Vés al contingut

Jose Mari Esparza Zabalegi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJose Mari Esparza Zabalegi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(eu) Jose Mari Espartza Zabalegi Modifica el valor a Wikidata
23 novembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Tafalla (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeditor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEditorial Txalaparta Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Goodreads author: 7093031

Jose Mari Esparza Zabalegi (Tafalla, 23 de novembre de 1951) és un escriptor i editor basc en llengua basca i castellana.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut el 23 de novembre de 1951 a Tafalla, va estudiar magisteri industrial als Salesians de Pamplona. Amb disset anys va entrar a treballar a la foneria Luzuriaga i s'hi va estar durant vint anys. Com a sindicalista i activista social va concórrer a les eleccions municipals de 1979, els primers comicis després de la mort de Franco, i va ser elegit regidor de la seva localitat natal per la llista Agrupació Electoral Popular.[1]

El 1980 va editar les seves primeres obres sobre costumisme i història local i va col·laborar amb Jose María Jimeno Jurío per a dur a terme investigacions comarcals. El 1985 va fundar, amb altres membres, el col·lectiu editorial i cultural d'àmbit local Altaffaylla i van publicar diversos llibres sobre la Guerra del 36. El 1988 es va convertir en director i editor de l'editorial Txalaparta, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació. El seu activisme social s'ha caracteritzat per a fundar diverses associacions compromeses amb l'edició independent, la premsa local, la cultura basca, la memòria històrica i el patrimoni immatriculat per l'Església catòlica.[1]

Com a escriptor ha escrit centenars d'articles, com ara a La Voz de la Merindad,Letras e Ideas, Egin, Gara i Grupo Noticias, i més d'una vintena de llibres, a més d'altres de forma anònima o col·lectiva.[1] Durant els primers anys els llibres que van tenir més acceptació entre el públic van ser Cien razones por las que deje de ser español, amb una setena edició esgotada, i Jotas Heréticas de Navarra, un treball recopilatori de costumari satíric popular navarrès.[2] També va destacar l'obra col·lectiva Navarra 1936. De la esperanza al terror, editada el 1985, pionera en el tema de la memòria històrica en el territori basc.[1]

Si bé les seves obres passen una revisió legal d'un despatx d'advocats abans d'enviar-se a impremta, per alguna de les seves obres ha tingut demandes judicials. En el llibre La red Galindo, sobre les tortures comeses a la caserna d'Intxaurrondo durant la direcció del general de la Guàrdia Civil espanyola Enrique R. Galindo, l'editorial que presidia i l'autor Pepe Rei van haver de pagar 5 milions de pessetes com a rescabalament dels danys produïts a la intromissió il·legítima al seu dret a l'honor, segons sentència ferma del Tribunal Suprem espanyol de 18 d'octubre de 2000,[3] si bé poc després va ser condemnat per aquests mateixos fets. Al final es va aconseguir que els diners fossin per a la família de Joxean Lasa i Joxin Zabala, perquè el general era «insolvent» i no havia pagat les indemnitzacions civils a les famílies dels dos joves assassinats.[2]

Obres escrites

[modifica]

Les obres escrites de les qual és autor i/o coordinador són:[1]

En basc

[modifica]
  • Tafallaren historia, Altaffaylla, 2001, 2 vol., 1522 p., ISBN 8493095737.
  • Euskal Herria kartografian eta testigantza historikoetan, Berria, 2012, 127 p., ISBN 978-84-936037-9-3.
  • Gernikako Arbolaren biografia. Euskal Herriko ereserkia, Altaffaylla 2020, 248 p., ISBN 9788418252419.

En castellà

[modifica]
  • Tafalla Vascona: aportaciones a la historia de Tafalla y su comarca, José Mari Esparza, 1980, 145 p., ISBN 8430018816.
  • Un camino cortado: Tafalla, 1900-1939, Elkar, 1985, 299 p., ISBN 8475292313.
  • Navarra 1936. De la esperanza al terror, amb Mari Jose Ruiz Vilas i Juan Carlos Berrio Zaratiegui, Tafalla, Altaffaylla, 1986, 875 p., ISBN 9788493752257 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.
  • Jotas Heréticas de Navarra, Altaffaylla, 1988, 200 p., ISBN 9788493752257 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.
  • Obreros somos…1969-1989. El Movimiento Obrero en la comarca de Tafalla, Altaffaylla, 1989, 160 p., ISBN 8440469043 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.
  • Abajo las quintas! La oposición histórica de Navarra al ejército español, Txalaparta, 1994, 337 p., ISBN 8481369195.
  • Potosí: andanzas de un navarro en la guerra de las naciones, Txalaparta, 1996, 259 p., ISBN 8481360287.
  • Historia de Tafalla, Altaffaylla, 2001; 2 vol., 1522 p., ISBN 8493095702.
  • Réquiem para sordos, Txalaparta, 2004; 294 p., ISBN 8481363871.
  • Cien razones por las que dejé de ser español, Txalaparta, 2006, 376 p., ISBN 8481364657.
  • Como puta por rastrojo. Origen y uso de algunos dichos navarros, amb Sergio Eskiroz, Altaffaylla, 2009; 152 p., ISBN 9788493478261.
  • Tafalla. Historia y Fotografía. Historia eta Argazkilaritza. 1867-1930, amb diversa autoria (coord.), Altaffaylla, 2009; 354 P., ISBN 9788493752200.
  • Escándalo Monumental. La privatización de las iglesias, ermitas, casas, tierras y otros bienes públicos de Navarra, amb diversa autoria (coord.), Altaffaylla, 2009; 324 p., ISBN 9788493478223.
  • Mapas para una Nación. Euskal Herria en la cartografía y en los testimonios históricos, Txalaparta, 2011; 232 p., ISBN 848136620X.
  • Vascosnavarros. Guía de su identidad, lengua y territorialidad, Txalaparta, 2012, 856 p., ISBN 8415313411.
  • Los Pajes de Tafalla. Pioneros de la Jota navarra, amb diversa autoria (coord.), Altaffaylla, 2013; 258 p., ISBN 9788494055812.
  • La sima. ¿Qué fue de la familia Sagardia?, Txalaparta, 2015; 192 p., ISBN 9788416350179.
  • Nuestro pueblo despertará. David Jaime y la República vasconavarra, Txalaparta, 2016; 328 p., ISBN 9788416350445.
  • Tres tristes trileros. Del Burgo, Arbeloa y Aizpun. Franquismo, transición y territorialidad, amb Floren Aoiz i Patxi Zabaleta, Txalaparta, 2016, 334 p., ISBN 9788416350643.
  • Apología. Memorias de un editor rojo-separatista, Txalaparta, 2018, 342 p., ISBN 9788417065546.
  • Biografía del Gernikako Arbola. Himno de Euskal Herria, Txalaparta, 2020, 246 p., ISBN 9788418252334.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Esparza Zabalegi, Jose Mari» (en castellà). Aunamendi.Eusko-Ikaskuntza.eus. [Consulta: 13 novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 García Ribera, Andreu. «Josemari Esparza, fundador de la editorial Txalaparta (nº 46)» (en castellà). ElOtroPais.com. [Consulta: 15 novembre 2021].
  3. M. Lázaro, Julio. «El periodista Pepe Rei deberá pagar 5 millones al general Galindo» (en castellà). Elpaís.com, 18-10-2000. [Consulta: 15 novembre 2021].
  4. «Jose Mari Esparza Zabalegi: "Contra lo que algunos piensan, Navarra es uno de los sitios donde más arraigó el 'Gernikako Arbola"» (en castellà). NoticiasdeNavarra.com, 09-12-2020. [Consulta: 15 novembre 2021].