José Rodrigo Rodrigo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1928  Ceuta (Espanya) | ||
| Mort | 21 octubre 2016 (87 anys) | ||
 Cap de l'Estat Major de la Defensa | |||
| 23 desembre 1992 – 26 juliol 1996 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia General Militar | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Activitat | 1943 - | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | tinent general (1989–1992) general de brigada (1985–) | ||
| Premis | |||
José Rodrigo Rodrigo (Ceuta, 26 de desembre de 1928 - 21 d'octubre de 2016) va ser un militar espanyol, que va ser cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD) entre 1992 i 1996, substituint a l'almirall Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Natural de Ceuta, es va incorporar a l'Exèrcit en l'arma d'infanteria en 1943 com a voluntari, ingressant en el Regiment d'Infanteria "Flandes" n. 30, llavors a Vitòria. Quatre anys després va accedir a l'Acadèmia General Militar, on en 1951 va ser nomenat tinent i número u de la seva promoció. Va ser pioner entre els oficials i caps militars espanyols a acudir a formar-se en cursos a l'exterior.[4]
Va desenvolupar la seva carrera a l'Exèrcit de Terra amb destinacions al comandament d'unitats i en llocs de responsabilitat i prefectura en el Ministeri de Defensa. Va aconseguir el generalat en 1982. Així, va complementar els cursos de formació d'Estat Major en Estats Units i va ocupar com a oficial i cap diversos destinacions, entre els quals s'assenyalen l'agregaduria militar adjunta a l'ambaixada d'Espanya a Argentina, a l'Escola d'Estat Major, com a secretari de la Comissió Espanyola d'Estats Majors peninsulars i al comandament del Regiment d'Infanteria Lleugera "Isabel la Catòlica" n. 29 successivament. Amb destinacions administratives després, com a coronel va ser sotsdirector de Política de Defensa per a Assumptes Internacionals. Va mantenir la destinació quan va arribar a general de brigada i, en 1987, ja com a general de divisió, va ser nomenat general cap de la Divisió Cuirassada Brunete.[2][1]
Un any més tard, en 1988, va passar a formar part del Estat Major de l'Exèrcit de Terra, on va aconseguir la segona prefectura. Va obtenir l'ocupació de tinent general en 1989, convertint-se a titular d'una capitania general en rebre el comandament de la I Regió Militar (Madrid), abans que es fes la reforma que va eliminar les regions militars. Al desembre de 1992, a punt de passar a la reserva, va substituir com JEMAD a l'almirall Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo —que havia mort en el càrrec a causa d'un vessament cerebral—, sent president del govern Felipe González.[5] a cessar com a cap d'Estat Major de la Defensa en l'estiu de 1996, ja format el primer gabinet de José María Aznar, i el va substituir el tinent general Santiago Valderas Cañestro.[3]
Membre de la Real i Militar Orde de Sant Ferran, que va presidir, i gran canceller de la de Sant Hermenegild, va ser membre del Consell d'Estat en qualitat de conseller nat en abandonar el seu lloc com JEMAD.[2] Estava en possessió de les creus amb distintiu blanc de la Orde del Mèrit Militar, de l'Orde del Mèrit Aeronàutic i de l'Orde del Mèrit Naval.[4] Va ser ascendit a títol honorífic a general d'Exèrcit en 1999 i era, al temps de morir, el militar espanyol amb més anys de servei en els exèrcits.[4][1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Agencia EFE. «Fallece el general Rodrigo, exjemad y militar con más años de servicio». eldiario.es, 21-10-2016. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bienvenida en la toma de posesión como consejero en el Consejo de Estado del general José Rodrigo Rodrigo». Consejo de Estado, 25-02-1993. Arxivat de l'original el 2013-07-14. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Ortega Martín, Jorge. La Transformación de Los Ejércitos Españoles (1975-2008). Editorial UNED, 2009, p. 362. ISBN 978-84-362-5834-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Defensa homenajea al general José Rodrigo». Europa Press, 01-02-2011. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «El general José Rodrigo, nuevo jefe del Estado Mayor de la Defensa». El País, 24-12-1992 [Consulta: 21 octubre 2016].