Josefa Martínez de Arizala y Luna
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 31 gener 1867  Torrelaguna (Comunitat de Madrid) |
| Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, pianista, cantant, mestressa de casa |
| Professors | Francesco Piermarini i Baltasar Saldoni i Remendo |
| Família | |
| Fills | Elena Sanz i Martínez de Arizala |
Josefa Martínez de Arizala y Luna (?, ? - Torrelaguna, 31 de gener de 1867) va ser una aristòcrata i mestressa de casa espanyola, cantant i pianista afeccionada que va actuar en cercles filharmònics privats de Madrid, mare de l'actriu Elena Sanz.
Era filla de José Martínez de Arizala, tinent coronel de l'exèrcit.[1] Estava emparentada amb el marquès de Cabra.[2] Va rebre una notable educació, més tard el seu pare la va orientar a l'estudi de la música, per la qual Martínez de Arizala sentia una gran afició. Va cursar estudis al Conservatori de Madrid amb Francesco Piermarini i Baltasar Saldoni, i va esdevenir una de les deixebles més destacades. La seva veu era de mezzosoprano i pel seu talent va gaudir de força fama en els cercles filharmònics de Madrid, no només amb el cant, sinó també com a pianista.[1]
Va casar-se amb el funcionari Manuel Sanz y Carbonell. Dedicada a la família, el matrimoni, que no va gaudir de gaires recursos econòmics i va tenir dues filles, Elena i Dolores. La primera, nascuda a Castelló de la Plana el 1844, va ser una cantant d'òpera, que es va fer coneguda com a amant del rei Alfons XII.[2][3] Segons Saldoni, Martínez de Arizala va donar lliçons de música a la seva filla.[1] Hom afirma que Elena era fruit d'una relació extramatrimonial i en realitat era filla del duc de Sesto, que va afavorir-la des de la infantesa.[4]
Va morir a Torrelaguna el 31 de gener de 1867.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 1. Madrid: A. Perez Dubrull, 1868, p. 206.
- ↑ 2,0 2,1 Queralt del Hierro, María del Pilar. «Elena Sanz y Martínez de Arizala» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España tras la derogación de la ley sálica (1830)». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 12, 2009, pàg. 342. Arxivat de l'original el 2019-08-19 [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ Nácher, Irene «Dos mujeres amantes de la música: vidas, mundos y destinos». Renaixement. La revista dels estudiants de la Universitat per a Majors. Universitat Jaume I, núm. 35, 5-2016, pàg. 28-29.