Vés al contingut

José Pardo y Barreda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Pardo y Barreda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1864 Modifica el valor a Wikidata
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri General Presbítero Matías Maestro Modifica el valor a Wikidata
President de la República del Perú
18 agost 1915 – 4 juliol 1919
← Óscar BenavidesAugusto Leguía →
Rector of the National University of San Marcos (en) Tradueix
1914 – 1915
← Ramón Ribeyro
President de la República del Perú
24 setembre 1904 – 24 setembre 1908
← Serapio CalderónAugusto Leguía →
President del Consell de Ministres del Perú
8 setembre 1903 – 14 maig 1904
← Eugenio Larrabure y UnanueAlberto Elmore Fernández de Córdoba →
Ministre de Relacions Exteriors del Perú
8 setembre 1903 – 14 maig 1904
← Eugenio Larrabure y UnanueAlberto Elmore Fernández de Córdoba → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional Major de San Marcos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitCivilista Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJuan Pardo Heeren Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Pardo Modifica el valor a Wikidata
GermansFelipe Pardo y Barreda
Juan Pardo y Barreda Modifica el valor a Wikidata
ParentsManuel Pardo Ribadeneira, besavis paterns
Enrique Barreda y Osma, oncle matern
José Antonio de Lavalle, oncle
Felipe de Osma y Pardo, cosí germà
Pedro de Osma y Pardo, cosí germà
José de la Riva-Agüero y Osma, cosí segon Modifica el valor a Wikidata

José Simón Pardo i Barreda (Lima, Perú, 24 de febrer de 1864 - Lima, 3 d'agost de 1947) va ser un advocat, diplomàtic i polític peruà, que va ocupar la Presidència del Perú en dues ocasions: entre 1904 i 1908 i entre 1915 i 1919. Fill de Manuel Pardo y Lavalle, fundador del Partit Civil i president del Perú.[1]

José Pardo va representar una nova generació de "civilistes" amb anhels renovadors per al desenvolupament del Perú. Durant el seu primer govern va recolzar ferm i eficaçment a l'educació pública, la cultura i la defensa nacional. El seu segon govern es va caracteritzar per la violència política i social, símptoma de l'esgotament del civilismo com a opció política i de la crisi mundial derivada de la Primera Guerra Mundial. Va acabar sent enderrocat per Augusto B. Leguía.

Referències

[modifica]
  1. Apuntes históricos de una gran ciudad. Arístides Herrera Cuntti, p. 222–227. ISBN 978-9972-2908-0-0. 

Bibliografia

[modifica]
  • Basadre Grohmann, Jorge. Historia de la República del Perú (1822-1933). 12. 9.ª. Lima: Empresa Editora El Comercio S. A., 2005a. ISBN 9972-205-74-6. 


Precedit per:
Serapio Calderón
President del Perú
1904-1908
Succeït per:
Augusto Leguía
Precedit per:
Óscar Benavides
President del Perú
1915-1919
Succeït per:
Augusto Leguía