Josefa Carpena-Amat
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1919 Barcelona |
| Mort | 5 juny 2005 (85 anys) 15è districte (França) |
| Ideologia | Anarquisme |
| Es coneix per | Membre de Mujeres Libres |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, traductora |
| Partit | Mujeres Libres |
| Membre de | |
 | |
Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005) fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.
Biografia
[modifica]Filla gran d'una família nombrosa de classe treballadora, va començar a treballar als 12 anys com a costurera i des dels 14 anys milità a la CNT i les Joventuts Llibertàries (JJLL). EL 18 de juliol de 1936 va prendre part en la revolució i el 20 de juliol participà com a ajudant en l'assalt de la caserna de Drassanes. El 17 de novembre es va unir amb el company Pedro Pérez Mir, que va morir al front. Participa en els fets de maig de 1937 i a finals de 1937 es va unir al moviment anarcofeminista Mujeres Libres. Durant la guerra civil espanyola va treballar en una fàbrica de municions.
Designada per "Mujeres Libres", com a secretària de propaganda del Comitè Regional de Catalunya, va fer conferències als pobles i al front, on conegué Emma Goldman. Malalta, va deixar Barcelona el 25 de gener de 1939 (vigília de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat) i marxà a França, on serà internada durant gairebé un any en un camp a Clarmont d'Erau vora Montpeller. Es va casar amb un francès i després el deixà quan va arribar Marsella, on hi havia nombrosos refugiats espanyols. Es convertí en companya de l'anarquista Juan Martinez Vita dit Moreno, i continua la seva militància després de l'Alliberament.
L'abril de 1945 fou delegada a Tolosa de Llenguadoc per al I Congrés de la FIJL a l'exili. Posteriorment va prendre part en el grup de teatre "Acratia" i milità a la CNT a l'exili. Des de 1979 col·laborà en el Centre Internacional de Recerca de l'Anarquisme (CIRA) de la que fou coordinadora de branca de 1988 a 1999.
El 1992 va escriure les seves memòries De toda la vida (publicades en versió francesa el 2000), i en l'Exhibició Internacional de Barcelona de 1994 va participar en un debat sobre feminisme i postfeminisme. Ha col·laborat en les obres històriques col·lectives Mujeres Libres i Luchadoras Libertarias, que han estat traduïdes al francès. També ha col·laborat en el butlletí del CIRA i en altres publicacions llibertàries espanyoles i franceses.
Va morir a Marsella el 5 de juny de 2005 i el seu cos fou incinerat.[1]
Bibliografia
[modifica]- Pépita Carpeña, De toda la vida, Éditions du Monde libertaire et Éditions Alternative libertaire, 2000, ISBN 2-903013-71-3, CIRA Lausanne, Cgecaf.
- Jacinte Rausa, Sara Berenguer, Éditions du Monde libertaire et Éditions Alternative libertaire, 2000, ISBN 9782903013721, CIRA Lausanne.
- Mujeres libres, des femmes libertaires en lutte : mémoire vive de femmes libertaires dans la Révolution espagnole, préf. Thyde Rosell, Éditions du Monde libertaire, 2000, Cgecaf.
Filmografia
[modifica]- Lisa Berger, Carol Mazer, De toda la vida (Toutes nos vies), 55 minuts, 1986, amb la participació de Sara Berenguer, Pepita Carpeña, Dolores Prat, Federica Montseny, Suceso Portales, Mercedes Comaposada i Conxa Pérez,[2] veure online.
- La pel·lícula Libertarias, realitzada per Vicente Aranda el 1996, tracta de les dones que van militar en l'organització Mujeres Libres. Hi participaren les actrius Ana Belén, Victoria Abril i Ariadna Gil.
Notes
[modifica]- ↑ «Carpena, Pepita, 1919-2005». Libcom.org. [Consulta: 20 març 2008].
- ↑ Smolny : Sara Berenguer Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Informació extreta de l'article (italià) Pepita Carpeña Arxivat 2014-12-20 a Wayback Machine. a l'anarcopèdia, editada sota llicència GNU.
- L'Éphéméride anarchiste: Biografia.
- Biografia al CIRA de Lausana.
- Biografia Arxivat 2014-07-19 a Wayback Machine. al ra.forum.
- «Josefa Carpena Amat». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
