Vés al contingut

Josef Proksch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosef Proksch
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1794 Modifica el valor a Wikidata
Liberec (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1864 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Praga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog musical, pedagog, pianista, músic Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJan Antonín Koželuh i Johann Bernhard Logier Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBedřich Smetana, Johann Buwa (en) Tradueix i Wilhelm Kuhe Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarie Proksch, Theodor Proksch Modifica el valor a Wikidata
GermansAnton Proksch Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 74df2bfc-bb0a-4346-839b-116bff01d7ca Modifica el valor a Wikidata

Josef Proksch (Liberec, 4 d'agost de 1794, – Praga, 20 de desembre de 1864) fou un pianista i compositor txec d'ascendència alemanya.

Proksch, que es va quedar cec amb 17 anys, era alumne de Jan Antonín Kož Eluh.[1] El 1830, Proksch va obrir una Musikbildungsanstalt (Acadèmia de Música) a Praga.[1] El seu mètode d'ensenyar a diversos estudiants a tocar de manera simultània en les classes de piano fou continuat durant més d'un segle. El seu alumne més famós va ser Bedřich Smetana, que va rebre lliçons de piano i teoria musical de 1843 a 1847,[1] i entre d'altres en Jakub Virgil Holfeld, Václav Štěpán,[2] Sigmund Lebert,[3] Friedrich Wilhelm Irgang, i[4] en Anton Rückauf.[5] La seva filla, Marie Proksch, va anar també una coneguda pianista i compositora.

A més d'escriure obres pedagògiques per a piano, Proksch va compondre un concert per a tres pianos, sonates per a piano, misses i cantates, i va adoptar nombroses obres orquestrals per a quatre a vuit pianos per emprar-les en les seves classes.

  • Versuch einer rationellen Lehrmethode im Pianoforte-Spiel – 50 volums, obra pedagògica (1841–1864)
  • Die Kunst des Ensembles im Pianoforte-Spiel – 7 volums, obra pedagògica (1859)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Černušák, Gracián (ed.); Štědroň, Bohumír; Nováček, Zdenko (ed.). Československý hudební slovník II. M-Ž (en txec). Praga: Státní hudební vydavatelství, 1963, p. 376–377. 
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1377. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 30, pàg. 330 (ISBN 84-239-4530-8)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 1936 (ISBN 84-239-4582-0)
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 651 (ISBN 84 239-4552-9)