Res Publica[Enllaç no actiu]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jesús Yoldi Bereau |
Alcalde de Granada.svg){kind=small} 1932-1933 |
Succeït per: Ricardo Corro Moncho |