Joséphine Boulay
| |||
| Nom original | (fr) Joséphine Pauline Boulay  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 22 maig 1869 París | ||
| Mort | 5 agost 1925 (56 anys) París | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositora, professora de música, organista | ||
| Ocupador | Institut National des Jeunes Aveugles (en)  | ||
| Professors | César Franck, Charles Lenepveu, Jules Massenet i Gabriel Fauré | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Premis | |||
| |||
Joséphine Pauline Boulay (París, 22 de maig de 1869[1] - París, 5 d'agost de 1925[2]) fou una organista, compositora i pedagoga francesa.
Biografia
[modifica]Nascuda a París, filla de Charles-Alfred Boylay i de Louise Joséphine Chambon.[1] Joséphine es va quedar cega als tres anys.[3] Va estudiar amb les Germanes Cegues de Saint-Paul i després a la Institució Nacional per a Joves Cecs (INJA). Mostrant notables aptituds per a la música, va assistir al Conservatori de París i va ser admesa el 1887 a la classe d'orgue de César Franck,[4] sent un dels tres cecs alumnes de Franck: Albert Mahaut, Adolphe Marty i ella.[5] El 1888, es va convertir en la primera dona a guanyar un primer premi d'orgue en aquest Conservatori.[6]
Nomenada professora de l'INJA, es va fer càrrec de les classes d'orgue i de composició de la institució, però alhora va continuar el seu aprenentatge musical al Conservatori de París. Va guanyar així un accèssit d'harmonia a la classe de Charles Lenepveu el 1890, un accèssit de contrapunt i fuga el 1895 a la classe de Jules Massenet, i finalment un primer premi el 1897 a la classe de composició de Gabriel Fauré.[7]
Condecorada amb l'Orde de les Palmes Acadèmiques l'any 1899,[8] va ensenyar durant trenta-set anys orgue,[3] composició, harmonia i piano per a joves cecs, amb amabilitat però exigència, i amb una pauta educativa formulada com a màxima, segons J. Tuffreau: “Gaudeix de la feina, amb ella, aconseguim oblidar moltes penes. Amb el treball triomfem".[9]
Obres
[modifica]Entre les seves composicions hi figuren:[10]
- Cançó de pau, per a cor per a 3 veus femenines amb acompanyament de piano, ed. Heugel
- Andante, per a orgue, ed. Durand
- Preludi, per a orgue, ed. Durand
- Fuga, per a orgue, ed. Durand
- 6 Motets a la Santíssima Verge i al Santíssim Sagrament, per a veu i orgue o harmònium, ed. Enoc
- Suite per a violí i piano, ed. Enoc
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Arxius de París en línia, acte de naixement, districte 17è de París, acte núm. 1092 del 23/5/1869, pàgina 25/31
- ↑ Arxius de París en línia, acte de defunció, districte 17è de París, acte núm. 1324, pàgina 13/20
- ↑ 3,0 3,1 «Nécrologie» (en francès). Le Valentin Haüy, 4, octubre-desembre 1925, pàg. 74.
- ↑ Durand, Sébastien. Une femme d'exception dans l'ombre de l'Institution Nationale des Jeunes Aveugles : Joséphine Boulay (1869-1925), in L'orgue, n° 255, III-2001, p. 7-20 (en francès), 2001.
- ↑ Stove, Robert James. César Franck: His Life and Times (en anglès). Lanham, Toronto, Plymouth: The Scarerow Press Inc, 2012, p. 323. ISBN 978-0-8108-8207-2.
- ↑ Durand, Sébastien. Joséphine Boulay (1869-1925) - Compositrices françaises au XXe siècle vol. 2, Sampzon, Delatour (en francès), 2014.
- ↑ Constant Pierre, Le Conservatoire national de musique et de déclamation. Documents historiques et administratifs. Dictionnaire des lauréats, París, Imprimerie Nationale, 1900, p. 705
- ↑ Le Valentin Haüy, març 1899, any 17è, núm. 3, p. 28
- ↑ «Nécrologie» (en francès). Le Valentin Haüy, 4, octubre-desembre 1925, pàg. 76.
- ↑ Recerca al Catàleg general de la BnF