Josefa Jardín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1816  Madrid |
| Mort | 29 setembre 1857 (41 anys) Madrid |
| Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | arpista, professora de música |
| Ocupador | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid (1831–1857) |
| Professors | Baltasar Saldoni i Remendo i Ramon Carnicer i Batlle |
| Família | |
| Parents | Magí Jardí, oncle |
Josefa Jardín (Madrid, 21 de gener de 1816-29 de setembre de 1857) va ser una arpista espanyola, professora d'aquest instrument al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid entre 1831 i 1858.
Generalment, s'afirma que va néixer a Madrid el 21 de gener de 1816, filla d'Antonio Jardín.[1][2] Tanmateix, el musicòleg Subirà la fa de nacionalitat francesa, afirmant que el seu pare era un violinista francès de renom, el cognom del qual s'escrivia igual en castellà que en francès.[3]
Formada amb el seu pare en matèria de solfeig, posteriorment va aprendre cant de Baltasar Saldoni, harmonia de Ramon Carnicer i arpa de l'italià Giovanni Battista Rossi,[2] que l'educà en el model d'arpa francesa d'estil Erard de pedal de doble moviment.[3] És considerada una nena prodigi, atès que des de la seva infància va començar a oferir concerts:[3] amb 13 anys s'esmenta que va fer una actuació en públic que va tenir molt d'èxit i on demostrà la seva habilitat amb l'arpa,[1] tocant peces d'extraordinària dificultat d'origen francès i italià, mai abans sentides a Espanya.[2]
Baltasar Saldoni afirma que va ser la més destacada arpista d'Espanya a la seva època, amb un domini de l'arpa que no tenia comparació a la resta del país.[2] Dedicà també bona part de la seva vida a l'ensenyament; sent encara alumna del Conservatori de Madrid, el desembre de 1831 va ser contractada com a professora d'arpa en substitució de Céleste Boucher,[4] i conservaria el seu lloc fins a 1858, sent substituïda per Thérèse Roaldés.[5] Val a dir que Jardín va fer les classes sempre al seu domicili, perquè estava malalta de tuberculosi des de la seva joventut, i el conservatori li va concedir aquest privilegi a fi d'evitar-li desplaçaments innecessaris. Tanmateix, sovint va necessitar baixes mèdiques i, finalment, el 1857 va sol·licitar l'excedència definitiva.[3] Moriria poc després, el 29 de setembre de 1857, a Madrid.[1]
En l'àmbit personal, es va casar amb Francisco Gómez, tinent coronel de cavalleria, amb qui no va tenir fills.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 349.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 179-180.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Calvo-Manzano, María Rosa «Las curiosas historias de las arpas del Museo de Instrumentos Musicales del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid y las vidas docentes y artísticas de los instrumentistas que las tañeron». Música. Revista del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, núm. 20, 2012-2013, pàg. 57-58. Arxivat de l'original el 2021-05-16 [Consulta: 16 abril 2021].
- ↑ Soria Tomás, Guadalupe «La cátedra de Declamación en la Escuela Nacional de Música: Matilde Díez y Teodora Lamadrid (1874-1896)». Revista de historiografía, núm. 34, 2020, pàg. 386.
- ↑ Ávila Peña, Zoraida Isabel. Música, textos y filantropía en Esmeralda Cervantes: una arpista de la España romántica (tesi) (en castellà). Madrid: Universitat Complutense de Madrid, 2016, p. 143.