Josef Bohuslav Foerster
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1859  Praga (Txèquia) | ||
| Mort | 29 maig 1951 (91 anys) Nový Vestec (Txèquia) | ||
| Sepultura | cementiri d'Olšany | ||
| Formació | Conservatori de Praga | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Praga | ||
| Ocupació | compositor, pianista, escriptor, professor, professor d'universitat, pedagog, musicòleg, pintor | ||
| Ocupador | Conservatori de Praga | ||
| Gènere | Òpera, simfonia i música clàssica | ||
| Alumnes | Johanna Müller-Hermann | ||
| Instrument | Piano | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Berta Foersterová | ||
| Pare | Josef Foerster | ||
| Germans | Viktor Foerster | ||
| Premis | |||
| |||
   
 | |||
Josef Bohuslav Foerster (Praga, 30 de desembre de 1859 - Nový Vestec, 29 de maig de 1951) fou un compositor txec.
Va fer els estudis en el Conservatori de Praga. Fou professor dels Conservatoris d'Hamburg i el nou de Viena, des de 1918 fixà la seva residència a Viena.
Va executar la crítica musical amb gran autoritat a Hamburg, Viena i Praga, en aquesta última ciutat tingué entre els seus alumnes en Emil František Burian, Jaroslav Zich,[1] Václav Dobiáš,[2] Josef Nešvera,[3] Karel Nedbal,[4] Julius Kalaš,[5] Karel Hába, Jaroslav Křička, František Bartoš[6] i Henry Alfred Kaiser.[7] Estava casat amb la cèlebre cantant Berta Foersterová. La universalitat del talent de Förster, el continu progrés que s'observa en les seves obres, la seva tècnica moderna i el seu temperament altament musical, situen Förster en els primers llocs entre els compositors txecs de l'època.
Obres
[modifica]- Dues Simfonies;
- Meine Jugend; Frühling und Sehnsucht, poemes simfònics;
- Cyrano de Bergerac, suite;
- Inden Bergen, suite;
- Shakespeare, suite;
- una Obertura dramàtica en do menor;
- Slawische Fantasie; Legendevom Gluck;
- un Stabat Mater;
Òperes
[modifica]- Debora (Praga, 1893);
- Eva (Praga, 1899);
- Jessika (Praga, 1905);
- Nepřemožení (L'invicte, Praga, 1918);
- Srdce (El cor, Praga, 1923);
Himnes, cantates, i d'altres composicions del gènere religiós, més un gran nombre d'obres per a piano, violí, violoncel, quartets, trios, nombrosos cors i lieder.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 544 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1595. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Václav Dobiáš s Celebration of Proletarian Prague: The Song Cycle: Praho jediná". Retrieved 28 December 2008.
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum, III, pàg. 921. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 916. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 652. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 116. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Volum núm. 28, segona part, pàg. 3287 (ISBN 84-239-4582-0)