José Pardo y Barreda
José Simón Pardo i Barreda (Lima, Perú, 24 de febrer de 1864 - Lima, 3 d'agost de 1947) va ser un advocat, diplomàtic i polític peruà, que va ocupar la Presidència del Perú en dues ocasions: entre 1904 i 1908 i entre 1915 i 1919. Fill de Manuel Pardo y Lavalle, fundador del Partit Civil i president del Perú.[1]
José Pardo va representar una nova generació de "civilistes" amb anhels renovadors per al desenvolupament del Perú. Durant el seu primer govern va recolzar ferm i eficaçment a l'educació pública, la cultura i la defensa nacional. El seu segon govern es va caracteritzar per la violència política i social, símptoma de l'esgotament del civilismo com a opció política i de la crisi mundial derivada de la Primera Guerra Mundial. Va acabar sent enderrocat per Augusto B. Leguía.
Referències
[modifica]- ↑ Apuntes históricos de una gran ciudad. Arístides Herrera Cuntti, p. 222–227. ISBN 978-9972-2908-0-0.
Bibliografia
[modifica]- Basadre Grohmann, Jorge. Historia de la República del Perú (1822-1933). 12. 9.ª. Lima: Empresa Editora El Comercio S. A., 2005a. ISBN 9972-205-74-6.
Precedit per: Serapio Calderón |
President del Perú 1904-1908 |
Succeït per: Augusto Leguía |
Precedit per: Óscar Benavides |
President del Perú 1915-1919 |
Succeït per: Augusto Leguía |