José Sánchez-Ocaña Beltrán
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1874  |
| Mort | 1964 (89/90 anys) |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 23 febrer 1936 – 19 juliol 1936 ← Francisco Franco Bahamonde – Vicent Rojo Lluch → | |
 Comandant general de la IV Divisió Orgànica | |
| març 1935 – 23 febrer 1936 ← Domènec Batet i Mestres – Francisco Llano de la Encomienda → | |
.svg){kind=small} Comandant general de la V Divisió Orgànica | |
| 2 maig 1932 – març 1935 ← Agustín Gómez Morato – Rafael Villegas Montesinos → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Germans | Francisco Sánchez-Ocaña |
José Sánchez-Ocaña Beltrán (1874-1964) a ser un militar espanyol,[1] que va aconseguir el rang de general de divisió.
Biografia
[modifica]Va ingressar en l'Exèrcit el 30 d'agost de 1888. Procedent de l'Arma de Cavalleria,[1] posteriorment es va especialitzar en Estat Major.
Després de la proclamació de la Segona República, al juliol de 1931 va ser nomenat Director de la Escola Superior de Guerra.[2] Uns mesos després, va ascendir a l'ocupació de General de divisió. Durant el període republicà va arribar a ser cap de les divisions orgàniques IV i V, amb seus a Barcelona i Saragossa respectivament. Al febrer de 1936 va ser nomenat cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit, en substitució de Francisco Franco.[3][4] El seu oficial adjunt en l'Estat Major va ser el general Manuel Lon Laga.[5] Al començament de la Guerra civil no es va unir als revoltats.[1] Tanmateix, Sánchez Ocaña va ser destituït del seu càrrec la nit del 18 al 19 de juliol.[6][n. 1]
No va ser represaliat per cap bàndol. Va sobreviure a la contesa encara que no va arribar a ocupar cap lloc actiu posteriorment.[8]
Família
[modifica]Va tenir un germà, Francisco, que va ser periodista, polític i diputat en el període de la Restauració.
Notes
[modifica]- ↑ Segons Guillermo Cabanellas, va ser el mateix Sánchez-Ocaña qui dimití del càrrec.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. Buenos Aires: Heliasta, pág. 1267
- ↑ Gaceta de Madrid núm. 210, de 29 de julio de 1931, pág. 779
- ↑ Carlos de Arce (1998). Los generales de Franco, Seuba Ediciones, pág. 94
- ↑ Gaceta de Madrid núm. 54, de 23 de febrero de 1936, pág. 1547
- ↑ Gabriele Ranzato (2014). El gran miedo de 1936: Cómo España se precipitó en la Guerra Civil, La Esfera de los Libros, pág. 348
- ↑ José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 367
- ↑ Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales: La Lucha por el poder. Barcelona: Editorial Planeta, pág. 203
- ↑ Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales: La Lucha por el poder. Barcelona: Editorial Planeta, pág. 436