Josef Mertin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1904  Broumov (Txèquia) |
| Mort | 16 febrer 1998 (93 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música clàssica, direcció d'orquestra i interpretació d'orgue |
| Ocupació | orguener, director d'orquestra, organista |
| Professors | Josef Lechthaler, Joseph Marx, Franz Schmidt, Egon Wellesz i Rudolf von Ficker |
| Alumnes | Nikolaus Harnoncourt |
| Instrument | Orgue |
Josef Mertin (Broumov, 21 de març de 1904 - 16 de febrer de 1998) va ser un director de conjunt, cantant, organista i constructor d'orgues, austríac. Com a professor, va ser un dels pioners de la pràctica històrica de la interpretació a Viena.
Biografia
[modifica]Després d'una formació musical bàsica al monestir benedictí de Braunau (nen del cor, violí, piano, orgue, elaboració d'instruments), Mertin esdevingué professor de música a l'institut de Braunau l'any 1922. El 1925 va arribar a Viena amb una beca del "Sohn de Benedict Schroll". Allà va aprovar l'examen de matrícula de música eclesiàstica l'any 1927, l'examen de titulació d'ensenyament de cant l'any 1928 i l'examen de matrícula de direcció el mateix any. Al mateix temps va estudiar amb Josef Lechthaler, Joseph Marx, Franz Schmidt, Egon Wellesz, Hugo Kauder i Rudolf von Ficker. El 1927 va fundar la seva primera orquestra de cambra, a la qual van seguir altres conjunts, i a partir de 1928 va ensenyar al Conservatori de Nova Viena. Des de 1931 va treballar a l'Oficina Federal de Monuments en la preservació i restauració d'orgues a Àustria. El 1934 va començar a donar concerts de música antiga a l'Albertina i va treballar a l'Acadèmia de Música de Viena del 1937 al 1938. El 1938, malgrat el "fet" que Mertin estava "casat amb una dona mig jueva", "no hi havia objeccions" a "pertànyer a la Cambra de Música del Reich". Això va permetre a Mertin i la seva família sobreviure a Viena fins al final de la guerra (concerts públics l'orgue a St. Florian fins almenys 1941.[1][2] De 1946 a 1978 va ser professor a la Universitat de Música de Viena. Va ser enterrat al cementiri de Hietzing.[3]
Treballs
[modifica]Mertin va ser un pioner de la música antiga a Viena i per tant (a partir de l'any 1950) un pioner en la fundació de conjunts de música antiga de renom internacional a Viena (Concentus Musicus Vienna, Musica antiqua Vienna, Capella academica Vienna, etc.). El músic i professor és recordat no només pels experts en música antiga com Eduard Melkus, René Clemencic i Nikolaus Harnoncourt,[4] sinó també per Mariss Jansons.[5]
Com a orgues, va donar un impuls decisiu a la restauració d'orgues (com el monestir de Sant Florià)[6] i també va construir ell mateix diversos orgues.
Publicacions
[modifica]- Música antiga. Camins cap a la pràctica del rendiment. Lafite, Viena 1978, ISBN 3-85151-026-7.
Orgues
[modifica]- amb Wilhelm Zika: Església parroquial d'Alt-Ottakringer, 1935–1938
- Schafbergkirche, 1961–1962
- Gloggnitz Castle, església del castell, restauració, 1965
- Església Parroquial Catòlica Gloggnitz, nou edifici, 1971[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ Konzertkritik Collegium Musicum Mertin, Völkischer Beobachter, Wien 20. November 1940 (Konzert 18. November)
- ↑ Konzertkritik Collegium Musicum Mertin, Tagblatt, Wien 18. März 1941 mit Erwähnung von Mertins Frau
- ↑ Josef Mertin in der Verstorbenensuche bei friedhoefewien.at
- ↑ JUBEL zur 100sten Spielzeit des Wiener Konzerthauses, Wiener Konzerthausgesellschaft, 2013
- ↑ Mariss Jansons: „Das Motto heißt: Ehrlichkeit!“ Die Presse, Wien, 27. Dezember 2011
- ↑ Roman Summereder: Neues Bauen. Ein Panorama des Orgelbaus in Österreich nach 1945; in: Studia Wilthinensia Artis Organi Bd. 2, Tagungsbericht 2005, Hg: Kurt Estermann, Helbling Verlag, Innsbruck-Rum 2008
- ↑ auf gloggnitz.at (Memento des Originals vom 15. März 2016 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.
- ↑ Gloggnitz, Christkönigskirche – Organ index. Abgerufen am 8. Mai 2023.
Bibliografia
[modifica]- Alexander Rausch: Mertin, Josef. a: Oesterreichisches Musiklexikon. Edició en línia, Viena 2002 i següents, ISBN 3-7001-3077-5; Edició impresa: Volum 3, Editorial de l'Acadèmia Austríaca de Ciències, Viena 2004, ISBN 3-7001-3045-7.
- Musik muss man machen. Eine Festgabe für Josef Mertin, Hg: Michael Nagy, Vom Pasqualatihaus, Wien 1994, ISBN 3-9012-5405-6
- Josef Mertin, Musica practica, Ausgewählte Schriften zur Musik (1935–1991), Hg: Ingomar Rainer & Julia Penninger, Doblinger, Wien 1997, ISBN 3-900695-37-7