Vés al contingut

Josefina Oliva Teixell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosefina Oliva Teixell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 març 1912 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógeògrafa, arqueòloga Modifica el valor a Wikidata

Josefina Oliva Teixell (Reus, 10 de març de 1912 – Mèxic, 19 de març de 2007) va ser una geògrafa, arqueòloga i historiadora catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola i nacionalitzada mexicana. Mare de la geògrafa mexicana Atlántida Coll Oliva.[1][2]

Biografia

[modifica]

El 1933 es llicencià en filosofia i lletres, geografia i història a la universitat de Saragossa. Va ser ajudant de Salvador Vilaseca i Anguera en l'organització de l'Arxiu Històric de Reus.[3][4] Va treballar com a professora de geografia i història als instituts d'ensenyament secundari de Reus (1934-1935), la Seu d'Urgell (1937), Girona i Barcelona (1938). Es casà amb Antoni Coll Maroto (1902-1958), advocat mallorquí militant del PSOE.

En acabar la guerra civil espanyola es van exiliar a França, i es van establir a París. Quan les tropes del Tercer Reich van entrar a París van fugir a Marsella, on es van embarcar el 15 de gener de 1941 en el vaixell Alsina –l'últim vaixell amb refugiats espanyols, 161, que partirà de França– cap a Rio de Janeiro, juntament amb Niceto Alcalá Zamora. Tanmateix, el govern de Vichy va obligar el vaixell a tornar des de Dakar cap a França. Mentre van durar les negociacions diplomàtiques el vaixell quedà aturat durant sis mesos, entre febrer i juliol de 1941, a la rada de Dakar, període en què Josefina Oliva donaria a llum la seva filla Atlàntida. Quan l'Alsina va tornar a França va deixar els passatgers a Casablanca, entre els quals la família Coll-Oliva. D'allí van poder embarcar cap a Veracruz, on van arribar el 15 d'octubre de 1941. El 1946 Josefina Oliva va adquirir la nacionalitat mexicana.[5]

A Mèxic, l'any 1945, es va matricular a la Escuela Nacional de Antropología y Historia, per estudiar arqueologia i conèixer la història antiga de Mèxic; allà va col·laborar amb Pere Bosch Gimpera, exiliat com ella, i hi va conèixer l’antropòloga francesa Laurette Sejourné, amb qui va col·laborar llargament. Va treballar com a professora de Geografia a l'Instituto Luis Vives, l'Acadèmia Hispano Mexicana i la Escuela Nacional Preparatoria de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Va ser coordinadora del Colegio de Geografía y Cosmografía de l'ENP (1968), presidenta de l'Asociación de Geógrafos Profesionales (1971-1975) i membre de la Comisión de Enseñanza y Textos de l'Instituto Panamericano de Geografía e Historia. Es va jubilar el 1987.[6][2][5][1]

El 1983, Oliva va prendre part en la preparació de l'exposició El exilio español en México, organitzada a Madrid pel Ministeri de Cultura espanyol i per diverses institucions mexicanes i d’exiliats hispànics.[2]

Obres

[modifica]
  • Geografía física y humana, amb Marcel Santaló i Sors. Mèxic D.F.: Textos Universitarios, S.A., 1965.
  • La enseñanza durante la colonia en México. The New Catholic Encyclopedia, 1963
  • La resistencia indígena ante la conquista de América. Mèxic, D.F.: Siglo XXI, 1971.
  • Diccionario de la lengua nahuatl o mexicana : redactado según los documentos impresos y manuscritos más auténticos y precedido de una introducción, amb Rémi Siméon. Mèxic D. F.: Siglo XXI, 1977.
  • La resistència indígena davant la conquesta. Batcelona: Edicions del 1979, 2014. ISBN 9788494012686
  • Tierra Ignota: La geografía de América Latina a través de las crónicas de los siglos XVI y XVII. Mèxic: Trillas, 1986.
  • El universo y sus misterios: Introducción a la astronomía. Mèxic, D.F.: Trillas, 1988. ISBN 9789682428357
  • Arqueología e historia del Valle de México, amb Laurette Sejourné. Mèxic D. F.: Siglo XXI, 1991, 2 vols. ISBN 9789682316364 ISBN 9789682316173

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Tuñón, Julia. Educación y exilio español en México. El Instituto Luis Vives, 1939-2010 (en castellà). Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2019-09-27. ISBN 978-607-539-323-0. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Massó Carballido, Jaume «La resistència indígena, vista per una historiadora reusenca». Reus Digital, 13-10-2015 [Consulta: 19 juliol 2016].
  3. ↑ Gort Juanpere, Ezequiel. Aproximació a la història de l'Arxiu Municipal de Reus. Reus: Publicacions de l'Arxiu Municipal de Reus, 2011, p. 94. ISBN 84-89688-23-0. 
  4. ↑ Gort Juanpere, Ezequiel. Aproximació a la història de l'Arxiu Municipal de Reus. Regidoria de Cultura – Arxiu Municipal de Reus, 2011, pàg. 66. ISBN 84-89688-23-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Txeca-Artasu, Martín M.; Soto Villagrán, Paula «Conversación con Atlántida Coll Oliva de Hurtado. La trayectoria vital de una geógrafa mexicana». Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials. Vol. XIX, núm 1074, 15-05-2014. ISSN: 1138-9796.
  6. ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 300. 

Bibliografia

[modifica]
  • Harmony, Olga. Josefina Oliva de Coll: semblanza. Zapopan, Jalisco: El Colegio de Jalisco, 2000. ISBN 9789686255294
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josefina_Oliva_Teixell&oldid=34013540»